(Ve de l’anterior)
Val a dir que, emparant-se en la ignorància de la gent, en Jofre Pla solia tirar força pel dret i no sempre allò que deia tenia un sentit rigorós. Però ell estava content: salvaria la llengua i algun dia, segur, li concedirien la Creu de Sant Jordi.
Un dissabte de bon matí, se’n va anar al mercat i, com aquell qui res, va deixar anar a la dependenta de la parada de comestibles: "Sisplau, posi’m un muig de saiols safirins, un palinur de mordala curta i un picotí de murtons, d’aquells de la pórca de dalt, que són més sàpids". Com és natural, a la dependenta de poc que no li ve un atac: "Que diu que vol què?". I en Jofre li va assenyalar unes figues blavenques, una llagosta de pinça curta i unes olivetes. "Segur que són de la pórca de dalt?" va insistir ell. A en Jofre tant se li’n donava, d’on eren les olives, però pórca li havia agradat de seguida que ho havia descobert al diccionari i, fet i fet, no és res més que un trosset de camp entre rega i rega.
Quan va arribar a casa, va engaltar a la minyona: "Forallàncem aquests peteridòftis del frontis que em fan estufornar". La pobra noia va trigar dues hores a endevinar que havia de treure un test amb falgueres que hi havia al menjador, perquè feien esternudar en Jofre.
I encara va trasbalsar una bona estona més a la minyona: "Passa’m el mèlton, que tinc fredorada al batcoll", va deixar anar per dir-li, més o menys, que li passés un jersei, perquè tenia fred al clatell. O "Em fa mal el psoes", per comunicar-li que no tenia gaire catòlic algun múscul del seu cos que ben segut no sabia ni on era. O, finalment: "Freturo un julep", quan li va fer saber que necessitava un calmant.
El calmant, de fet, el necessitava la noia, que se’l va prendre, va tocar el dos i diuen que encara corre.
(Continuarà?)
[@more@]
Bonissim!
M’has fet anar, corrents, a veure la primera part de la història (no l’havia llegida, encara). Boníssim!
Continua, isnel, continua, va!
A mi si que m’has fet agafar el diccionari…! Molt bo
😀
Igual és una tonteria, però una llengua és, bàsicament, un instrument de comunicació. Si no serveix per a això, està salvada?
No ho sé, igual és que sóc un assassí de llengües i no me n’havia adonat…
Si l’init és un assassí de llengües, jo plego!
Segur que totes les paraules són de veritat? No te n’has inventat cap?
Hom se’n va a dormir, pensant en que ha deixat la feina feta, i l’endemà al matí, es desperta, veient que la gent no ha parat de produir. Per començar, apuntat per a tu també, el primer tros del meu comentari a l’últim post del Grumet.