A Girona s’està preparant l’"Any del centenari de l’acabament de la carrera d’arquitectura d’en Rafael Masó", que es veu que cau en el 2006. Voleu dir que cal dedicar esforços i diners a un esdeveniment així? Si normalment ja no m’agraden gaire els "Anys de…", imagineu-vos aquest! D’aquí a quatre dies potser celebrarem que fa no sé quants anys que en Prudenci Bertrana va deixar anar el primer esternut, que la Víctor Català va pujar al Montgrí o que en Josep Pla es va beure el primer whisky.
Ho sento. Però després de llegir dos posts molt sentits, molt viscerals, de dos bons amics que es queixen que ens estem instaurant en la cultura de l’oblit pel que fa a les terribles desgràcies humanes que ens envolten, pensar que algú (llegeixi’s, sobretot, entitats vàries) s’empesca una bestiesa com aquesta per justificar no sé ben bé què em revolta. Em revolta molt.
[@more@]
Bon dia Isnel!
Malauradament sembla que ara si la cultura no «ven», l’han de vendre… i per això el tema d’inventar-se «l’any de» (que és una fòrmula que va sortir molt bé amb Gaudí i Dalí) sembla que ha de tenir sortida… És un invent cultural… que no sempre funciona perquè pot tenir poca justificació com en aquest cas que expliques…
Però si mirem el cantó invers i realment la gent se sent atreta per aquest «any de…» vols dir que no valdria la pensa fer l’esforç per apropar la cultura a la gent (és com en el cas dels Harry Potter… van fer que molts nens llegissin, idenpendentment de la qualitat de les novel·les…)
Uf quin rotllo que he parit a primera hora del matí!
😉
Sila notícia és certa, ja no hi entenc res. D’acord que en Masó va deixar un rastre digníssim a la ciutat dels quatre rius, però d’aquí a celebrar el centenari de la seva llicenciatura… Deu ser que s’hauria d’esperar massa pels centenaris de la mort o del naixement i a algú ara li ha vingut la pressa… Isnel, darrere de notícies com aquesta sempre hi ha algun motiu…
(Escolta, reina: tu creus que les 2:51 són hores d’anar pensant en els anys que fa que en Masó va acabar la carrera…? Va tot bé?)
Quina bestiesa! Una cosa és no oblidar la gent que ha fet coses importants pel pais i l’altre dedicar-lis anys per esdeveniments xorres! Potser hauriem de veure també les seves notes, no? Potser va suspendre i es va haver de presentar al setembre… llavors, caldria celebrar-ho?
I a mi que ja em molesten prou els anys ‘de quasevol cosa’ o els dies ‘de tal cosa’, imagina’t quan l’excusa és de tan poca consistència … (ara, que em sembla que acabar la carrera d’arquitectura deu tenir el seu mèrit, eh :); però millor no cal esperar cent anys per cel·lebrar-ho! )
També passa que a les administracions hi ha molt funcionari i politic que ha de justificar el seu sou. Els «anys de» són recursos fàcils per fer veure que es fa alguna cosa, sempre es queda bé. La qúestió és la més o menys gràcia que pugui tenir l’ inventor de la idea. Tant pot ser una cosa positiva com una xuminada horrorosa…osti, em sembla que començaré a preparar el meu any!…però hauré de començar a fer merits…fer molt bones les truites de patates, amb ceba i safrà no és motiu suficient, em temo.
Vist el panorama, potser sí que és motiu suficient, Tristany, potser sí…
Totalment d’acord, Isnel. És la cultura de l’espasme commemoratiu, i la culpa la tenen els buròcrates de la cultura perquè han de trobar en què gastar-se els diners que queden després de descontar els seus sous. Cap debat necessita «anys» ni res per l’estil. –M’agrada molt el teu post, estic entre la multitud silenciosa que et llegeix.