Se n’ha anat el lampista, deixant un rastre de runa petita i de pols. I se’n va el sol, navegant per un cel encès de colors increïbles. Després de tancar la porta amb mandra, deixant a fora el poc que queda de sol i el somriure dolç del lampista argentí que li ha fet companyia en els silencis de la tarda, I. apilona uns quants troncs a la llar i encén el foc. Després engega l’ordinador i busca els "seus dips", aquells que l’asserenen i aquells que l’encenen, aquells de qui se sent còmplice i aquells que es nota a qui sap quants anys-llums de distància, aquells que la diverteixen i aquells que l’avorreixen, aquells que la fan somriure i aquells altres que la fan riure amb ganes, aquells que l’emprenyen molt i aquells que només l’emprenyen una mica, aquells que la punxen i aquells que l’amanyaguen. I decideix que, després de la sacsejada dels últims dies, amb tanta crítica i tanta opinió, ella també criticarà i opinarà. A la seva manera. Des de dins. De manera parcial i personal, íntima i subjectiva. Sense esperar absolutament res. Quan vulgui i amb la freqüència que sigui. Sense pautes i sense obligacions de calendari. Només perquè li ve de gust, tant de gust com el Mon Cheri de licor que paladeja al costat del foc acabat d’encendre.
[@more@]
mmmmm…jo ara tb em menjaria un bombó 😛
Vols dir que val la pena perdre el temps llegint tans dips? A mi m’agrada perdre el temps, però m’estimo més perdre’l amb els ulls tancats i somniant, o passejant sense rumb fix. Tot són maneres…
Potser els «seus dips» ja siguin, també, una mica teus. Fins i tot m’atreviria a afirmar-ho.
Ben fet. Tot al seu temps, amb calma, sense normes ni obligacions. Mon Cheri? Prefereixo els clàssics bombons de Nestlé Caja Roja xD.
Jo firmaria per estar ara al costat d’una llar de foc sentint la seva escalfor a la meva cara.
jo diria que hi ha dies per a tot. dies per a navegar entre els dips i dies per no encendre l’ordinador.
El meu bombó preferit….
http://www.compofiserie.com/img/produits/59/mid59.jpg