Tendresa en vena

Tendre: Que es deixa fàcilment encetar, mastegar: que no s’ha endurit, novell. Que cedeix fàcilment a les impressions, especialment als sentiments afectuosos, a l’amor. Dolçament afectuós.

La tercera persona en singular llegeix i rellegeix les fredes definicions del diccionari que té més a l’abast. I un aire gèlid, impropi d’una nit de primavera, li encarcara el clatell i li glaça els sentiments.

Però encara troba ànims per buscar una altra definició.

Tendresa: qualitat de tendre, tendror. Condició de qui cedeix fàcilment a les impressions; afecció plena de dolcesa que hom sent envers algú; manifestació d’aquesta afecció.

Però no li serveix, no li serveixen de res, avui, les definicions del diccionari. Per a ella, tendresa seria simplement un petó de comiat abans que un avió s’enlairi de nou per aquests cels absurds, i petits, i ridículs, que separen vides i apropen malentesos.

Si fos al novembre, quan sol tenir el foc de la llar encès, hi llençaria el diccionari. Tot sencer. Amb tendresa inclosa. Però no som al novembre. Som a la primavera, i se suposa que estem en una de les estacions més màgiques de l’any, per tot allò de la vida que comença, de l’escalfor del sol i de les promeses de futur.

Quines ganes, mare meva, d’encendre un bon foc! Ni que sigui amb l’excusa de cridar els bombers per apagar la xemeneia encesa. No seria pas la primera vegada! Però els bombers ofeguen les flames. I avui necessitaria una altra cosa: una mica de tendresa en vena. Així, tota de cop. Per disfressar l’absència del petó de comiat. Per dissimular les punxades al cor. Per continuar pintant-se un somriure als llavis. Per acumular reserves de felicitat inventada. Per evitar anar al contenidor de vidre i llençar-hi, amb aquella fúria que només ella sap, les ampolles buides, que fins i tot els veïns treuen el cap per la finestra en sentir el soroll tremendament exagerat de les peces esmicolades. Per allunyar el desig intens de trencar-ho tot. Per ofegar aquesta sensació d’inutilitat. Per trobar alguna cosa a la punta dels dits quan els estén cap endavant, amb aquesta mica de febre que dóna el buit més absolut i la idea que el camí que has triat és el pitjor de tots: el més mancat de tendresa.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Tendresa en vena

  1. pere diu:

    T’acabo de llegir, isnel, i sé jo que no trobaré paraules per dir-te res que et pugui acontentar una mica: el diccionari no em proporcionarà la clau; però deixo aquestes paraules buides aquí només per dir que t’he llegit… per si encara estàs desperta i jo et puc acompanyar una mica.

  2. Ainalma diu:

    La maleïda distància i els mateïts gestos de «tendresa» que no es fan! (a mi m’encanta la paraula «tendresa», què hi farem?). En certa ocasió jo també em vaig quedar sense una abraçada de comiat, de comiat dels de veritat, per sempre, segurament, i també vaig haver de deixar volar la imaginació, que tantes vegades em va permetre gaudir d’aquella abraçada invisible i desitjada, potser, per tots dos.
    Si necessites un foc, vine a la meua terra, que la setmana que ve tenim les Fogueres de Sant Joan. Estàs convidada! Un beset.

  3. Arare_ diu:

    Bon dia Isnel, em fa l’efecte que en aquests moments no sóc la persona més adient per donar-te ànims, però si que et puc fer una abraçada sincera i, si ho desitges, xerrar una estoneta de tot allò que jo si que tinc tan oblidat: bolquers, biberons, nits sense dormir… diuen que la solidaritat és una mica això, no? doncs va, explica’m com està l’oleguer, quines moxaines li fas, quines cançons de bressol li cantes, si les havies cantat abans als altres fills, si n’inventes de noves, quins contes inventes per ell… ho fem?

  4. gulgulan diu:

    Jo aqui passo de puntetes, que si no encara trencare algo 🙂

    Gracies pel comentari-post. Estic be. Vaig tirant

  5. frannia diu:

    No la deixis de banda, la tendresa, si la tens; no deixis de buscar-la si no la trobes. Poques coses són tan valuoses. Jo no sé quina és la teva situació, però segur que tens una tendresa de 50 cm. com a mínim…

  6. frederic diu:

    Hi ha moltes formes de tendresa, com diu el diccionari, també hi ha, no te n’oblidis, la del nen quan mira els ulls de la seva mare o, la de la mare quan mira els ulls innocents del seu petitó… la dels amics que dormen aliens als insomnis de les seves millors amigues i que hauriem pogut estar fent una mica més tendra aquesta tendresa…

Els comentaris estan tancats.