Així no arribaran mai enlloc. Algú els ho hauria de dir… i d’empènyer cap a l’aigua… I una ona gegant les hauria de dur de dret cap a l’horitzó…
Perquè així, així com estan ara, no arribaran mai enlloc… mai…
[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- agost 2007
- juliol 2007
- abril 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005
- març 2005
- febrer 2005
- gener 2005
- desembre 2004
- novembre 2004
Categories
- No hi ha categories
Meta
bon dia, isnel, bonica! sempre em resulten inquietant les barquetes parades sense poder arribar a la mar. De vegades sembla que estan descansant, i coincideix que jo també estic descansant. De vegades sembla que necessiten el que tu demanes, que algú les ajude a arribar a l’aigua. I coincideix amb mi, també.
Molts besets!
I un cor anhelant les hi hauria de marcar el rumb. I uns braços acollidors les hauria de rebre en el seu port. Per què esperen el desballestament, doncs?
Mai havia escrit tan amunt en un dels teus posts, Isnel. Clar com que ara esta tota la blogosfera dormint la mona… I tu escribint a les 5 del mati???
Buenu espero que t’ho hagis passat d’allo mes be. Un peto
són molt i molt maques les barquetes a la platja; aviat serà Sant Pere i moltes barques s’ornaran amb la festa que pren el sant com a excusa i la mar com a celebració
Si les barques només ens esperen perquè hi anem a empènyer-les, mig jugant…!
moure tota sola una d’aquestes barques no ha de ser fàcil
😉
Isnel has escrit més amunt això: «M’imagino que no deuen trobar ni el cor anhelant ni els braços acollidors,…».
Imagines bé, «llanxa motora»… 😉 que llisques volant per damunt de mars i oceans amb l’únic combustible de les paraules sentides que explosionen al motoret que hi portes dins de ton cor…
Sempre mar endins, Isnel, sense patiments… L’inmensitat de l’aigua que formen les amistats et farà surar… I si cal bufar veles, una brisa tendre ens treurem de la butxaca de les profunditats…
Bona vesprada a tothom des de Can Penca. Passeu-vos bé tots(es) per les platges d’arreu, platejades de Lluna, de cendres de fogueres, i d’engrunes de coca.
Vols que els hi digui jo? No em tallaré ni un pèl… Però jo crec que el que necessiten no és pas una gran onada (les podria fer malbé). Més aviat necessiten unes onadetes d’aquelles que es fan a la vora i que t’acaricien les cuixes quan t’hi asseus…
Home… Què vols que et digui, ara?… També cal reposar, de tant en tant.
Que nooooooooooooooooo!!!
Grumet, que no ho has entèèèèèèèèèèès!!!
Que necessiten algú que les estiriiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii???
On és la corda més llarga i més gruixuda que teniiiiim???
Ah… allà… ja està, ja la tiiiinc… Me’n vaig, eh, Grumeeeet??? Ja tornoooooooooo!!!
Lloro, on vas amb aquesta corda tan grossa? Però que no ho veus que…?
Contramestre! Ràpid, baixeu-me una barca salva-vides, va!
Grumet, puja! Vinga, segueix el Lloro!
Cisco… Ah! Tu també véns? Amb les provisions, és clar… Cisco, ets admirable, sempre estàs al cas! I aquesta ampolla de cava?… Ah. Molt bé.
Vinga, som-hi!
Porto un xic de coca (de la de Sant Joan, ¿eh?) i sidra, no fós que el viatge sigui fins passat Sant Pere, i a mi em van fer a la vora del mar, i «verbenero»… Imagineu que m’embarco amb vosaltres… Aquest lloro… 😉
Isnel: la coca és de brioix amb pinyons, ensucrada, dolça i tendra tota ella (la coca de Sant Joan)… 😉 N’hi ha per a tots(es) i per a lloros(es). Jo també me’n vaig a vore si trobo algú que em dongui de sopar… Caram, tinc postres, però sopar no… Casum l’olla de pardals!!! Bon apetit, mon cherie!!!
P.D.: De soledat i d’avorriment també en tinc a cabassos, però a això no s’invita… 🙁
Lloro, m’enxampes endrapant-me una amanida… Que potser en vols 4 fulles?… Aviam, abans de pujar a la nau, que saps si és necessari sapiguer nedar (i guardar la roba)? El banyador pot ser verd amb topos grocs?… Es poden dir renecs tipus «casum-la-mar-salada»?… Ai, que em marejo… 😉
Sembla que no hi ha massa coordinació (ni mando) a l’equip de navegació… Un altre nit (de lluna) serà, potser demà (o no).
Bona nit a tothom. Estic somniant truites sota la palmera… No feu xibarri, si us plau… 😉
Si l’onada no va a la barca, caldrá dur la barca a l’onada. La sorra és fina i fa baixada. Només cal recuperar l’il.lusió per navegar i fer lliscar la barca. (escolta el concert per violí en D de Jean Sibelius, veurás com és facil arrossegar la barca cap a l’aïgua, la música li empeny)
Vinga, Isnel, que marxem cap a Corfú i duem aquestes barquetes a remooooooolc!!! Ja veuràs com n’aprendran, de navegar de nou totes soleteeeees!!! Ja veuràs, jaaaaaaaaaa!!!
Iiiiiiiiiiuuuuuuuuuuupiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!
veus Isnel, veus? El Lloro ja ho arreglat tot, ell així, imprevisible i certer, no li pega voltes a les coses. Les ha vistes, les barques, i de seguida ho entés. Perquè estem nosaltres, doncs per a ixò, per llevar-los el pes dels anhels i els desitjos tal vegada no aconseguits i que les ha deixat encorades. tot es tracta de llecavar-los eixe pes, a poquet a poquet, sense sobresalts, espentar-les una miqueta i vinga, dexar que es bressolen per la mar. Besets 🙂
Potser… en comptes de dir-los-hi que no arribaràn enlloc… els hi donem una petita empenteta perquè poguin trobar l’onatge que els transporti fins a l’horitzó… Ais… 😛
Petonsssssssss!
Isnel!
Per fi puc llegir-te!
Aquests dies no m’ha funcionat la pàgina! =(
Jo t’ajudo a navegar endins!
Hi posarem promeses i somriures i navegarem per tot el món!
=)
Et deixo aquí la direcció del meu nou blog!
http://www.batimaniaka.blogspot.com
Afegeix-me a links si vols!
Petonets! :******