D’un altre planeta? De quin?

Algunes vegades he parlat d’aquest món dels blogs amb algú que, si no n’havia sentit a parlar mai, m’ha mirat com si li parlés d’un altre planeta.

Avui he treballat (i el 3, i el 4 i el 5 de gener, i el 23, el 24, el 27, el 28, el 29, el 30 i el 31 de desembre…), i al lloc on aparco, que si normalment hi arribo deu minuts abans de les vuit del matí ja no hi ha ni una plaça lliure, aquests dies sembla un desert. I cada matí m’he mirat aquest aparcament buit i tranquil, o gairebé, i era ben bé com si acabés d’aterrar en un altre planeta.

Per diverses raons, he fet ben pocs regals, aquest any. I els pocs que he fet, els he embolicat amb papers reciclats que he trobat per casa, o els he embolicat amb un cordill, o he fet unes petites boles de paper d’alumini (d’aquell que sempre tinc a la cuina) per guarnir-los una mica. Algú, no pas tothom, en veure aquest embolcall tan poc…. nadalenc? m’ha mirat com si acabés de rebre un regal provinent d’un altre planeta, mentre amb la mirada em preguntava: que no saps on venen papers macos per embolicar, nena?

Doncs sí. Jo vull ser d’un altre planeta on per aquestes festes no ens obliguin a ser feliços si no volem, o si no podem. Que no ens facin anar de rebaixes forçats. Que, si s’ha d’anar a treballar (seria millor que no, però no es pot tenir tot ni en aquesta planeta ni en cap altre), almenys es trobi aparcament fàcilment (si és que hi has d’anar en cotxe per força). Que no et faci vergonya dir què llegeixes. O quina música escoltes. O quines pel·lícules mires. O què sents. O què penses. O què esperes. O per què plores. O per què et trenques de riure. O què escrius. Potser és per això que m’agrada tant aquest planeta dels blogs. Potser és per això.

[@more@]

Tweet