Sempre he sentit a dir que a les terres tarragonines hi ha una cultura ancestral de l’aigua que els porta a estimar-la, a mimar-la i a estalviar-la com a cap altre lloc del país. A Girona, en canvi, l’hem fet malbé sempre, segurament perquè en teníem més. L’hem fet malbé, l’hem regalat i no n’hem fet mai gaire cas. A la ciutat repartida entre la llera de quatre rius, només ens l’hem mirat quan les avingudes amenaçaven a inundar-ho tot. Llavors sí: llavors tothom corria i aixecava parapets a les portes de les botigues, i es tancaven els ponts, i s’anava a buscar els infants a l’escola, i la gent es quedava a casa per no veure aquell cel tan negre i aquells rius tan botits que recordaven els centenars d’ofegats als carrers de la ciutat al llarg dels segles.
A Girona només ens hem mirat l’aigua quan n’hi ha hagut massa. I ara que n’hi ha tan poca potser haurem de mirar cap a Tarragona i aprendre a estimar-la, a mimar-la i a estalviar-la com fan allà. Però costarà. Les cultures, les tradicions, els costums tracen camins molt marcats. A les cases noves, fa molts anys que ningú no pensa a posar-hi un dipòsit; els camps es reguen al migdia, sota el sol més calent, i els jardins urbans es reguen fins i tot quan plou, si ningú pensa a canviar el temporitzador automàtic; continuem comprant rentaplats, inaugurant camps de golf i fent-nos piscines a les cases particulars.
La diputada catalana que va quedar atrapada a Nova Orleans manifestava que gairebé ni pensava en el menjar, però que es tornava boja buscant una ampolla d’aigua.
Confiem tant en els que ens manen, aquí, que tinc la sensació que encara no ens hem cregut que l’aigua s’acaba. Quan arribi el moment que obrim l’aixeta i no en ragi, escriurem una carta al Síndic de Greuges i ens quedarem tan amples.
[@more@]
Doncs, au! vine, vine, que te n’ensenyaré.
Llegint un llibre fa molts i molts anys, em van quedar unes paraules que no he oblidat mai: Per estimar l’aigua i saber la seva importància, s’ha de tenir un pou.
(“Tornem a viure” Jacques Massacrier)
Doncs ja podrieu organitzar excursions pels gironins als pantans de Catalunya: des del d’Oliana, fins el de la Baells, Sant Ponç, Sau… no hi ha cap que estigui més del 30 o 40%… Realment fan feredat, i fan adonar de seguida de que cal estalviar aigua!!!!
Assignatura optativa a cole: Visita per la Catalunya seca!!!
Realment, poder arribar a peu fins al campanar de Sau fa pensar… Alguns, amb el seu «salero» habitual, hi arriben amb el cotxe.
Eps! Sempre m’han venut la cabra que el rentaplats estalvia aigua: a veure si encara ens hauran enganyat…
Els rentaplats, com tots els aparells que necssiten aigua, estalvien si els saps fer anar, és a dir, que s’han d’omplir sempre però no omplir per omplir que jo conec gent que quan veuien que esta mig buit obre els armaris i treu tot el que li sembla que es pot tornar a rentar encara que estigui net. Tu ja m’entens, oi Isnel? 😉
I de les altres coses que dius, jo, que he viscut molts anys a les terres del sud i que ara visc a les terres del nord, puc dir-te que tens molta raó. Sobta arribar a les comarques gironines i veure com es malgasta després d’haver vist com la cuiden a tarragona. jo també he vist aspersosrs urbans funcionant a tota llet sota la pluja, inclús treballdors dels serveis de neteja regant les aceres mentre plou. I trobo fantàstic això de recollir l’aigua de pluja per regar les plantes. a part d’estalviar, els hi va molt bé. Petons 🙂
A les Balears també recolecten aigua quant plou!!! Nosaltres passem de tot i algun dia quedarem fotuts!!! Com els d’Anglès, que ara tenen l’aigua contaminada i quasi no es poden dutxar… Sempre que es pot, s’ha d’estalviar aigua, tot i que és molt difícil… :S
En fi, molts petons maca!!!!
recordo, quan el meu germà era petit, que mai tancava l’aixeta mentre es rentava les dents.. i jo, que estava llegint a l’habitació del costat, em posava cada vegada més nerviosa al no parar de sentir el soroll de l’aigua com queia i marxava sense cap més funció, i m’havia d’aixecar i tancar aquell coi d’aixeta i dir-li que, sisplau, la pròxima vegada la tanqués perquè estava desaprofitant l’aigua que algú algun dia necessitaria.. vaig trigar, però vaig aconseguir que em fes cas 😉
I és que semblem idiotes els humans. Encara ens diran que tenim molta aigua, als pols, que no ens amoïnem. I ens ho creurem i ens la vendràn a preu de petroli.
