No és pas de les meves escriptores preferides i, un dia que vam coincidir en un acte literari i vam estar juntes una estona, la vaig trobar freda i distant, més pendent dels flashos de les càmeres, dels micros dels periodistes i que no se li trenqués el pentinat que no pas de la conversa que li donàvem els companys de taula. Suposo que sortint tant a la tele ja ho provoca, que estiguis més pel contenidor que pel contingut.
Però el que li va fer Juan Marsé dissabte passat no té nom. No sé si tot plegat és el producte d’una conxorxa tripartita (Marsé-Planeta-Mariadelapau) per vendre més. Prefereixo pensar que no, perquè no crec que Planeta, en aquestes alçades, necessiti muntar una comèdia tan vulgar per vendre llibres. Per tant, em mantinc en la ingenuïtat i veig només un membre del Jurat que, sense cap mena de respecte per algú que ha escrit una novel·la d’uns quants centenars de pàgines i que acaba de guanyar el premi més ben dotat econòmicament de les lletres espanyoles, titlla el llibre, en plena festa de proclamació, davant de la mateixa autora i d’un miler de persones més, de "baixa qualitat".
No és que estigui en contra que els membres dels jurats literaris exposin sincerament la seva opinió. Però ja ho havia fet el dia anterior, abans de donar-se a conèixer la novel·la guanyadora. I se suposa que, després de la deliberació, havia signat l’acta i, per tant, estava d’acord amb el veredicte. Si tantes ganes tenia de rebentar l’obra o de desmarcar-se de la valoració de la resta del Jurat, no hagués signat l’acta o s’hagués esbravat en un article al diari o en algun programa de ràdio o televisió. Però aquell moment, obligant l’autora a rebatre els seus arguments amb paraules forçades i amb un cert punt de patetisme, no era el més adequat.
És ben bé que, per aconseguir l’instant de glòria, n’hi ha que fins i tot perden els papers.
[@more@]
Hi ha gent que no paeix bé això de no ser el centre d’atenció…
I també hi ha gent impresentable.
I a vegades les dues coses van juntes sobre dues cames.
Crec que un comentari així ha de ser dur d’assimilar, i més quan ve d’un gran de les lletres, però a mi, Isnel, em va semblar molt pitjor la sortida de la guanyadora. Em va semblar infantil, supèrbia i barroera. Crec que les persones hem de tenir la suficient dignitat i humilitat a l’hora per acceptar les crítiques. Quina raó pot tenir una persona que davant una crítica a la seva feina contraataca amb una descalificació personal?
Bé,jo a ella no l’estim gens, se’m nota, no? però ho dic des de la major objectivitat…
A mi ella no m’agrada gaire, però el que li van fer el dissabte és gros gros. Jo no sé com ho hauria encaixat, però ella se’n va sortir com va poder, tot i que a la cara se li llegia la punyalada que li acabaven de donar…
En fi, uns per massa i uns altres per poc…!
Jo crec que tot servirà per vendre més llibres. Aquest escàndol ha fet (no sé si voluntàriament) que gent que normalment de llibres en toca ben pocs i en llegeix encara menys igual es planteja comprar-ne algun. És així de trist. En tot cas, en Marsé va pixar fora de test. No sé si es podia negar en rodó a acatar el veredicte de l’obra guanyadora el dia abans, però hauria d’haver evitat l’espectacle tan penós que va provocar. En tot cas, a mi la resposta: «estic contenta de ser la menys dolenta de les finalistes» em sembla bé. Quan el Barça guanya la lliga també està content de ser el menys dolent de tots.
Hi ha formes i moments. I l’assumpte es va fer més lleig del que calia. Em va semblar molt bé que Marsé s’atrevís a parlar d’una realitat que no s’hauria d’amagar, però la insistència en la roda de premsa posterior al lliurament dels premis vaig trobar-la innecessària. Ja tots ho havíem entès prou bé el que ens volia comunicar. Avui, Marsé explica (http://www.lavanguardia.es/web/20051018/51195576720.html) els motius de la seva dimissió. Potser hagués hagut de marxar abans del Planeta.
Però, tot plegat, es tracte del Premi Planeta . . . que ja sabem el que és. A més, el senyor Marsé no crec que sigui ningú per donar lliçons de qualitat literària.
D’una baralla domèstica (beneïda pel planeta Lara?) en fem una tempesta. La MariadelaPau, a mi no m’acaba de fer el pes. Tot plegat no m’interessa gens. Oi que avui torna a ploure amb ganes, per aquí a dalt a casa teva? Per aquí a baix, està força tapadot i només plovisqueja. Bon temps per als rovellons i les llenegues!
