És el que se sent a la línia telefònica de casa des de fa un parell de dies: sofregit (com el de ceba i tomata per fer arròs a la cassola, per entendre’ns). Ahir, el sofregit era tan sorollós que vaig mirar uns instants i tot l’auricular per si ja sortia l’arròs cuit a través del fil. Vaig trucar a Telefònica: durante cinco minutos no descuelgue ni haga ninguna llamada, y ya le diremos qué. Eren dos quarts de cinc de la tarda d’ahir i a hores d’ara encara no m’han dit ni qué ni cá.
Ingènua de mi, al vespre vaig intentar connectar-me i amb penes i treballs vaig poder deixar algun comentari escrit amb la sensació que feia un lleig a Telefònica (no descuelgue ni haga ninguna llamada, no descuelgue ni haga ninguna llamada…), com si actués amb nocturnitat i traïdoria.
El diagnòstic és: sofregit. I el temps de recuperació no se sap.
(Avís d’urgència escrit des de l’ordinador de la feina i amb la sensació que serà un cap de setmana llarg, llarg, llarg… si l’operari de Telèfonica continua comptant els minuts amb aquesta generositat que esgarrifa)
[@more@]
Fés cas a una que sap molt bé de què va el tema: truca al 1004 i demana que et prenguin l’avís d’avaria amb tu al telèfon, després que et donin el número de referència del teu avís. I si ja està registrat l’avís d’avaria ,digues que la reiterin. Molt em temo que, amb la contesta que et van donar, van passar olímpicament de tu i ni tan sols la van registrar.
I amb connexió o no …. passa un molt bon cap de setmana :). Una abraçada!.
Ah, m’oblidava. Si tens adsl revisa els microfiltres que estiguin ben ajustats, precisament la seva funció és la d’evitar els sorolls a «sofregit». Si tens adsl però amb splitter millor que ho toqui el tècnic. I si el que tens és una connexió normaleta de 56 Kb, insisteix en que t’he escrit abans.
xiqueta, jo no tinc ni idea de maquines de cap tipus :(( i quan se’m trenca alguna cosa tremole! així que t’envie ànims i a veure si s’arregla prompte la cosa… besets!
jo tampoc tinc ni idea de com funcionen els trastos aquests, així que també t’envio una abraçada ben forta
Atenció, idea de grumet (altrament conegudes com «idees de bombero»):
I si agafem l’operari en qüestió de la Telefònica i el sofregim? No podrem utilitzar els ordinadors però passaríem un cap de setmana prou distret…
Isnel, bonica, contestant-te: ja saps que el personatge ho és, d’irònic i sarcàstic, no hi pot fer més. I que darrera hi ha la persona que també sap ser molt tendre… 😉 Un bes de cap de setmana, preciosa.
Jo no hi poso tomata al sofregit de l’arròs quan el faig amb peix, ni tampoc tinc adsl a casa però el telèfon de vegades fa sorolls, res greu fins ara. No sé si té a veure una cosa amb l’altra… crec que no. Salut!
Felicitacions, Isnel, per la ràpida recuperació!
Supose que, per celebrar-ho, hauràs preparat algun sofregit per sopar, no?
Besets!
(M’agradaria saber com he embolicat el comentari anterior… Interferències del meu sofregit neuronal, de segur!)
crec que arrib tard però m’alegra el final feliç 🙂
la tecnologia… uf!
Tens a la teva disposició l’ordinador del balcó, tot el cap de setmana, fins demà al vespre (per més temps, caldrà negociar). Per aconseguir les claus del balcó, només cal que truquis a aquell pintor que deu estar mercadejant justament a la plaça del vi. Tu mateixa, pots instal·lar-te tan de temps com vulguis i, de pas, si et molesta el desordre imperant, o trobes que has de gratar massa entre la pols per trobar les tecles de l’ordinador, fes com si estiguessis a casa teva. Em temo, però, que la nevera ofereix un aspecte dessolador, però, si no recordo malament, hi ha una ampolla de cava solitària, esperant que l’obris i brindis per tots nosaltres. Un petó.
Sort que ja tens els problemes solucinats sino et trobariem molt a faltar!
Omar, des de quan la teva nevera NO ofereix un aspecte dessolador?????
ais bonica.. com t’arribo a entendre 😉 segueixo sense ordinador jo.. me n’han deixat un de portàtil per fer feina i acabo de descobrir com connectar-me.. vés a saber si en faré de feina, amb el que us trobo a tots a faltar.. grans abraçades, per si de cas continuo desapareguda..
Jo vaig també «sofregit» però de feina 🙂 porte una setmana que més val deixar-ho córrer però pel que em tem la propera serà més o menys igual.Isnel permetem des d’ací enviar una abraçada a tots els amic i amigues i perdoneu-me perquè no tinc ni temps de connectar-me ni contestar a l’estació ni passr per ca vostra. Escric des d’un ciber i se’m fa estranyíssim, tanta gent per ací al costat … esper retasblir aviat les meus connexions però en aquest cas amb el temps. Besets i abraçades a tothom 🙂
Curiosament, Sofregit és el títol d’un cèlebre blog de la blogosfera catalana (www.sofregit.tk), que ara està un xic aturat però que aviat arrencarà de nou amb força…