Per les terres del xúquer passava el mateix. acostumats a tindre aigua es tenía com una cosa normal i natural, quelcom que és infinit. Ara comencem aadonar-nos que les aigues del riu a mig camí ja estan mortes, que no es pot pesacr al riu, que a l’estiu hi ha tanqcaments d’aigua cad dos per tres iq ue la construcció desorbitada que no s’atura i totalmenmt irresponsable agreuja cada segon la situació, se’ns estem adonant ara, ara potser que ja és massa tard.
Acabe de llegir el post de muralla http://muralla.blogs.com/la_muralla/ les guerres de demà mateix ja no són les guerres del petroli , són les guerers de l’aigua i això ja és un fet.
Potser encar estem a temps de guanyar una de les últimes batalles..perquè no vull imaginar-me què pot succeir en aquest món si l’aigua acaba sent un valor de mercat tant o més car que el petroli.
Jo el que penso és que tens una casa molt acollidora 🙂
Sortia un acudit gràfic molt bo a la vanguardia. Pare i fill, el fill amb un flotador d’aquests de cintura, es miren la piscina ben seca, i el pare diu: «Ostres, doncs serà que sí, que la sequera és més greu del que sembla». Els que soms urbanites, fins que no ens arribin les restriccions no ens adonarem de la situació. Avui fins i tot hi pensava allà al wellness, després de fer mitja hora de piscines vaig a la piscineta del costat d’aigua calenta i engego els llits d’aigua i m’hi estic una estoneta, i ho vaig pensar: «estant aquí de puta mare, qui ho diria que hi hagi d’haver sequera».
Ja
Dona, a les terres de l’Ebre tenen (tenim) aigua per donar i per vendre, (i per llançar i per embrutar, malgrat la consciènciació d’una part de la població) i ara per ara en sobra, qui sap demà. A Tarragona no fa gaire es van permetre malgastar-la adduint no sé què de la tradició lúdica de la ciutat. És veritat que en altres llocs de Tarragona fins fa poc es valorava i s’administrava molt bé l’aigua perquè l’única que es tenia procedia de la pluja que es recollia a les cisternes. No, Isnel, com tu dius més al sud la gent també es mobilitza i es queixa quan tem que se li tancarà l’aixeta. Si s’acaba l’amenaça de la sequera, la majoria tornarà possiblement als costums de sempre i només es notarà l’abans i el després en uns impostos que quedaran
Jo recordo a l’escriptor Vázquez-Figueroa que denúnciava que havia inventat un sistema per filtrar i depurar l’aigua de mar per a fer-la servir pel consum humà sense que quedessin residus salínics i que no havia aconseguit que el govern se l’escoltès perquè el seu sistema podia fer «perdre» molts diners als peixos grossos que s’enriqueixen de les necessitats dels simples mortals. No sé si té raó o no, però el que sí sé és que hi ha altres sistemes per tenir aigua que no només fer pantans, com feia el Franco, i que no es fan servir.
Els rentaplats estan dissenyats per consumir menys aigua que la que faríem servir si rentessim la mateixa quantitat de plats a mà, si es fan servir bé, Isnel. O almneys això és el que ens diuen els experts en economia dels recursos hídrics. Jo no en sóc, d’expert, ni tinc interessos en la indústria de la línia blanca, però tinc rentaplats. Tu també, oi? Si més no, no ens sentim culpables…
Esperem que això no passi, encara que tal com van les coses. Aquí a la ciutat no tenim horts per regar ni res d’ això, però també malgastem bastanta aigua. Aquests últims dies les fonts ornamentals han deixat de rajar (o rajen només a determinades hores) omplint-se d’ escombararies i donant-li’ s un aire d’ abandó. És trist. Per sort, les fonts públics encara rajen aigua i, sorprenentment, més bona que de costum. Esperem que la tardo porti les plujes tan esperades…
A Galicia passava i passa alguna cosa semblant i ara que la majoria de les fonts estan seques i comença a faltar l’aigua, la gent no s’ho acaba de creure…
Molts petons. Muralla