Rebut avui a casa per correu postal, a nom meu i amb l’adreça correcta.
"Querida (i el meu nom)
El pasado mes le invitamos a la presentación de nuestras últimas novedades en salud y descanso. Desconocemos la causa pero no asistió a la reunión. Por lo tanto le ofrecemos su segunda y última oportunidad para beneficiarse de nuestras PROMOCIONES Y RECOGER SUS REGALOS. No falte, contamos con su asistencia.
Sólo por asistir a nuestra presentación, le obsequiaremos con un fantástico SET DE MANICURA. Y si le acompaña su cónyugue, en lugar del set de manicura le entregaremos TOTALMENTE GRATIS, un TELEVISOR PORTÁTIL CON RADIO ESTÉREO.
Importante: Cada pareja que nos enseñe 100 euros (solo enseñarlos sin dejarlos en prenda) recibirá un REGALO SORPRESA QUE NO OLVIDARÁ. "
N’hi ha més, però amb això ja en tinc prou i de sobres per començar a dissecar la intromissió a la meva intimitat.
1.- "Querida". A mi només em diu "querida" qui jo vull. I, en tot cas, mai no m’ho diu ningú a qui no li vegi la cara.
2.- "Desconocemos la causa pero no asistió a la reunión". I què collons els importa?
3.- ".. le ofrecemos su segunda y última oportunidad". A mi no m’amenaça ningú. Només faltaria!
4.- "No falte. Contamos con su asistencia". Com em vingui un atac d’angoixa pensant que m’estan esperant i que no m’hi presento, els denuncio!
5.- Set de manicura si vaig sola, o Televisor portàtil si vaig amb el cónjugue. Aquí hi veuria indicis d’anticonstitucionalitat.
6.- "Cada pareja que nos enseñe 100 euros…". Si vaig sola, n’hi haurà prou amb 50?
Què faig? Ric? Ploro? O poso una denúncia als nois de la Tura per amenaces i coaccions?
[@more@]
Que els ensenyis 100 euros? A mi em sona a refregit tot plegat…
I exactament saps qins porductes es presenten? tns raó en què tot plegat sona molt estrany i el to utilitzat és molt agressiu. I això d’ensenyar 100 euros ja és demencial.
juasss, just aquest matí ha sonat el telèfon de casa i quan l’he despenjat, abans de poder dir «sí..?», una veu de tia m’ha cridat a l’orella:
FELICIDADEEEEEEESS, es usted uno de los afortunados que acaba de ganar uno de losss
i he penjat… ara no sé què he guanyat, ves
A mi em van enviar una «invitació» d’aquestes. Havia d’anar a un hotel a prop de casa i, només per anar-hi, se suposava que et regalaven una talonari de nits d’hotel. Em va picar la curiositat i hi vaig anar. Vaig haver d’aguantar un pal sobre les meravelles de la naturalesa en versió encliclopèdia, dvd i vhs i una sessió magistral sobre que bé que van unes cassoles (naturalesa a la cassola en una sola sessió) i em van regalar el talonari. Però, ah, sorpresa: les nits d’hotel eren gràtis, sí, però havies de pagar els àpts i havies d’esmorzar, dinar i sopar al mateix hotel de manera obligatòria. Total, que sortia més car que llogar-te sense enciclopèdies i sense cassoles una habitació d’hotel. Això sí, si hagués anat acompanyat de la meva parella (suposo que només acceptaven una senyora com a parella), m’haguessin regalat un magnífic joc de maletes. Ignoro si hi havia a dins el set de manicura.
Querida Isnel,
Le advertimos que ya es la SEGUNDA VEZ que no viene a la reunión. Y encima CACHONDEO. Acaba usted de PERDER un FABULOSO VIAJE con su pareja a CHINA. Eso si, si viene a la TERCERA reunión y lleva en la mano un PAQUETE de MAGDALENAS, nosotros le ponemos el CHOCOLATE. Y si además viene con su CONJUGADO (creemos que pareja se escribe así) nosotros ponemos 2 AUTÉNTICAS cucharillas de PALTA DE LEY para REMENAR.
“Querida”, que em veus? Sí? Doncs mira, et diré que de cartes com aquesta en rebo dotzenes a l’any. Vénen amb el meu nom i cognoms i l’adreça correcta. No crec amb una legió de “negres” copiant el llistí telefònic de “toda la nación”, per tant, algú es ven les seves (nostres) bases de dates i fa un negoci a les nostres espatlles sense nosaltres “beberlo ni comerlo”. Qui són aquests pocavergonyes? Telefónica? Fecsa-Endesa? La Caixa? No n’hi ha un pam de net…
(i què me’n dius dels que t’ofereixen «un auténtico jamón serrano»)
Vés-hi i veuràs una colla d’ingenus jubilats a qui esquilen estalvis i pensions. Els venen artilugis inservibles a canvi d’un piló de diners. En conec uns a qui van vendre una màquina que feia uns massatges miraculosos. No va funcionar mai i al final va anar a parar a les escombraries. Aquests muntatges són estafes més o menys legals. És trist però és així.
Ostressss! Ara m’heu deprimit. Jo no n’he rebut cap encara! No estic a les llistes!! Les meves dades no valen un centim d’euro!
