La Isnel enceta una altra pausa. Diu que no dóna per a més. Avui fa dos anys d'aquestes Gotes: 274 articles; 10.282 comentaris; i prop de 100.000 lectures (en falten unes cinc mil per arribar-hi). I unes quantes amistats d'aquelles de debò. I uns contactes virtuals d'allò tan tendres. I una companyia immensa en aquest camp -aparentment- tan fred. Vol donar les gràcies a en Deric per haver-li donat la mà a l'hora d'entrar. I després en voldria donar tantes, de gràcies, que necessitaria dos anys més per anotar el nom de tots aquells i aquelles que l'han llegit, l'han comentat, l'han escrit, l'han abraçat, l'han acompanyat en diumenges sinistres o en matinades negres, en matins ensopits i en tardes grises. Però que també ha sentit vivament al seu costat en moments d'alegria i de felicitat.
No sap si són les ulleres noves -que li fan veure tot el que llegeix i escriu en una dimensió, encara, estranya-; o el canvi d'estació -la tardor, que la fa tancar a la closca-; o els canvis al bloc.cat, que la descol·loquen, malgrat els advertiments i l'agraïment immens a qui fa possible aquest miracle-; o la maternitat -no és el mateix ser mare als vint o als trenta que a l'edat en què ella ho ha estat, l'edat en què ja gairebé tocaria ser àvia; o aquest etern estat intern de recerques impossibles. No sap què és, però, de moment, i de nou, enceta una altra pausa.
I amb aquest blau de fons, donant la cara -ni que sigui desenfocada-, i, als braços, l'actual motor de la seva vida, la Isnel dóna les gràcies a tots els companys i companyes d'aventura. Les dóna des de dins, del fons del cor, de debò. Perquè, sense vosaltres, la Isnel no hauria estat absolutament res. I entre tots heu fet possibles moments i sensacions que no tenen preu.
Una abraçada ben forta i a reveure!
[@more@]
Isnet, et trobarem a faltar, ho saps, veritat?? De tota manera, espere que no trigues gaire a tornar, que la teua companyia també és immensa!
Una abraçada ben forta per a tu i un beset molt tendre per a l’Oleguer. I fins aviat!
Isnel, no tardis !!!
Molts petons per tu i un de molt especial pel patufet!
Lili
esperaré que tornis 🙂
i gràcies a tu…!
Quin nen més trempat!
Que siguis de debó molt i molt feliç durant aquesta pausa. Han estat dos anys molt macos per nosaltres. Fins aviat!!!
Què puc dir que no sàpigas????
Que em sap molt de greu que encetis aquesta pausa (espero que temporal) però que l’entenc perfectament.
Ara potser sí que serà moment de dir clarament qui farà de padrina a allò que tu i jo sabem… sempre que em donis permís, és clar.
Isnel, bonica! Tot això de la pausa està molt bé, però… no ens podies haver posat una foto més gran? Quasi no se us veu! I esteu tan bonics, els dos…
Una abraçada, Isnel! I un beset per a l’Oleguer!
de veritat??? 🙁
Hola Isnel, t’entenc que vulguis una pausa. Els nens són tan absorbents i a més s’ho mereix. Disfruta d’aquesta nova maternitat i espero que siguis feliç. Esperarem el teu retorn.
Molt bonica la foto, també m’hauria anat bé per al pessebre mariner que preparo.
Petons!
doncs a reveure…
(et prenc la paraula 😉 )
T’esperarem, pots tenir-ho per segur. Una gan abraçada i molts ànims, tots els que necessitis per continuar. I a fe dels déus que continuaràs i te’n guardaràs prou de no tornar… ja t’ho he dit: t’esperem! (una moxaina a l’Oleguer)
Et vaig descobrir fa poc…i ara dius que marxes…
Espero que tot et vagi molt be, i que siguis molt feliç…i sobretot, no t’oblidis de tornar!
Un peto!
Guapíssima Isnel, molta sort i aquí em tens fins el que duri. Una besada mallorquina.
snif!
Isnel, gràcies a tu per regalar-nos les teves Gotes tendres
i sobretot per obrir-me les portes de casa teva, ets un sol!
Fins ben aviat, petita.
muuuac
A reveure! Llarg es farà sense les teves gotes fresques…
Un petonás Isnel, em sap greu haver-te «descobert» tard… espero que tornis.
Ja han passat dos anys???? Jaaaaa????
