Potser trigarà una mica a baixar… És que va molt ple de personatges… Estèticament no és res de l’altre món perquè una servidora mai no ha estat un geni de les manualitats i, si són virtuals, encara menys. Tampoc és que sigui gaire creient, les coses com siguin. Però volia deixar constància d’un dels fets més extraordinaris que m’han passat aquest any que aviat s’acabarà: trobar-me un vaixell màgic que va donant voltes pel món de la mà d’un pastoret-capità que, ajudat per un pastoret-grumet, ha posat a la nostra disposició un autèntic refugi contra les tempestes de l’ànima. En aquest pessebre tan especial hi podem veure, a més, una verge maria que és tota una lliçó d’amistat i de sentiment i que té uns dits i una inspiració de plata a l’hora de dotar de vida literària el vaixell; un sant josep càlid i bona persona com n’hi ha pocs; un nenjesúsambulleresdesol que és tota una filigrana d’atenció i poesia; un pastoret amb porró que és com un dolç de massapà que t’aniries menjant a cops de petons; un àngel de la nit tendríssim; un estel que fa la seva feina de guia amb una prudència i una discreció que enamoren; un rei blanc sorprenent, amb les mans plenes a vessar d’humanitat; un REI ROS que emociona cada vegada que obre la boca; un rei negre que tot sovint es queda sense paraules a coberta, escoltant les paraules dels altres; una pastoreta intrèpida i valenta que vigila amb cura el càntir ple de cartes de navegar; una flor de les més autèntiques. També hi han volgut ser el Guix fent de xai, l’Aulet fent de bou i el Canari fent de mula. Ah! I el Lloro, l’autèntica consciència de la tripulació del vaixell. Amagats darrere l’horitzó, n’hi ha uns quants més que, de vegades, fan petites però intenses estades al vaixell entre port i port, com ara el Pensador o l’Aina de mitjanit. I cuinant-nos el sopar, en Cisco, que és molt vergonyós i no ha volgut sortir a l’escenari.
Com que al Capità no li agrada penjar ornaments pel vaixell (prou feina vam tenir per plantar-li quatre magnòlies a coberta!), penjo el pessebre a les Gotes i, amb el seu permís, aprofito per desitjar un any nou ple de plàcides singladures a tots els amics i amigues, lectors i lectores, coneguts i conegudes, saludats i saludades que un moment o altre han passat per aquest vaixell tan entranyable o han vist el seu rastre lluminós arran d’horitzó.
Venim del nord/ venim del sud/ de terra endins/ de mar enllà/ i no ens mena cap bandera/ que no es digui llibertat/ la llibertat de vida plena/ que és llibertat dels meus companys/ i volem ser per caminar/ i caminar per poder ser.
Per una navegació sense esculls, per una imaginació sense fronteres i per la immensa força de les paraules, brindem!
[@more@]
Quin pessebre més xulo. M’entren ganes de fer-ne un a casa!
Déu vos guard Josep i la vostra esposa
m’han dit que heu tingut un noi que no plora
Ai Josep vostre fill m’enamora
tan petit, petitet i no plora
Ai Josep….!
Si em voleu llogar sóc una pastora
he vingut de nou no fa gaire estona
Ai Josep…
I el caganer on el tenim? I el pixaner???
Molt maco, i original, enhorabona
guapíssim!!!! però Ara tinc curiositat per saber qui és qui… Isnel, hi haurà solucionari?
Caram, Isnel, estic emocionat. Pel pessebre i per les teves paraules. A mi m’has deixat sense.
A mi, qui més m’agrada és el Lloro fent de caganer. Mira… ho trobo original. Eh, Lloro?
ostres isnel.. brindem! i tant! em sembla que me l’imprimiré i me’l penjaré a la paret, que tapi les meves taques d’humitat i, de passada, m’alegri els dies d’aquestes festes poc suportables.. 🙂 i és que amb bona companyia es viu millor, oi? (m’ho repetiré unes quantes vegades) abraçades maca! i per tots els navegants d’aquest vaixell que ens navega!
Oooooh! Que bonic! És el pessebre més bonic que he vist mai! Ja està, la me l’he imprés i de seguida el penje al menjador…
Què fantàstic! 😉
I estic d’acord amb l’acollida, el Lloro no té «desperdici».
1 petó!
Al pessebre de casa meva hi ha pixaner, de vegades el posem d’esquenes per que l’home es tímid, pero aquest any està ben esplendorós pixant davant les dones que renten roba al riu.
L’ha fet la iaia (te 79 anys) aixi que les queixes cap a ella!!
Un pessebre molt bonic i valent alhora, Isnel. Potser no entendràs el perquè de l’ultima apreciació, puix per aquestes contrades —teves—, sembleu tots plegats una mica més assenyats, que no pas ho estem aquí —per les meves. D’haver-lo fet en aquest lloc on jo em trobo, haguessis convertit al Lloro en heroi; doncs, aquí, per ordre del Sr. Alcalde, els caganers han estat proscrits.
Uooooooo!! Quina emoció!!! (M’he emocionat moolt Isnel… no sé si son aquests dies que estic especialment sensible o que… però uf…).
Per cert… felicitats també pel canvi d’imatge!!! Està molt bé, i entra molt bé a la vista aquesta plantilla ;)!
