Gent, que comença el Larson (o com es digui)

Publicat el 3 gener 2005 per isnel

Jo vaig començar a fumar per superar la meva timidesa, ja veieu quina bestiesa. A la Universitat tothom fumava menys jo, perquè em feia vergonya. Només fumava a casa. Parlo de fa uns quants anys. Fins que un dia vaig dir que ja n’hi havia prou i em vaig fumar una cigarreta davant de tothom. Em vaig convertir en fumadora pública, sí, però encara sóc tímida. Només ho he deixat en un parell d’ocasions per causes de força major (ingressos a l’hospital per causes diverses i poc greus, per sort). Però fa poc, quan vaig haver de travessar l’Atlàntic dalt d’un avió, realment vaig constatar que sóc fumadora de les de debò. M’hauríeu d’haver vist pels aeroports buscant els llocs autoritzats! Semblava beneita. No estic gaire segura de desenganxar-me de la mà d’en Miquel Calzada. Però, per si de cas, vaig a veure què diuen. Ja ho comentarem. Salut![@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Gent, que comença el Larson (o com es digui)

  1. Frederic diu:
    3 gener 2005 a les 22:02

    De debó espero que aquest mètode de la tele et pugui funcionar. Hauries d’haver vist com va quedar la casa de fum desprès de la nit de cap d’any!

  2. JosepArnau diu:
    3 gener 2005 a les 22:11

    Fes-li cas a en Mikimoto. Ja ho diuen a la tercera va la vençuda. T’ho diu un que ho va deixar fa just dos mesos i pico i també era la tercera vegada. Espero que ho aconsegueixis.

  3. JosepArnau diu:
    3 gener 2005 a les 22:24

    Rellegint el meu comentari crec que no m’he explicat gaire bé, de moment encara segueixo sense fumar i espero que duri tant com pugui. Espero que també ho aconsegueixis. Deu.

  4. jo mateix diu:
    3 gener 2005 a les 22:25

    Jo, per sort, no he arribat a enganxar-me al tabac. Però si que puc dir, que després d’uns mesos fumant, quan ho deixes és nota una millora que, dissortadament, no esperes ni recordes mentre fumes.

    Però, no crec que sigui dolenta aquella cigarreta acompanyada d’un cafè després de menjar. Aquesta és, practicament, sagrada.

  5. jo mateix diu:
    3 gener 2005 a les 23:59

    Je je.

    Si és el que jo dic, el plaer de fumar una cigarreta amb el cafè, després de menjar, no pot ser dolent!!

  6. nanupendi diu:
    4 gener 2005 a les 8:50

    Ànims! A veure si ho aconsegueixes! Per cert, m’agrada el nou look del blog!

  8. Sàlvia diu:
    4 gener 2005 a les 19:10

    No fumo pero ànims a tothom que ho vulgue deixar!!!!

  9. Uruviel diu:
    4 gener 2005 a les 23:24

    Espero que aquest mètode funcioni. Des d’aqui vull animar a tothom que ho vulgui deixar pk ho faci. I ànims a tots per aconseguir-ho

Els comentaris estan tancats.