Ulls plorosos, dècimes de febre, mal als ossos, cap com un timbal, veu rogallosa…
Ganes que et cuinin una escudella calentona, unes pomes al forn, un puré de verdures…
Llençols nets, habitació ventilada, coixins tous, cobrellit de llunes petites i tendres…
Un llibre lleuger, una llum suau, una música dolça, una companyia…
La febre et fa tenir al·lucinacions. I la capsa de mocadors de paper ja et sembla un vaixell a la recerca del majordom perdut. O una barqueta a la deriva enmig d’un mar sense escudella, ni coixins tous, ni llum suau, ni llunes tendres…
I la companyia… Com no te la pintis a l’oli, vas bé, isnel…
Ni avui, sents? Ni avui, que tocava…
[@more@]
Què fas a l’ordinador escrivint posts? Hauries d’estar al llit covant!! 😉
pobreta! tapa’t bé i beu coses calentetes…
i no pensis segons en què, no et preocupis, només intenta posar-te bona (i perdona si em fic on no em demanen)… De vegades el cos ens envia aquests senyals perquè descansem uns dies; a mi em passa així sovint.
que passis bona nit; a veure si demà t’aixeques millor 🙂
La veritat és que l’escudella no és la meva especialitat… però tens totes les meves mantes a la teva disposició! Cuida’t!
Encara que no serveixi de gaire cosa, ja saps que tens la meva companyia virtual i la de molts altres. Poca cosa, és veritat, quan es necessita tacte i mirades i complicitats properes, i potser no gaires paraules… Cuida’t.
Espero que milloris, ara ve el temps d’aquestes coses, amb els canvis sobtats i tot això, de l’escudella, de vegades, amb l’oloreta ja n’hi ha prou, mmmmmmm
cuida’t molt, isnel, i descansa, que és el que et demana el cos.
Jo avui vaig a treballar sense veu i una mica mocosa. A veure com m’ho faré…
besets
Una infusió de romaní o aigua amb llimona i mel per la tos. I per la companyia, Isnel, com diu en Pere, si les dècimes te deixen, entra i surt d’aquí sempre que vulguis i puguis, que la companyia que esperes no et mereix perquè hi deu haver companyies que fan més mal que bé. I no has pensat en canviar d’agència si aquella triga tant a enviar-te el majordom que vas demanar? Jo n sé d’una… Cuida’t i petons 🙂
Però si hi som tots, acompanyant-te!
«no m’agrada estar malalt» – deia el barrufet rondinaire i a mi em passa força el mateix. Per això cada vegada que la malaltia ronda el meu cos intento fer cures de son, o sigui, tancar-me amb pany i clau a dintre el llit i només sortir-ne per veure sopetes(encara que siguin instantànies) i infusions de totes les herbes que hi ha per casa 🙂 fins que em passa el malestar…
que no sigui res!
Benvinguda al club dels refredats! Jo estic igual.
Cuida’t!!
🙂
Isnel: Des d’ací -si vols- t’envio l’escalf que et puguin donar les meves paraules, tanmateix l’escalf que donen les pedres posades al voltant de la llar de foc en ser retirades… Hi ha una passa, és cert, i com tú dius, hi han barques, barquetes, vaixells i transatlàntics (aquestos costa més tombar-los ¿oi?).. 😉 També va bé un xic de recolliment i descans, si no fós perque tens la sensació de «cos masegat». Llegeix, llegeix tan com vulguis però deixa l’escriure per un altre dia, que per aquí també hi corren virus… 😉 Un petó de bona tarda, de tardor. ¿Fa un cafetó amb llet ben calentet?.
un beset, deixa’t cuidar o cuida’t
que sino vindrem tots nosaltres a omplir-te la casa de «mimos».
Si tens esma pots llegir Astèrix i Obèlix que pel que recordo t’agraden molt
o fer puzzles.
Anims solet!
Com t’entenc, maca… Jo, en comptes de refredat, tinc un mal de coll que quasi no puc ni empassar-me la saliva. Cuida’t molt i pensa que, de companyia, te’n sobra ja que tots nosaltres et tenim al pensament (llàstima que amb el pensament no es pugui cuinar una bona escudella; només ens la podem imaginar). Petons i ànims!
«Imaginar-se» una escudella… mmmmmm… ¿On s’ha de firmar?. Isnel, prova-ho¡¡¡… 😉
Hi havia una vegada una bruixa dolenta dolenta que vivia a un bosc molt tenebrós. Les branques dels arbres semblaven garres, les flors es marcien només nàixer, els ocells no s’atrevien a piular i les persones evitaven passar per aquella contrada. Fins i tot el sol, en passar per sobre d’aquell bosc, trobava alguna excusa per amagar-se darrere dels núvols. Era un lloc que et feia posar la pell d’oca!