Ooooooooooooh!!!!!!!!!!! Marededéu!!! Quin superpessebre!!!!! 😀 M’encanta… ^^ Igual que el nou redistribució de la «casa»… Sí, sí… Bona feina, isnel!!! 😉
Petons i bona nit!
Preciós, aquest pessebre. Espero que l’any vinent s’hi afegeixin moltes més figuretes a les presents… Per si de cas no parlem abans: Bon Nadal, Isnel. I a tots als que passegeu per aquest meravellós indret, punt de trobada de mil i un sentiments…
Hola !!!
Feia dies que no passava per aqui i guaita, les parets pintades ! Els bellíssims quadres que hi pengen segueixen com sempre…
Una cordial salutació Isnel !!
Caïm.
Ooooooohhh! Que bonic t’ha quedat!! El millor, el toc drag queen de la reina blanca ;p (sense menysprear el caganer, però).
Aiiii aiiiiii que xulo que xulo, no havia tornat a fer de pastoret des que tenia 6 o 7 anys a l’escola i tampoc havia tornat a tindre tant de cabell des d’aleshores. Grácies Isnel jo me l’he posat de salvapantalles i a més me l’he imprés per passar tot el Nadal amb tan bona i estaimada companyia. I ja ho pots dir..açò només pot ocórrer en aquest immens immens immens vaixell tan màgic. Salut per tothom i todon i molts besos 🙂
Àngel, el solucionari es va completant a partir dels personatges menys vergonyosos. Per tant, ja veus que ja sabem qui és: el Lloro; el Nen Jesuset amb ulleres de sol; la pastoreta del càntir; el pastoret «afro» amb porró; i…….. va, sí, ara en sabràs un altre, au. Un petó.
Ei!!!! Aquest estel que il·lumina tot el pessebre (i que us vigila, trapelles!!!) sóc jo, amb la meva barretina musca, la típica del Camp que duia el guerriller Carrasclet.
El pessebre més guapo de tots els pessebres que es fan i es desfan. Sí senyor!!!
Ei, Isnel, gràcies pel solucionari!!!!! És que som tafaners de mena, naltros, 😉
Ei!!! Què surto jo al pessebre!!! Que surto jo!!!
Ei! Espereu-me que vinc volaaaaant!!!
Canari, sort que et tinc a tu! Ah! Sí, tu no rondinis, que no m’oblido de tu, va: sort que també tinc el cosí de El Canari, el Tutan!
Amb tants d’ocells pel Salt ja no sé on em ficaré jo.
Ei! Veniu cap aqui els dos! Que és hora de sopar i us espera un bon plat d’alpiste.
Tranquil.la Isnel, son coses que passen pel Salt.
És que si t’oblides de mi li diré a la meva mama, només faltaria!!!
Doncs t’espera un llarg viatge fins Egipte!
Jajajajajajajajajajajajajaja
Tu no t’hi fiquis Àlex! Per mira que dir-se Àlex, un canari!!!!
Apa! Aneu a pastar alpiste tots dos! Jo me’n vaig a sopar.
jo també vull eixir al pessebre!!! on estàn les dones treballadores ehhhh!!! on estan les dones que féiem la bugada mentre els pastorets es feien boratxos, els estels passejant-se pel cel, els reis pentinant-se i endreçant-se, el Lloro cagant i tot ple de gatets i ocells jugant cap ací i cap allà…? i les dones treballadores què??? i els ferrers què???? i els fusters què?????…aaahhh que encara no es sabia això del dia del treball??? a no? m’és igual . Visca els pessebres no classites !!!!
Que bona l’estrella!!!
xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
Xe, Isnel, estàs feta tota una artista! Un naixement molt especial, sí senyoreta! Felicitats (i besets).
Que no m’enfadi, diu! Que si encara és verge, diu! Que si no sé què d’un tal Esperit Sant diu… Ja et donaré jo, esperits!!! Com l’agafi jo, que es prepari el paio aquest! Però bé, callarem, que deu ser important el tio, perquè si vénen reis i tot a veure el nen… Què hi farem, aguantar i a disfrutar de la festa, que semblen gent simpàtica tots els que vénen. Ara, com agafi al tal Esperit aquest, que es prepari… Ui com l’agafi!
jo vull una simbomba! jo vull una simbomba! Isneeeeeeelllllll i les postisses? i les panderetes? i les simbombes? :)))))
Sí, sí, Isnel, ara al Salt tinc dos canaris! Quin festí es farien els teus gats si apareguessin per casa!!!
boníssim Isnel!
m’heu aixecat bons somriures tots plegats,
un petonet guapa!
M’apunto a l’any que vé i em deixaràs ser
el Dimoni, oi? vaaaaaaa siusplau em portaré
molt bé, mmm ara que hi penso, nooo!
seré la més dolenta així aconseguiré un lloc 😉
Bon Nadal, Isnel, em recorda molt un que vaig fer a l’escola l’any passat, amb molts rostres emblemàtics de la feina. Bon Nadal a tu i a tothom que passa per aquí que és un tant per cent moooolt elevat de la població catalana i de part de l’estranger… i als gatets. Una abraçada,
Tot i que les festes no t’agradin massa, espero que les passis el millor possible i que aquest any que entra, vingui carregat de felicitat.