Anit no tenia son, ni ganes d’escriure, ni res de res. Vaig buscar el teu diari i vaig llegir-te tots els posts des del primer fins a l’últim. M’agrada molt com escrius, com transmets els sentiments, com descrius el teu ànim. M’agrada quan parles de les muntanyes, de la neu, dels viatges, amb aquesta passió que enamora. M’emociona quan busques un somriure, un t’estimo. Pateixo quan perds un mòbil. M’asserena saber que ja en tens un altre. Sort que no vas complir la teva "amenaça" d’esborrar el blog en aquella "monotonia paranoica (demà t’esborraré)". M’hauria sentit una mica perduda. Ets dels primers que busco quan travesso la porta de lamevaweb. Em fas companyia. Una companyia discreta, prudent, neta, tranquil·la, una mica llunyana de vegades. Et llegeixo poc a poc. I et rellegeixo. Perquè, de vegades, les teves paraules escrites són com una música inquietant i confortable alhora. Inquietant perquè se’t nota el neguit de bellugar-te, d’anar i venir, de retrobar records o d’endreçar-los. Confortable perquè és com si el que escrius m’ho diguessis assegut al sofà, davant del foc, amb la música de Ràdio Arrels de fons. O en un refugi de muntanya, de cara a un foc que es menja la llenya com un golafre sense remei. Quan vaig encetar les meves Gotes, el meu desig més íntim era trobar dips com el teu. I mai no entendré per què en tens tants sense comentar. Potser pel mateix motiu que et deia abans: per la discreció que s’hi respira, la prudència, la claredat, la tranquil·litat, o la lleugera pàtina de llunyania. En la meva particular categoria d’aquesta mena de crítica parcial, subjetiva, íntima i personal que enceto amb tu i el teu dip, tu ets el rei de la categoria "Ells s’ho perden".[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- agost 2007
- juliol 2007
- abril 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005
- març 2005
- febrer 2005
- gener 2005
- desembre 2004
- novembre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta
Totalment d’acord amb la crítica.
I no tinc ni punyetera idea de per què no hi comento.
Gràcies.
M’agrada aquest nou sistema de crítica, és teu. Personal, com un bloc.
És curiós això dels blogs preferits…
N’hi ha alguns que llegiries i rellegiries una vegada i una altra…
D’altres semblen escrits pensant en algú o en quelcom pòxim…
I d’altres simplement et fan sentir bé…
Si que és cert que hi han dips per llegir i rellegir. Al final els hi agafes carinyo i quan et conectes corres a llegir-los, per veure si hi ha quelcom de nou. Els fas teus.
ja és ben bonica aquesta iniciativa teva, m’agrada moltíssim que t’hagis decidit a parlar dels ‘teus’ dips, perquè ho fas amb gran tendresa… (no pas com d’altres, que s’encenen de seguida). Una abraçada.
Gràcies…
Realment entren ganes de llegir aquest dip del que parles i també, perquè no dir-ho, una mica d’enveja. Tot i que puc pensar, estarà parlant de mi? Però no, sé que no, jo no he perdut cap mòbil…
No sé pas si hi sortiré mai jo en aquesta llista perquè escric fatal fatal fatal. Però m’aha agradat, És difernt.
Caram, pensava que no et referies a cap dip en concret, quina sort que té aquest doncs. Sàpigues que llegeixo aquest teu de tant en tant i veig que haig de tornar més, que està molt bé.
Les teves gotes com de costum són genials, fins i tot quan parles d’altres dips, cosa que no és pas senzilla.