Posem que un dia algú redacta unes bases de participació… Posem que un altre algú, un altre dia, les llegeix. Posem que aquest altre algú comença a bastir una història… una història dura, amb només unes pinzellades de tendresa (com a qualsevol història de la vida…). Posem que un dia s’acaba d’escriure la història, que l’"algú" en fa les còpies que demanen, que l’envia, que comença l’espera, que passen els dies, que l’"algú" ja gairebé no es recorda ni de la història ni de l’enviament… Posem que un dia (avui?) truquen, inesperadament…
Posem que és per dir-te que tot plegat s’acaba (o comença?) bé, molt bé… Posem que avui tocava brindar… Posem que s’ha brindat… Posem que, a mitjanit, s’ha pogut compartir una petita felicitat quan ja no hi havia gairebé esperances de compartir-la amb ningú… Posem que aquest post havia de ser més extens… Posem que no cal… Ara ja no…
Posem que me’n vaig a dormir amb un somriure disfressat de secret…
Posem que acabo d’escriure un altre post invisible…
Posem-ho, vinga…
[@more@]
Posem que algú et desitja felicitats, en secret, per l’origen d’un post curt que parla d’una felicitat retrobada i no del tot esperada.
Osti (quins pebrots), dir-ho així, sense pregonar-ho als 4 vents estil TdQ! Si et deixessis d’històries i puguessis concretar més la cita, per poder anar a la històrioria i encarregar-ne. Però ja veurem… S’ha brindat, dius; posem, dius… doncs posem més xampany!!
Bon dia Isnel!!!
Felicitats per allò que et fa brindar!!
Ummmmmm (pensant) Per l’endevinalla del teu post, m’atreviria a intuïr que has escrit un llibre, i t’han truca’t per dir-te que pot ser te’l publicaran????
Si és axí, Enhorabona!!!!!!!
Felicitats!!! Estare atent per compartir un bri d’aquesta felicitat amb tu !!!
Posem que et felicitem molt efusivament, perquè t’ho mereixes. Posem que brindem amb cava ben fresc. Posem-ho, vinga…..
Posem que algú em diu el «títol» de la «pel·lícula» 😉
o bé on s’ha d’anar per brindar amb cava 😉
I que m’afegeixo a les felicitacions 🙂
(I que no m’extranya gens un post com aquest, Isnel. Però es pot saber amb qui brindaves a mitjanit? O no?)
Ole, i ole, i ole, i ole! Cava? A les 12 de matí?! Jajajaja que rutllin les copes, anem a agafar-la grossa… Ara, no sé si brindo per un quiqui o per un premi, però si fa no fa, són la mateixa cosa… A veure quan em toca obrir el cava a a mi!
Posem que quan, a mitjanit, «algú» pot compartir una petita felicitat, aquest «algú» i l’altre «algú» són molt afortunats…
sovint passa que els regals inesperats són dues vegades benvinguts
m’afegeixo a les felicitacions isnel
Posem que algú et felicita d’amagat, en un comentari d’un post invisible… 😉
Felicitats! 😛
Quina canya Isnel! Gaudeix del teu moment invisible, i tan bon punt consideris que ho pots visibilitzar, comunica-ho que ho volem compartir!!!!
Posem, també, -ja ho veus- que molta gent et felicita (pel premi i pels posts, visibles i invisibles) 🙂 !
Aviam si resultará que la moneda-fetitx que et van robar no cumplia les seves funcions i era, simplement, una impostora que et portava mala estrugança. Aviam si encara haurem de felicitar a la pérfida nena roba-carretons i a la seva mare que no es més tonta perqué no s’entrena?. De vegades s´ha d’esvalotar el galliner perquè les gallines ponguin ous (això no sé si es veritat, però m´ha sortit així i trobo que estaria bé que cada cop que espantéssis una gallina fes un ou…)
ah!, felicitats!. 😉
Posem que somric.
🙂
Com que: «quan ja no hi havia gairebé esperances de compartir-la amb ningú…»? i nosaltres què?
Ara ja no hi haurà excusa per deixar-me llegir aquesta història tan dura amb tocs de tendresa.
Isnel, reina, jo insisteixo, no ens pots deixar així. Ha estat un quiqui, com diu la Joanaina, o un premi, com diu en jcr i d’altres, o tot a la vegada, o què? Què? Què? Mira que ets críptica, quan vols (però m’encanta, m’ncanta, m’encanta, m’encanta……..). Posem que ens ho dius, vinga, posem-ho. No? Sí? No? Sí?
;'( No?
🙂 Sí?
crec que potser entenc el teu secret i la teva manera de comunicar les coses…
sigui el que sigui, t’ha fet somriure, t’ha donat motius per brindar i també felicitat,
Enhorabona, Isnel, per tot plegat 🙂
Posem que m’ha fet molty content llegir aquest post invisible.
Poso una darrera cosa: Enhorabona de tot cor.
No ho sé, Lloro. M’ho ensumo però no ho sé.
I no podries ensumar amb veu alta, Grumeeeeeeeeeeet???
UUUuuuuoooooOOOO!! Felicitats!! Brindem!! Sí senyora!! Una abraçada d’aquelles fooortes, beeeen fortes!! Aix… 🙂
Ens tens encuriosits però compartim la teva felicitat Isnel.
M’alegro tant! Espero que aquesta felicitat no sigui efímera i s’estengui molt i molt en el temps.
Felicitats!!
VISITA LA NOSTRA PÀGINA WEB I ET SORPRENDRÀS: http://WWW.JEN.CC
Per la llibertat dels pobles oprimits!!!