Insomni

No sé pas si dormiré gaire, aquesta nit. Encara se sent el vent, que sembla que vulgui arrencar una a una les teules de la teulada, tinc mitja tanca del jardí arrencada i els tretze gast que no volen sortir ni que els matin i ja no sé pas on col·locar-los per passar la nit. Al capdavall, es col·locaran on vulguin. Perquè, quins personatges, els gats, perquè els diguis tu aquí, tu allà i tu més avall. Però, com sempre, no volia pas parlar del vent, ni de la teulada, ni de la tanca ni dels gats. Resulta que demà començo una experiència nova. Dinou (19!!!) adolescents de catorze anys m’esperen en una biblioteca perquè els animi a llegir! No sé pas com m’he embrancat en aquesta aventura, però ja hi sóc. Una cosa bona: vénen voluntàriament. Una cosa no tan bona: fa molt de temps que jo no tinc catorze anys. I ara, enmig de la nit, tanco els ulls i només veig els dinou parells d’ullets que em miren fixament i em pregunten, silenciosament: Què? Ens hi posem? Començarem amb MAX, de l’Àngel Burgas. I, al llarg de l’any, tindrem una mica de Roald Dhal, unes aportacions de l’Andreu Martin, la balena (o el seu esquelet) d’en David Cirici, el hòbbit (EL HÒBBIT!!!) d’en Tolkien i una història d’en Jaume Cela. Què? Ens hi posem? Què? Ens hi posem? Què? Ens hi posem? Sí, sí, ja vinc i ens hi posarem. I em repeteixo mil vegades que vénen "voluntàriament", i penso que això deu ser bo, molt bo. I, si no, ja us ho explicaré. Vaig a mirar si faig fora els quatre o cinc gats que ja dec tenir instal·lats a sobre el cobrellit i em submergeixo en un son tranquil, sense ulls que em mirin ni em preguntin, sense paraules, si ja ens hi posem…

[@more@]

Tweet