Mira que m’ho han explicat bé, per què s’apaga lamevaweb de tant en tant, sobretot els caps de setmana…
Mira que n’hi ha, de coses per fer, un cap de setmana, si lamevaweb s’apaga…
Mira si n’hi ha, de gent sense lamevaweb, els caps de setmana, que és tan feliç…
Mira que és bell, el primer capvespre de tardor…
I mira’m… Donant cops de puny a un trasto mort… Amarada d’un enyor sense seny, envoltada d’una solitud en blanc i negre, esperant un miracle… Esparracant paraules buides. Llençant missatges entaforats en ampolles sense tapar. Anant a petar de caps a l’ull d’un huracà.
Mira que en sóc, d’estúpida, de vegades…
[@more@]
jo crec que no ho ets, Isnel. Jo ahir tampoc no podia anar a «ca vostra», a les cases de lamevaweb.info. I vaig tancar i me’n vaig anar a dormir.
Justament en cap de setmana, que és quan tinc més temps per fer visites en condicions!
I sí, hi ha coses per fer, però potser en acabar-les també fa ganes fer una volta per la blogosfera, no?
🙂
ais noia.. com t’entenc..
hehe, per sort, a mi em va venir combinat amb la connexió a internet, que a estones tampoc em funcionava 😛 i encara va ser més divertit
com pot ser que el servidor de lamevaweb caigui tan sovint? no és normal… però suposo que hem d’estar contents, que avui sí que funciona…
Sí que és veritat sí. Ahir aparegué de nou el monstre de la mevaweb. Jo moltes vegades ho he pensat, també perquè com Pente els cap de setmana és quan tinvc més temps de visitar els amics, i també perquè de vegades els caps de setmana si no tinc res a fer, m’agrada llegir-vos amb més tranquilitat…si algún dia s’espatllara del tot sé que em quedaria com si m’haguessen furtat una part de mi.
Us ho torne a dir encara que ja ho sabeu si necessiteu l’estació també es vostra mentre també tinga llum.
Besets.
Potser era una conseqüència indirecta del rita, aquestes coses, de vegades, són com el vol de les papallones, que passen aquí i es noten a l’altra part del món, aneu a saber… m’alegro de tornar-te a veure per aquí, i si tu ets estúpida, Isnel (que no], ja em diràs jo, que també he enviat la tira de missatges a mar en ampolles trencades últimament…
Isnel, si tu ets estúpida ho som tots!! XDD Estem enganxats a l’huracà Lamevaweb i, encara que les autoritats advertissin que hem de desallotjar la bitàcola, continuariem aquí… 😛
A mi m’agrada comprar la fruita a la botiga, al costat de casa, però perquè és millor que la del supermercat, si fos pitjor em sembla que no hi aniria.
Deu ser que aquests nois de lasevaweb són molt barcelonins i eren tots al correfoc.
Els qui no som al cap i casal em sembla que serà millor que, si la cosa es va repetint, anem passant cap a can blogspot, que de moment no està en català, però com que google va canviant (el gmail amb corrector i tot!) al català, aviat haurem de confiar en els professionals.
Sí, emprenya no poder fer el que vols fer quan vols, encara que tinguis moltes altres opcions per triar. Ahir, jo mateix vaig pensar, després de no haver entrat a Internet des de dijous: » a veure quina novetat ens explica la Isnel». I he hagut d’esperar fins avui per veure que tu també n’estaves una mica farta de no poder fer allò que no hauria de resultar gens difícil de fer: comunicar-te quan vols.
Jo ja vaig fer la meva migració de BB a causa de les apagades i de la publicitat. I no em preocupa gaire, com sembla que li passa a vititza, estar-me en un entorn castellà (o anglès) perquè de fet a penes l’entenc; jo gairebé només sé parlar i escriure en català -carències que un té-, i suposo que als qui es passen per casa meva no els importa gaire on m’allotjo sinó què dic (anava a dir qui sóc, però això no queda gaire clar).
Ja que t’ho han explicat tant bé fes-nos cinc cèntims del perquè de les caigudes. L’administrador als forums no ho ha fet, considerant que no ens interesserien massa els detalls tècnics.
Ai l’as! Quina sensació d’impotència!
Es passa ben fotut. Ànims Isnel i que sàpigues que no et passa pas a tu sola.
Acabo d’arribar i ja està tot col·lapsat. Ostres, com a la vida real, no? Crec que m’acostumaré ràpid als apaga i vàmunus. És qüestió d’aprofitar per veure com ve la tardor: i l’aigua, que ja no me’n recordo com és una bona tempesta. (Dic una bona: no una desgraciada i sense fre)
M.
ais! no, no, noia, d’estúpida gens, eh!! que a mi també em passa… Quan no puc entrar… arrrrgggggggggg…
Em fa mal tot com si m’hagués de passar el més fatal… sabent que a l’endemà, apa sant tornem-hi! però bé… som així, oi, Isnel, els de lamevaweb? ^^
És una pena… perquè suposo que molts hem triat lamevaweb per la catalanitat… Jo la veritat no me’n recordo com vaig descobrir aquest portal però ara també estic totalment enganxada…
Jo quan m’emprenyo amb l’internet o l’ordinador… el tanco (fins i tot l’emule i tot… i mira que reinicio l’ordinador només uns 2 cops per setmana… sempre el tinc engegat pobret…). Doncs tanco l’ordinador i em poso a llegir! (quina cosa… sembla ja del segle passat eh? però la de bones estones que es passa llegint…) 😉
No ho ets pas d’estúpida, tots aquí l’entenem perquè quan no funciona sentim el mateix, aix..i quin sentiment aquell de no poder fer res per solucionar el problema, només ens queda esperar i desitjar poder-te llegir ben aviat…
Ja estem a la tardor? Molts petonets!
M’he permés de retroenllaçar el post de la meva teoria sobre les desconexions.
No ho dic en el post, però penso que desconectar una mica -una mica només- no hauria de ser dolent.
Sí que quadra. Bé… preguem per a que no passi masses vegades. Un diumenge a la tarda sense blogosfera es fa difícil de passar… 🙂