M’acabo de trobar un blog que no és meu a la meva pàgina d’administració. És un blog d’una altra persona que fa un cert temps que corre per lamevaweb. És d’algú que, de tant en tant, em deixa comentaris als meus escrits. M’ha enviat un missatge a la meva adreça de correu (no recordo haver-li donat mai), dient que ho ha fet gràcies a la "poca discreció" de lamevaweb.
No tinc res en contra d’aquest blog en concret ni del seu autor. Però no m’agrada trobar blogs que no són meus a la meva pàgina d’administració ni desconèixer com hi han entrat. Algú m’ho pot explicar?
És que si no esvaeixo tots els dubtes que ara mateix m’aclaparen, sentint-ho molt hauré de tancar les Gotes.
(O potser tot plegat és una cosa la mar de normal i jo, com sempre, estava a la lluna de València. Que també pot ser.)
Bé, doncs acabo de rebre un mail (20:20 h) en què m’expliquen una mica com ha anat tot plegat. M’han convidat a participar en un blog col·lectiu i per això ha aparegut a la meva pàgina d’administració, però ells no hi poden entrar. L’error, penso, està en què no et demanen permís. I que s’haurà de controlar d’alguna manera, perquè ens podem trobar amb la tira de blogs externs dins de la nostra pàgina.
Gràcies a tothom per escoltar-me.
[@more@]
Ostres! Ni idea que es pogués fer ni que la gent ho fes!
No està bé. Penso que cal respectar un mínim d’intimitat a cadascú…
a veure si ho entenc: has obert l’administració del teu bloc i t’has trobat que no havies entrat a les teves gotes?? mare meva.. quines coses.. a mi no m’ha passat mai, i espero que no passi.. i a sobre tens un mail d’aquesta persona dient-te que ho ha fet i pim-pam?? això ja és tenir molta cara! parla amb els d’administració.. això no pot ser!
No acabo d’entendre ben bé com va tot això (la tècnica em supera) però d’aquest món eteri no m’estranya res.
De tota manera, si has de prendre cap decisió, pensa que hi ha altres plataformes, per exemple Blogger.
Els de can «blogspot» no fem país, però em sembla que ens estalviem molt problemes. Abans de tancar les gotes, Isnel, passa’t a Blogger!!!
Estic amb en Litus, blogger serà ianqui, però no es penja cada cap de setmana….
Coi, quines coses que passen! O.O!
Isnel, potser hauries d’haver publicat aquest article a l’altre blog, a veure què passava. O pensar una venjança maleïda contra aquella intromissió. O borrar-li el blog. O avisar als de lamevaweb -que sembla que tenen un forat no previst-. O enviar un mail al ‘responsable’ … (però no deixis les gotes 😉 ).
No és cap problema especial això, simplement el que he fet és agafar un nom d’usuari, en aquest cas «Isnel» i convidar-la a poder escriure a misererenobis.lamevaweb.info. Això és una de les opcions que teniu tots els qui teniu un weblog i jo driria que a blogger també, encara que ara no ho tinc a ma. La cosa «rara» si voleu, és que quan convides el mecanisme no demana permís al convidat i apareix el control a la seva pàgina d’administració per poder escriure si vol, però no es pot al revés, és a dir que jo no puc escriure cap post aquí, només comentaris com sempre.
Potser m’erro Isnel pero crec que he vist mes o menys el que vols dir. Dintre l’apartat «Centre de Control» de dalt de tot, hi ha un subapartat que diu: Gestiona els usuaris d’aquest bloc. Alli si pitges «afegir usuari», surt aixo: Nom d’usuari * Nom de l’usuari que vols que tingui accés al bloc. Els nous usuaris només tindràn accés a les àrees «Gestiona» i » Centre de Recursos». I aixo: Envia notificació
Envia un correu electrònic de notificació a l’usuari
text de notificació *
text que s’inclourà al missatge de notificació
Crec que aixo deu servir per si algu vol que una altra persona gestioni el seu propi bloc. (…)
(…) Veig que ja t’ho explica tambe Vititza. Suposo que serveix per si jo en el meu bloq, vull que tu (o qualsevol altre persona) pugui gestionar tambe el meu propi bloq. Aixi pel mecanisme que t’he dit, jo et convido, suposo que donant-he la opcio que tu t’oquetegis el meu bloq. No jo el teu.
Si m’equivoco digueu-ho, ja que aixo es el que m’ha semblat entendre.
Efectivemant JosepArnau, aquesta caracterísitca dels weblogs serveix per poder fer-ne de col·lectius.
Eren idees una mica salvatges amb una mica d’humor. Enfi, que segueixi la ruta de les gotes 🙂
De res 🙂
De fet el misererenobis és només una prova que no sabem quina continuitat tindrà, potser cap i després cada un de nosaltres seguirà fent el seu i prou.
De tota manera ara que també tens la meva adreça de correu, si et cal cap cosa resto a la teva disposició.
Dona, m’havies deixat ben preocupat insinuant que l’aixeta potser deixar de gotejar. Volem veure un bon raig, coi!!
Si, ja torno a estar instal-lat a Dublin, el vol molt be, el que fot un fred que pela.
Abraçades i petonets de tornada.
Bé, veig que ja t’han explicat de què va. Jo fa un mes que ho vaig provar, en el meu blog hi poden escriure dos usuaris, jo mateix que en sóc el propietari i un altre nick que tinc associat a un altre blog. D’aquesta manera puc escriure-hi amb qualsevol dels dos.
La qüestió està en que per anar bé hauries de poder donar el teu consentiment a tenir accés a un altre blog, o almenys no trobar-t’ho per sorpresa com ha estat el cas, sino que rebessis un avís. Seria lo mínim.
«… e meravella’m de ço que en el món hi havia»
«Amor sent de vós més que no en sé», com diria Ausiàs parlant de l’insondable 🙂
No ho he acabat d’entendre, però, vaja, ho trobo una mica complex per als no iniciats. Per cert, aquesta moda de la publicitat als blogs, què us sembla? He entrat en un on acostumava tafanejar i m’ha sortit un anunci de Torrente 3 amb veu i tot, és que cobren per admetre publicitat als blogs?
Jo també penso que seria millor que el convidat pogués triar si accepta o no l’invitació, però em sembla que des de les opcions d’usuari del weblog convidador, però des de la pàgina d’admin del convidat, es deu poder «esborrar» la conexió i per tant rebutjar el estar convidat. Ho hauré de provar quan tingui una estona.
Per altra banda trobo que als weblogs en general sol mancar la possiblitat de contacte en privat, que de vegades permet aclarir moltes coses, i que estaria bé tenir una adreça publilcable a part de la pròpia que cada un fa servir per altres coses. Per exemple jo en ting una de «publica» i publicable qué és vititza a gmail.com on qualsevol em pot dir qualque cosa privada. (escric «a» en comptes de la rova perquè els automàtics tenen tendència a recolectar adreces per fer spam i així no ho veuen :))