Mentides

Ens passem mitja vida dient mentides i l’altra mitja intentat creure-hi (va dir I. un dia que es mirava al mirall, capficada en crear-se móns a la seva mida. Després se’n va anar a berenar. I, en tornar, va decidir que faria una cosa boja, boja, boja… Escriuria sobre petites gotes de plaer… de tots els gustos. I es va posar a la feina).[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Mentides

  1. Frederic diu:

    Et veig molt ficada en «ello», potser sí que dóna per una extensa novel.la.

  2. init diu:

    Quines ganes de poder degustar la primera!

Els comentaris estan tancats.