Estic pagant la novetada de tenir bloc i m’estic passejant per la globosfera. El meu comentari no té res a veure amb el Planeta. Només et volia dir que et teu bloc m’ha fascinat. Enhorabona pels teus textos!
que curiós… encara o m’he trobat ningú que em reconega que li agrada com escriu aquesta dona. Però no para de vendre llibres…
en fi… qui vol cridar l’atenció, la crida.
Perden els papers, la vergonya, el sentit de l’oportunitat, el sentit del ridícul i l’oremus.
(Ve de l’anterior, el 16)
3.- La Maria de la Pau Janer -no cal dir-ho- em mereix tots els respectes com a escriptora i com a periodista. Hi ha a qui li agrada el seu estil literari, i hi ha a qui no, entre els que em compto. I el posat de «vedette» que ha agafat (es despentina aquesta noia?), menys. A més, temps enrera va dir en un article que detesta als que filosofem, perque pensem massa les coses… Aquesta sí que és bona¡
4.- I últim. El jurat com a tal el crec en el dret de fer notar les discordàncies hagudes durat el veredicte final. Qui sàpiga quin és el millor moment per dir-ho, que ens ho digui. Potser no va ser el millor per al guanyador, però per al Joan Marsé sí (ja ha dimitit del jurat, cosa que alguns no en saben).
Ais senyor, ais senyor… és ben bé que ja no saben què més fer… Potser és cert que la literatura no és tan bona com abans, o això diuen, però en aquell moment no tocava dir-ho… Si el que vol és treure-li vendes del llibre, no ho aconseguirà pas així… O potser és que té la intenció de treure un llibre ell i per això munta numerets?? Confessi Sr. Marsé!!
Doncs jo ara mateix m’estic llegint un llibre de Marsé, titulat «Últimas tardes con Teresa», i no és pas dolent, però tampoc diria que és «especialment interessant»… En fi, que per gustos, els colors!
Salut!
Silme.
N’hi ha que no foten brot a casa seva i van a fer els posts a casa dels altres. Lleeeeeig!
estic totalment d’acord amb tu Isnel. Em va semblar maleducat i superbi que per a mi ja és moltíssim. Un intel·lectual o un bon escriptor que tinga dos dits de front si és jurat d’un premi i creu que la qualitat és ímfima i que es dona el premi perequè sí agafa i dimiteix de jurat i si vol o diu en una declaració publica : mireu senyors i senyores dimitisc perquè crec que les obres presentades no tene la qualitat suficient i donar el premi és enganyar . I quedes com un cavaller.
Besets 🙂
Ja ho he dit a can Litus i ho torno a dir aqui, estic d’acord amb tu. En Marsé va quedar patétic (tingui o no la raó) i la Janer se’n va sortir prou bé, ella és la que ha sortit guanyant en aquesta batalla.
I amb això no dóno la raó a un o una altra.
El Sr. Marsé deu ser un idealista de les lletres, i deu tenir forces enemics, si això de dir el que pensa, destripant a qui calgui, constitueix una part de la seva manera de fer. Senzillament, entenc que és una persona que com a membre del jurat del Planeta no serveix. Tot i que potser sigui la persona idònia per fer de jurat, i per això ha passat el que ha passat.
Pregunta: algú es pren el premi dels Oscar seriosament? Hi ha algú que no ho veu com un mer show, una mera promoció del cinema? Possiblement amb el Planeta passi el mateix.
Les seues declaracions almenys han servit per generar debat i estat d’opinió, que sempre és interessant.
Totalment d’acord Isnel: no em crec que tots els jurats acaben prenent decisions per unanimitat, i em sembla molt bé que els que no hi han estat d’acord ho facen saber públicament. Però per altres vies, com tu dius.
El sr. Marsé te incontinència verbal ja ha donat més d’una mostra, recordem la reacció que va tenir en relació a la Fira de Frankfurt per el tema de la invitació exclusiva de la literatura escrita en català, dient que – només de pensar que haig de viatjar amb avió al costat de Porcel tinc vomitera-. La Maria de la Pau em sembla que davant el lleig que li fa el Marsé té una reacció humana de defensa amb mes o menys elegancia però el lleig el fa ell,un jutge literari en el seu lloc te que llegir, votar i callar no deixar anar estracanades per a fer-se la foto.
Digues-me el que vulguis, bonica, però a mi els que ensenyen massa el llautó em foten una ràbia que no vegis!
doncs jo, en part, entenc l’actitud de marsé. resulta que tots els membres del jurat estan d’acord que les obres són una mè, però que el premi no pot quedar desert, malgrat que cap d’elles es mereixi guanyar res. que potser la manera no va ser la més adequada? sí. però tanta correcció política fa que quan hi ha injustícies pitjors ningú no ho digui (en unes oposicions o qualsevol altre tipus de concurs digital, per exemple). aquí, al capdavall, l’únic que hi ha ara és una persona que no escriu tan bé com es podria deduir d’algú que guanya tants premis, però que ara té molts més diners que la setmana passada. i com deia aquell, deu pensar «ande yo caliente y ríase la gente». no?