La vella bruixa tenia un gat que es deia Albert, que tocava el piano i parlava francés. Tot i aquestes habilitats tan fascinants, l’Albert tenia un defecte molt gran: era bo, molt bo, era un tros de pa. Era tan bo que li agradava jugar a «fet i amagat» amb els ratolins. Quan la vella bruixa dormia, el gat somiava i romronejava (ups, de segur que aquest no és el verb!), però quan la vella es despertava, l’Albert es posava a miolar ferotgement per fer-li creure que era tan dolentot com ella. Però com que no tenia pràctica, no enganyava ningú!
Isnel, quan era menut m’agradava agafar un bon refredat, perquè venia mon pare i em llegia contes. Aquest que t’he posat en els dos comentaris anteriors no és meu, l’he pispat, però com que t’agraden els gats, he pensat que et faria gràcia.
NOOOOOOOOOO! No estic insinuant que tu sigues la bruixa del conte, eh? Però de segur que tens algun gat com l’Albert.
I millorat aviat. Besets.
¿Què en faríem d’aquestos dies «dolentots», sense un bri d’imaginació, eh, Isnel?. Llàstima que la maleïda febre se’n fa càrrec de la resta, i et fa «imaginar» més del compte… Sschsssssttttttt… «No feu tant de xibarri, aviam si ara també agafarà mal de cap..»… 😉
Se’m oblidava: si no vols agafar «fogots» d’indignació, ni engeguis l’aparell de la televissió. Musiqueta suau i tranqui a l’aparell de música, el xiuxiueig del vent de la tardor, el meu-meu dels gats, i un (o dos, o tres, o…) bon llibre.
Que passis una bona nit¡
Espero que ja et trobis millor…
Petons. Muralla.
Recupera’t aviat xiqueta que ens fas patir massa coi. Entre constipats i amenaçes de fuga, aixo es un patiment constant.
Una abraçada. Ah, on trobaras tu millor companyia que la nostra?
Uf, recorde l’hivern passat. Passí tot sol la grip a casa, al costat d’una estufa de gas que acabí tirant a l’ecoparc perquè feia coses estranyes i em feia por. Em trobava fatal i no resultava gens agradable, això de saber-se sol i malalt. Vaig pensar en les persones que SÍ que estan soles i me’n vaig compadir no saps quant…
Doncs si, els petits entrebancs ajuden a valorar el que tenim…
De fet només volia provar si el retroenllaç funciona… si em funciona, vull dir… Encara no me n’he sortit ;-(Recopio el comentari … "Torno a ser l’ultim o dels últims a passar a veure’t al pots, al llit…
Salut!!!! (ho dic en cas de que estornudis) 😉
I cuida’t i recupera’t! Que et volem tota sencera!!!!!
bona tarda Isnel, com et troves?
noieta desprès d’aquesta llarga sobretaula has d’estar la mar de
contenta i t’has de curar ben ràpidament, saps no podré dur-te
cap monstre i jugar amb tu, ja que em toca treballar el cap de setmana 🙁
però, bé diguem si estàs bé, ok?
besets
Isnel, pobreta! Que et milloris. I tampoc podem venir a fer-te companyia perquè només sabem que ets la Isnel i no sabem on vius (cap a Girona, sembla, però Girona és molt gran).
No t’amoïnis que aviat estaràs buscant bolets.
Una sopa i molta companyia.
Desigs de millora, Isnel.
Quan en trobes malament tots nosaltres ens en trobem una miqueta, quan et sents sola ho deixariem tot per abraçar-te i proporcionar-te cert caliu. Això diu molt de tu, tu ens dius molt Isnel. Espero que et trobis millor. Mil petons Isnel.
No tinc res a dir més que «que et milloris» però volia afegir un comentari per assolir la màgica xifra del 69. Això ho cura tot.
Com va el refredat, Isnel? Ja t’has recuperat? Si encara l’arrosegues, i si ningú t’ho recomanat abans, pots provar amb el mètode del barret. Com? Que no el coneixes, el mètode del barret? Doncs, mira, és ben fàcil: agafes un barret (cordovés, a ser possible) i, ben estirada al sofà, te’l poses als peus (sí, sí, als peus, i no al cap); agafes la botella de conyac (o de whisky, o de rom, o de grappa…) i mamprens copa va, copa ve; de tant en tant, li fas una ullada al barret, i, en el moment que veges dos barrets en lloc d’un, et tapes amb la manta per damunt del cap, i a dormir! I quan et despertes, estàs com una campana 🙂 .
per si un cas serveix:
«Tot va bé, Isnel» 🙂
Catxis la mar! Quin refredat més llarg! Si tens cap barret cordovés a mà, pots fer servir una barretina 🙂