Ell sap que les tardes de diumenge, per a ella, són seves, a la seva manera, al seu aire, amb les seves pors i les seves obsessions. Ho sap de sobres, ell. Sap que ella, com un ritual, estendrà l’estora i hi vessarà tot de records farcits amb una vella pàtina de dolor que ja fa pena. També sap que de vegades ella agafa els records i se’n va muntanya amunt o mar avall, carregada amb tot això, a esbandir-ho. A la seva manera. Però això, a ell, tant li ha de donar. Perquè ell també les passa com vol, les seves tardes de diumenge, i ella sap que no n’ha de fer res. Per això, quan avui ell l’ha trucada i li ha dit que no es mogués de casa, que la necessitava per recollir uns papers que algú passaria a deixar-li, ella ha sentit una fiblada d’amargor molt profunda. Massa. Per primera vegada en molt de temps, s’ha sentit encandenada a un fantasma.
[@more@]
Ja veig que amb una hora menys i disfressat de dissabte però al cap i a la fi diumenge, maleit diumenge en tots els sentits….una abraçada bonika!
Isnel, i si en comptes d’esbandir l’estora l’esbaldissis a ell i a tot el que t’esclavitza?, ja sé que deu ser difícil, però el que és segur és que no és impossible. Intenta valorar-te més, posar-te per sobre d´ell, per sobre de tot, potser et mereixes alguna cosa millor i quan la tinguis riurás del que ara pateixes…fés del temps el camí de la teva victòria, l´objectiu, la cima, ets tu i ningú més que tu…ja veurás com ho arrenjarem això, dona 😉
Noooooooooo!!!
Cadenes, no, isnel, maca, bonica meva, res de cadenes! Llença-les totes. Jo t’hi acompanyaré, si cal, el dia que vulguis, la nit que vulguis, la matinada que vulguis, el capvespre que vulguis. Totes a mar!
Una dona com tu no pot viure encadenada, no ha de viure encadenada, on vas a parar!
Els papers, tots els papers, passen per sota d’una porta, es poden deixar al damunt de la gespa, a sobre d’una pilastra, ficats a dintre d’un cofre i enterrats al peu d’un arbre. Com s’ho vulgui fer per fer-te’ls arribar és cosa d’ell. Però no pot encadenar-te. Per molt que sigui un fantasma. Que segur que ho és! (Ai, ara em sembla que m’he passat).
Ho repeteixo: Cadenes nooooooo!!!
I per què no l’havies d’haver escrit???
Per què???
Per què, si es pot saber???
Oi que de vegades escrivim per espantar, defugir, exhorcisar i/o engegar a la merda els fantasmes???
Doncs ja està!!! Molt ben fet!!!
Narrar les coses que ens passen també és una manera de fer anar l’escombra!!! O no???
Ja contesto jo: és clar que sí!!!
Hi tens tot el dret. Collons! Nespres! Dilluns! (això ho deia la meva àvia, una llora molt fina…)