Estic farta de recollir plomes, ocells morts i ratolins mig desfets. Els ocells i els ratolins, encara. Però les plomes, quan les escombro, volen cap aquí i cap allà, com una pluja de pol·len. I aleshores haig de treure l’aspirador polsós del garatge, perquè amb l’escombra no en faig prou. I no suporto l’aspirador! Amb aquell soroll, aquella olor de plàstic escalfat, aquell misteri brut a la panxa, aquelles llepades golafres.
Els meus gats em porten ocells i ratolins sense parar, aquests dies. Les pobres bestioletes deuen estar mig mortes de fred i ells se n’aprofiten. Però, per què m’ho fan, això, si van tips? Per què m’ho fan si, al capdavall, tampoc se’ls mengen? I per què me’ls deixen als llocs on més m’estic? A sota el llit, als peus de la taula de l’estudi, a la vora de la llar, fins i tot al costat de la dutxa! Què em volen demostrar? Que si algun dia em canso d’ells, sobreviuran? Que encara conserven l’instint?
De vegades també penso que potser han donat un cop d’ull a la nevera mig buida i al meu compte corrent de finals de gener… Ai senyor!
[@more@]
Ha de ser l’ instint, segur. Amb les meves gates no tinc aquest problema. Tenen por (o a vegades només curiositat) de qualsevol bestiola nova, que no hagin vist fins a aquell moment. Només dir-te que una d’ elles va veure un mirlo passejant pel pati i es va amagar darrere una planta… I no et dic ja amb una gallina!!! La pobra encara està tremolant!!!
Jo tb crec que és l’instint, tot i k creia que els gats domèstics eren bastant porucs. No ho sé, m’hauré de fixar més amb el de la meva àvia, jejeje
No hi donis més voltes. Els gats no perden mai el seu instint. I quin instint hi ha més fort per a un depredador que la cacera? La “presa”, el valor suprem del seu instint. I si pensessis que són regals que et volen fer i que ells creuen que tu sabràs apreciar en la mesura de la importància que té per a ells?
L’instint caçador és molt potent en un felí, normalment.
🙂
Quan vivia a Ripoll, ho feia en un cinquè pis i els meus gats podien córrer per totes les teulades de l’illa de cases.
Varen estar una temporada que em portaven ocells i em trobava la casa plena de plomes. El problema, però, va començar quan ells van aprendre a caçar ratpenats.
Saps que és, entrar a casa i trobar-te un ratpenat volant i donant-se cops, de paret a paret…. ecssss….
la meva gata va boja amb els coloms. des del sofà els mira i fa uns sorolls molt i molt estranys. per sort, a casa, no entren gaires bestioletes, però ella es conforma amb qualseol cosa que bellugui. les mosques li encanten! i jo em moro d’angúnia quan veig que se les menja, després d’assegurar-se que jo les hagi vist…
vaig llegir que això ho fan perquè nosaltres estiguem orgullosos d’ells. però jo preferiria que mengés només el seu pinso 🙂
Jo crec que són mostres d’amor cap a tu, per aixó et deixen aquests «regals» al teu «territori». O, potser, és perquè saben que tens la nevera buida i t’ho porten perque t’alimentis.
Juas juas!!
Penso igual que en Frederic. Estimes tant els teus gats, els mimes tant, que ells t’obsequien ara amb els seus regals. O potser és que, golafres com em consta que són la majoria d’ells, t’estan insinuant que canviïs la seva dieta…
Ensinistrar els gats perquè passin ells l’aspiradora no és factible, oi?