S’agafa una pinya natural…

… es pela, es treu el cor i es talla a bocins. S’agafen també unes quantes pastanagues, es pelen, es ratllen i es barregen amb la pinya. S’hi posa una mica de sucre i una culleradeta de mantega i es posa al microones (també es pot fer bullir al vapor, o bullir simplement i després escòrrer)). Quan la pinya i la pastanaga estan cuites, es passen per la paella, sense gens d’oli, on ja haurem rosejat unes quantes panses i pinyons. Es treu, es deixa refredar i es tira una mica de mel pel damunt. Ja ho tinc. Ara ho posaré en un "taper" i m’ho enduré perquè ho tasti la família. Avui hi ha dinar de retrobament familiar, després del meu viatge a Guatemala. Aquest postre me’l va oferir una dona d’allà. Li vaig preguntar si era típic del país. Em va dir que no, que se l’acabava d’inventar, que allà s’improvisa i s’inventa molt depèn del que tinguis al rebost. També pot ser que el torni tot cap a casa aquest vespre. Però jo ho hauré intentat. A més de fotos, postals, detallets, explicacions, emocions i el que surti, hi haurà el "Dulce Ana", el nom que aquella dona i jo vam posar a l’invent, en honor seu (a la dona guatemalteca que va mirar què tenia al rebost aquell migdia per oferir-me), i que jo vull fer públic ara i aquí. Bon profit.[@more@]

Tweet