M’acaben de fer un regal virtual entranyable. És una bonica manera d’acabar un diumenge diferent, especial, també una mica estrany, amb reconciliacions implícites, amb un sac de preguntes sense respostes, amb alguns retrets avortats abans de veure la llum, amb la companyia d’uns amics incomparables, amb el regust d’uns calçots cuits enmig d’una vendaval atmosfèric i d’una atmosfera acollidora, amb estones i estones d’ulls clavats en el vaivé dels peixets de colors en un aquari tranquil i discret, amb una conversa allargassada a cops de copes de cava fresc i gustós, amb alguna abraçada, algun petó, algunes pessigolles, uns quants somriures còmplices, uns quants silencis reprimits. Un diumenge de carícies en les mirades. Un diumenge envoltada, un cop més, de persones que s’estimen encara que sigui a contracorrent de gent que no hi entén res. Un diumenge en el que, per damunt de tot, hi planava una mirada blava una mica esquerpa i desorientada que ara ja és a dormir mentre jo m’imprimeixo el regal virtual amb una mica de tremolor als dits i mirant d’encaminar l’agulla de cosir que intenta sargir aquest trau obert al cor que es resisteix tant i tant a tancar-se.[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- agost 2007
- juliol 2007
- abril 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005
- març 2005
- febrer 2005
- gener 2005
- desembre 2004
- novembre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta
Ai!
Bona manera d’acabar un diumenge,
i tu que sempre te’n queixes dels diumenges!!
Ja es tancarà, ja…
Amb persones com les que descrius al teu voltant, tot acaba tancant-se.
vés per on, i tant que és una bona manera d’acabar-lo! moltes felicitats maca, i més abraçades..
Desprès de tantes copes de cava, de tantes coses dites només amb la mirada, sé que el diumenge te un final feliç, tot i l’insomni (no tinc ganes d’assessinar a més gent amb els meus somnis).
Et deixaré el fil per cosir la ferida, ja que veig que d’agulla en tens.
Hola de nou, ja veus a mi l’insomni com la musica també em fa companyia, al llit no m’hi espera ningú, ostres quins escrits tan plens de sentiments viscuts, només dir-te que, pots sargir el trau però si es torna a obrir busca un bonic botó que hi encaixi i ja no caldrà recosir-lo…Una tendra abraçada.
Trobaràs el fil de la il·lusió per sargir el trau de la teva ferida. Tindràs el didal que t’ajudi a cosir un futur d’esperança. Enfilaràs un brodat delicat i preciós. Segur. Només confia. Un petó, bonica
Bon dia de dilluns, Isnel. Espero, que finalment el son hagi pogut més que l’insomni, i et llevis amb aquelles ganes, aquelles que et fan córrer, córrer endavant.
si el diumenge, que sempre costa, va acabar bé, no pot ser altra cosa que el preludi d’una setmana bona. com ens agraden els regals dolcets, per virtuals que siguin…
Cus, Isnel, cus paraules entre si i crea relats tan bonics com aquests als quals ens tens ben acostumats… Cus sense parar, que de ben segur que tancaràs aquest trau del teu cor. Petons
Passat un temps amb la ferida oberta, si ella mateixa no es tanca i cicatritza, potser si que cal tancar-la amb fil i agulla. Però si es fa així, val més que t’hi escarrassis, perquè tancar una ferida volent-la tancar… és més complicat que l’hostia!! Les ferides potser haurien de tancar-se soles, però perquè ho facin, s’han d’exposar completament a l’aire. Que li toqui l’aire i que la gent et pregunti!! Sempre apareix un curandero!!
Bon dia, ací et porte fil de colors per si se t’ha acabat, però crec que després del que he llegit sembla que ja no hi caldra, veig que la nit ha sigut moguda però especial…intuïsc que un cert comité de crisi ha fet bé la seua feina? 😉 Me n’alegre, però sou uns egoïstes no ens heu deixat ni un poquet de cava segur!!! hehehe. Abraçades i bon començament de setmana.