Vaja… no ho sabia…
Hi ha alguns que per una mica de protagonisme fan el que sigui… 🙁
ui, passo de Planeta. Estic perdut per les hortes de Cugusacs i per la vall de Sant Daniel….
Jo no crec, en absolut, que sigui qüestió d’ atzar.
Crec en la intencionalitat manifesta per motivacions comercials.
El show-time ha arribat al món literari!
Ja fa temps que cuejava……..
No hi ha com tenir la cua de palla. Clar i català. I com diuen allà «lo bueno, si breve, dos veces bueno». Serà que mai no m’ha agradat el barroc?
Estem d’acord, Imagine. Si et ve de gust pots esbravar-te a casa meva.
No cal que t’hi esforcis més, home! ja t’has retratat prou.
Això és una festa amb bon rotllo i bones paraules, veig. Vull dir lo del Marsé i la Janer ;).
Sí, jcr, ja ho veus. Visca la festa! 😉
Pocs són els llibres, que un cop començats, he optat per no acabar. Entre aquest pocs, però, n’hi ha un d’ella, de la Janer. Ni tan sols recordo el títol, ho sento; simplement, no vaig poder amb ell. I, com sigui que els seus articles, tampoc acostumo a llegir-los sencers, doncs, ja no ho he intentat amb cap altre. Potser ho hauria de fer, puix, no sembla massa adient jutjar les qualitats d’algú sense oferir una segona oportunitat; potser, i a la vista de la majoria dels comentaris, no caldrà. Molt em sembla que no vaig massa equivocat.
Caram! Quin estil tan personal, aquest lloro, no?
Veig que això, més que un bloc és un espai de debat.
Felicitats de nou, Isnel!
Ja sabem de què va, el planeta, és un espectacle amb rerefons literari. No crec que els jurats es llegeixin ni de bon tros les 400 i escaig novel·les presentades. Respecte a la pose de la senyora Janer, és el seu tarannà. Crec que també Rodoreda i Roig tenien la seva ‘pose’, el seu personatge. Malauradament, i amb notables excepcions, sovint els escriptors que són coneguts deceben quan se’ls coneix personalment. Potser perquè és una feina que sovint mitifiquem. A mi la Janer no m’agrada com escriu, però suposo que té el seu públic. Marsé va tenir una època molt bona, al meu entendre, però les darrers novel·les tampoc estan massa bé. En fi, que si a mi em caiguessin uns quants quilets, malgrat que l’obra fos mediocre, ben vinguts foren. Un dia vaig sentir a algú, crec que també escriptor, o pintor, comentar que els premis mai te’ls donen per aquella obra per la qual creus que els mereixes.
Ja sé que arribo tard a la polèmica, però totalment a favor del Marsé. El senyor Lara no el va deixar dimitir dues vegades abans del «fallo» del jurat i li va prometre que la qualitat literària primaria per sobre de tot. Ingenu, potser si, però adequat, fins i tot a la roda de premsa. La Janés també sap de sobra a que juga i amb qui juga i es pensava que podia sortir indemne d’una manipulació tan barroera del públic. Olé pel Marsé.
deixeu que em tregui el barret, tot i el degoteig que espero no es converteixi en tortura per ningú, per la proposta i la resposta del blog, però tanta unanimitat em rebel·la. Voleu dir que la Janer no respon al perfil del premi? I que tot aquest rebombori no parla a favor d’ella? Bulling literari! És un esport nacional…
Gràcies, Isnel, per totes les «floretes» que em tires…m’ho acabaré creient…
perdoneu la indiscreció, voldria saber si és possible enllaçar amb els vostres blogs, que em semblen molt ben parits, si em podeu donar alguna orientació de com és millor fer-ho, de quina manera, si hi ha algun condicionant, o si no voleu de cap manera, si en voleu parlar…
gràcies!
No sé si arribo tard, però jo també diré la meva: crec que el Marsé és un escriptor acabat i com a bon funcionari de Planeta ha hagut de fer el «numeret» perquè del que es tracta és de vendre i fer calés. I com que per part de la Janer també es tracta de fer calés -sinò no canviaria d’idioma- la polèmica ja li va be.
jo crec que aixo de la pau em sembla be pero i a coses que faltarien afejir com …………
queno bingesintanss moros o sudamericans (juacaminos)
hola abere si comenesm a dir mes la beritat per que aixo es una tonteria per que la pau en si
a mai em dona ijual per que la pau em dona ijuap