Gats

Tinc la meitat dels gats malalts. Això, en el meu cas, vol dir que tinc uns sis o set gats malalts per casa, esternudant, amb els ulls plorosos, inapetents i tristos. Un gat trist és desconcertant. Sobretot si aquest gat, normalment, et busca perquè juguis amb ell, et mira de reüll mentre s’enfila al sofà, t’amaga els mitjons nets a sota el llit just quan tu els busques a sobre el tocador o ve volant quan sent el soroll de les croquetes seques dins la bossa abans que les hi aboqui al plat. Fa dos dies que no em busquen per jugar, no s’enfilen al sofà perquè ja hi estan enfilats tot el dia, no m’amaguen els mitjons i no corren per menjar ni per res. He rumiat moltes coses: que si troben a faltar els amics que venien a alimentar-los les dues setmanes que jo he estat fora, que si amb la calefacció encesa (feia dies que no s’encenia la calefacció a casa) els he provocat un refredat involuntari, que si és la seva manera de dir-me que no torni a marxar… o que marxi més… O potser és que volen compartir amb mi el desànim que arrossego per tota la casa, la meva inapetència, el meu enyorament i la meva imbecilitat. No ho sé pas.  [@more@]

Tweet