Deunido… semblava l’altre dia quan començava a passar perqui… i em van fascinar tant les gotes!!
Esperem que vagi tot molt be Isnel!! Et mereixes descansar i pren-te tot el temps del mon que vulguis!
Pero que sapigues que seras molt molt benvinguda si tornes!!
Ara se m’ha acudit:
i del vaixell tambe?????? 😉
avui que t’he conegut en persona t’en vas???? l’oleguer és impressionant!! quin ulls, quin somriure!!!
Avui us he vist molt feliç i ho entenc….
Molta molta sort, i torna aviat. T’he seguit, he après molt de tu, i gràcies a tu m’he engrescat a escriure alguns posts. També m’has fet emocionar amb l’oleguer….
Torna aviat, o quan sortiu a passejar amb l’oleguer no dubtis en fer-nos un truc. He vist molt de somriures entre ell i en Teo.
Una abraçada
Una abraçada a tots dos i que sigui un ‘a reveure’, fins aviat, doncs, encara que triguis,
Júlia
Cuida’t força i cuida força el teu fill preciós…
Et desitjo el millor.
Una abraçada
Sani
Cuida’t força i cuida força el teu fill preciós…
Et desitjo el millor.
Una abraçada
Sani
Cuida’t força i cuida força el teu fill preciós…
Et desitjo el millor.
Una abraçada
Sani
Cuida’t força i cuida força el teu fill preciós…
Et desitjo el millor.
Una abraçada
Sani
Cuida’t força i cuida força el teu fill preciós…
Et desitjo el millor.
Una abraçada
Sani
Cuida’t força i cuida força el teu fill preciós…
Et desitjo el millor.
Una abraçada
Sani
Cuida’t força i cuida força el teu fill preciós…
Et desitjo el millor.
Una abraçada
Sani
Cuida’t força i cuida força el teu fill preciós…
Et desitjo el millor.
Una abraçada
Sani
Cuida’t força i cuida força el teu fill preciós…
Et desitjo el millor.
Una abraçada
Sani
Cuida’t força i cuida força el teu fill preciós…
Et desitjo el millor.
Una abraçada
Sani
Cuida’t força i cuida força el teu fill preciós…
Et desitjo el millor.
Una abraçada
Sani
Gràcies pel teu temps. I per tot.
Gracies per haver-te pogut llegir aquestes gotes tant fantastiques, espero poder-les seguir mes tard o mes d’hora de nou i que aquesta pausa sigui ben profitosa.
Una abraçada des d’Irlanda i us desitjo el millor a tu i al menut.
No podia faltar jo en aquest ¿comiat? Déu meu, si que passa el temps, no? Dos anys. Encara recordo que tu vas ser la primer persona que em va deixar un comentari a Dies Estranys… Espero de tot cor que et vagi tot molt bé!!! He passat uns moments genials llegint-te i espero que algun dia tornis. Nosaltres t’ estarem esperant, ja ho saps.
Un petó ben gros!!!!!
hola Isnel
fa temps que no venia per aquí (ni per enlloc més) i ara que vinc, em trobo que fas una pausa.
S’ho val, tens un fill preciós.
Ahir, amb el Pensador, vam anar al saló del llibre a veure si trobàvem en Dèric, però vam fer tard. Ens vam endur el seu llibre i un de teu. La senyora que ens va atendre ens va dir que la continuació d’aquest la tenies en ment però no havies tingut temps per escriure-la, ja que dediques tot el temps a l’Oleguer. Si ara fas una pausa del bloc, esperem poder-lo llegir aviat.
En fi, et deixo aquí una forta abraçada de part de tots dos, -tot i que la senyora de l’estand té l’encàrrec de fer-te-la arribar-
i un petó ben gran!!!
Tot i que ja ho ha fet la Mar per mi, no me’n puc estar de venir a donar-te-la també personalment. Una abraçada, Isnel. I un petó a l’Oleguer.
A reveure!!
aquesta és la bellesa de tot plegat haver-nos trobat per ací com de casualitat i saber-ne que sempre estarem junts (encara que açò últim sone a cançò, jeje) però és ben cert, t’ho diu algú que ja fa també algun temps que ha encetat una pausa pausa 🙂 que rebonics que esteu el dos…molt besos i fins ara 🙂
Bon Nadal Isnel, una abraçada ben forta al Nen Oleguer, de la diablesa angelada Violant. El pessebre Nadalenc ja ha començat a navegar pel bloc cap a…
Petons!!!