Vinga, va. Que el post número cent serveixi per encetar unes gotes de disbarats de temps passats (o no tant) que sembla mentida que, de qui les va tastar, algú se n’hagi sortit prou bé.
És que avui ho he trobat per casualitat tot navegant per internet i he pensat que exageraven. Però després, amb autèntic horror, he descobert que aquestes màximes morals reposaven càndidament entre els fulls d’un dels meus llibres escolars que se suposa que vaig haver d’estudiar i examinar-me’n. I que consti que no sóc gran, que això passava fa quatre dies… o cinc. Però no pas més.
Tarjetas de señoras casadas. Cuando estéis casadas pondréis en la tarjeta vuestro nombre propio, vuestro primer apellido y después la partícula "de", seguida del apellido de vuestro marido. Así: Carmen García de Marín. Esta fórmula es agradable, puesto que no perdemos la personalidad, sino que somos Carmen García que pertenece al señor Marín, o sea, Carmen García de Marín.
[@more@]
Felicitació pels primers cent, que sembla que en el proper, els tornaràs a fer. Ves per on, quina època —i consti, que jo tampoc sóc gran, eh— m’has fet recordar, Isnel.
Quedo impacient.
Jo també m’apunto al brindis per aquestes cent gotes regalades i que en facis moltes mes!!! Una abraçada bonika!.
Jo brindo per totes les gotes que encara han de rajar per aquesta aixeta inesgotable, per aquest broc petit tan delicat, per aquest broc gros inqüestionable, per aquesta canonada de lucidesa, per aquest canal de bona escriptura, per aquest riu de sentiments tendres i nets, per aquest mar de profunditat en tot allò que diu. Au! Xin-xin!!!
Jo brindo per la isnel. Perquè s’ho mereix.
isnel, ahir et vaig intentar deixar un comentari i no va funcionar.
Proposava un brindis per les paraules que ens deixes tot sovint (bé, t’ho dic avui,a veure si funciona!)
…i una amazona mai no es posaria un «de»; només faltaria!
😉
M’ apunto al brindis!!!!! I tan de bo poguem brindar més cops!!!!!! Per cert… «que pertenece al señor Marín»??? «Pertenece»?????? Mare de Déu!!!! Que lleig!!!!!
Jo no sé si se «solen» celebrar, els 100 posts.
Però m’és ben igual.
Hi ha qui estrena sabates, hi ha qui estrena tradicions, no?
Ah!, i que consti que no tots els blogs que existeixen són dignes de celebració, eh! Però el teu sí, isnel, el teu sí. I, sisplau, continua escrivint, que si no em sentiràs!
Ehem!
Jo em supero dia a dia gràcies a tot el que tu m’inspires, estimada…
No el llencis pas, aquest llibre, isnel!
És de museu, dona! A més, et servirà per explicar als teus néts/nétes per què la seva àvia va sortir com va sortir…
Visca en manel per muntar aquesta festaaaa!!!
On para, el vi ranci???
M’encanta, el vi ranci… Hip!
moltes felicitats pel número cent isnel, i encara que no ho vegis ja porto dues copes de cava, i tant que sí! i per cert: això del ‘de’ i de ‘pertenecer a’.. osti quin mal rotllo, que diria aquell. Però jo rai, vaig a servir-me la tercera! abraçades!
Cent gotes?, cent gotes ben repartides ja es pot considerar pluja fina i la pluja fina és la que fertilitza la terra, la que fa brotar les coses boniques (es que si poso «flors» queda cursi ) :). Per molts posts !
toc!toc! buenas noches , se puede? Si,me presento Juan … de …, Muy bien puede usted pasar…
Docs he hagut de fer una trampeta sóc jo , Joan, és que no em deixaven entrar si no respectava no sé quiens fórmules de pleitesia, però m’he fet el llonguis i ja estic ací, ala que el el que jo volia és brindar amb tots per les cent gotes, i com ja son les dotze passades i estem en horari d’adults ací van cent besos: 1,2,3,4,5….. 🙂
Moltes felicitats, Isnel. Només he passat un moment per saludar-te i veure la gent maca que has anat fent. Déu n’hi do (amb accent tencat). Petons a tots
Pensa que a altres paisos les dones canvien el seu cognom pel del seu marit, perdent d’aquesta manera la seva personalitat, la seva persona, els seu nom (amb la importància que tenia això per exemple a l’antic Egipte)
Per sort ara ja no heu de canviar res, sou simplement vosaltres.
Per cert, Isnel, espero resposta al meu email… només és un recordatori innocent
Ostres, amb tant de cava, m’he quedat un moment transposat, i ara no sé si ja s’ha acabat la festa, o l’heu anat a fer petar a un altre lloc. Bé, per si de cas, i quan ja hagin desaparegut les ressaques, escolta a l’Acollida, Isnel. No llencis aquest llibre. De les aberracions, encara que hagin estat arrelades com a costum, cal deixar-ne constància. Sempre queda l’esperança, que les generacions futures aprenguin dels desencerts de les anteriors. Un petó, amb gust de cava.
I que n’escriguis cent mil més! Volem que en caiguin moltes més i que puguem omplir les copes amb gotes del que a cadascú més li agradi.
Un petonàs
Sóc un principiant en tot això. Celebro moltíssim el teu centenar d’articles!! Fa poc, però, que jo estic per aqui llegin-te. Tot i això, ja tenia ganes que l’escriguéssis!! I déu ni do!! De Marin… a vegades no calen paraules per explicar res. Només fa falta escoltar per obtenir resposta.
Hem fet els cent amb pocs dies de diferencia !!! Quina casualitat !!!
Cent gotes… i moltes més que aniran mullant agradablement les ànimes de tots aquells que passegem per aquest blog. Felicitats, Isnel!!!!!
M’abstinc de fer comentaris sobre el disbarat que has publicat, sobre qui és de qui i qui deixa de ser qui… Només volia dir que m’ha fet recordar que el meu pare té una llibreta de quan ell estudiava i que, de tant en tant, m’agrada mirar. L’assignatura: F.E.N. (Formación Española Nacional). No té desperdici…
Merci, Yo mismo… Havia recordat malament el títol d’aquesta assignatura tan peculiar!!!
Isnel, passar per aquí sempre és un plaer…
Moltes felicitats pel centenar!
Quasi em perdo l’aniversari. Que queda cava? Per moltes gotes més, Isnel! Ets fantàstica!
Per cert, jo et faig un comentari innocent, similar al del Fd, tu ja m’entens….
Només fa dos dies, omar, només fa dos dies…
M’ensumo que tinc, si fa no fa, els mateixos pocs anys que la isnel i guardo com un tresor un llibre d’escola de ma mare que es titula: «La niña hacendosa».
Algggú emg pot dirgg què higg fangg dos gggrumeggts a la fesggsta??? I dueggs acogggllides???
No n’hi haggg més, de viggg rgganci???
Va, Lloro, tornem al vaixell.