Porfa! que algu m’ofereixi el «jamon serrano autentico».. o es que no existeixo? Buaaaaaa!
Jo els hi enviaria un correu exigint que vinguin a casa a ensenyar-me el set de manicura i la tele, i només els hi donaria una oportunitat…sino no hi vaig.
lo mes curios es que ho fan tot de forma legal , es veu que sempre hi ha alguna paraula que te trampa i aquestes empreses es coneixen be la llei per evitar poder ser denunciats.
SON TOTS UNS MAFIOSOS!!!!
doncs, jo que no podia sortir del llit i va i truquen al telèfon, sí? Pregunten per la difunta expropietària. No no. Em diuen l’adreça, i em pregunten si és aquesta. I jo dic, per què ho vol saber? (seran lladres?) Em respon, vostè té internet? I jo li dic, això deu ser cosa meva (venedors de línies?). Em diu que truca de jazztel i que si em costa tant de dir-ho que no cal, i jo li he dit, doncs clar que no penso dir-li. He penjat, abans de dir el nom del porc, per no semblar un maleducat renegaire.
caram noia.. quin fregao..
van fer un reportatge, fa temps, on ensenyaven una mena de reunions on havien d’ensenyar bitllets, i donar-los després, on la gent s’enriquia a base d’anar portant gent a les reunions aquestes.. era un pèl complicat i ara ja ho he oblidat, però semblava una cosa la mar de simple.. i la mar d’atractiva.. i la mar de tramposa..
fa uns anys jo treballava en una empresa editorial hi havia uns grups que muntaven «movidas» es a dir que tenein adreçes de correu, fitxers que compraven als ajuntaments, et sona la llei de protecció de dades? doncs bé enviaven cartes a un segment (target, en màqueting) de edat per poder presentar les seves ofertes.
Ho feien en hotels i havia unes noies que feien de filtre per contenir la gent que hi anava, feien la presentació dels productes i llavors una munió de gent que sortia de totarreu pasava a coacionar, als posibles comparadors molt subtilment…
Els cent Euros segurament és perque compressis el producte in situ abans ho feien a crèdit, peró com que els temps han canviat és dediquen a vendre vaixelles, matalassos i productes de bellessa… bé han de viure… quan els editorials van haver venut el que tenien de vendre, els seus fons van deixar penjats als seus venedors i van capitalitzar les grans empresses mediatiques tipus, A3 tv…
el diner!
Denuncia’ls! Denuncia’ls!
A mi, això d’ensenyar-los 100 euros, m’ha sonat a inducció a la pornografia… com ensenyar-los la poteta (ai, no! que això era al conte de les set cabretes…).
jajajajaja aiiii quina risa …aii Isnel «Querida» per favor si hi vas jo vull anar amb tu i ens emportem al Lloro que es nuestrso «Querido» a veure que ens donen , jejejeje
besets :)))))
No et faces mala sang, «querida» Isnel, que la gent que organitza aquestes coses no està bé del cap… De fet, només en tenen perquè acabar el cos en els muscles quedaria una miqueta lleig.
Jeje, perdona per això de «querida», ja sé que no em veus la cara, però no m’he pogut contenir!!! Besets.
¡¡ Boicot als friquis !!
Fa un temps vaig sentir que la venda de bases de dades era il·legal i que es multava. Però com que la multa era molt menor que els guanys, es continuava fent.
Però, Isnel, com et vas poder resistir a un set de manicura???????????????
Riu, i riu molt fort, Isnel!! Jeje… Després els hi pots posar una denúncia, jeje… 😉
Petons, maca!
Rebre a casa coses d’aquestes és tot un plaer… perquè no sabeu pas el plaer que em dóna estripar tota aquesta deixalla propagandística en mil bocins…. em quedo descansat per tota la setmana :-/
Colla d’enganyapagesos… vergonya els n’hauria de donar.
Ui, ui, ui! Em sona a xamusquina tot això, però si vols la tele, em faig passar pel teu marit i l’anem a buscar. Els hi diem:
-Venimos a buscar la tele, somo conyugues, los 100 euros los traemos fotocopiados por si acaso se lo quedan. Ala! Adios muy buenas!
això que diu el frederic jo també ho he fet. una vegada vaig acompanyar el meu oncle a buscar una panera (si hi anava sol només li regalaven un llibre infecte); una altra vegada, amb un amic, vam aguantar tres hores infectes perquè, al final, molt a desgrat seu, ens donessin una setmana d’allotjament gratuït (era un rotllo d’aquells de multipropietat, però els papers que ens havien donat deia que si anaves a la reunió, sense que haguessis de pagar res, te la donaven igual; això sí, havies d’aguantar mooooolta estona i moooooolt assetjament, però vam fer-ho 🙂 una setmaneta a mallorca, tu!
¬¬u i jo em pregunto si el que hi va és un home tot sol, què li regalen? una màquina d’afaitar? o el set de maquillatge igualment(jo és el que trobaria més lògic, però aquesta gentussa ja se sap que són una mica poc oberts de mides)… pfffff val més riure
Jo també pagaria per veure 100 euros junts, Isnel!
Isnel «querida» que estàs de «moscosa» com alguns que jo em conec? 😉 hehehehe
Besets