Quan va decidir penjar blogs per la casa, va tenir molta cura de penjar-ne un de molt especial prop de la finestra, un que va, ve, torna, retorna… Avui, mentre acaba de penjar coses dolces per tota la casa, la dona que espera els Reis amb impaciència i neguit repassa els posts d’aquest company anònim que té a tocar la finestra, tafaneja entre els comentaris que li han fet i s’acaba de convèncer que és una de les coses dolces més autèntiques que volen per aquest espai virtual. Els seus missatges li transmeten escalfor, sinceritat, entusiasme per la vida, tant amb les vivències positives com amb les negatives. Ho sap transmetre tot, pensa. L’ànim i el desànim, la por i l’esperança, l’alegria i la buidor. O potser és ella, que ho llegeix amb uns ulls diferents. No n’està segura. Només sap que, en llegir l’últim, se n’ha anat corrents a tancar la finestra, per si de cas. Però després l’ha tornat a obrir, ben oberta, confiada que, des d’on sigui, li arribarà (arribarà a tothom) el pols dels seus sentiments, encara que sigui molt de tant en tant.
[@more@]
