Avui se m’ha suïcidat un pardal a la llar de foc. Havia entrat a casa empresonat a la boca de la Praga, la gata amb més instint salvatge de tots els gats que tinc. Quan la gata ha obert la boca per dir-me: mira què acabo de trobar al jardí, l’ocell s’ha escapat i s’ha tirat de caps al foc. Ni la gata ni jo no hem pogut fer res per evitar que, en un instant, acabés carbonitzat.
Mentre agafava com podia aquella bola negra i socarrimada i la llençava per la finestra, he recordat la vegada que vaig salvar milers de formigues de morir abrasades quan van començar a sortir embogides d’un tronc sec que començava a cremar-se. Aleshores, d’aquell incident en va sortir un conte que, mesos més tard, va enfilar una molt bona singladura pels laberints literaris i editorials. Del suïcidi d’avui no crec que en surti res, a part d’una llàstima profundíssima. Més que res perquè, en el fons, jo ja sé que no ha estat cap suïcidi.
[@more@]
Ostres! Pobre pardal. D’això se’n diu sortir del foc per caure a les brases! Pobret.
Bonic canvi, però em passa una cosa. Quan entres al blog, el primer post surt mooolt avall. No sé si té alguna cosa a veure amb la programació d’aquesta plantilla o és cosa meva. T’ho dic per veure si a algú més li passa, no fos cas que ho hagis d’arreglar.
Un mort que se suïcida? El suïcidi va ser posar-se a la boca de la gata, Isnel.
Vaja, ja hi som. Hi ha altres blogs amb els que em passa, però són molt pocs.
Pobre pardalet! Va preferir ser incinerat que ser el sopar del gatet.
Ha pagat cara la llibertat.
Quina escena! Se’l hagués acabat menjant el pardal?
Ostres, quin canvi de luc, isnel!
T’he respost a La Vista, Isnel. Gràcies!
I tant que se suïciden els pardals: són tan fràgils a qualsevol contacte estrany, es mostren tan aterrits… Segur que alguna vegada has sentit com batega de fort el seu cor en agafar-ne algun que encara no pot aixecar el vol per intentar tornar-lo a un lloc segur.
:(((((
pobre pardalet!! tampoc se li pot retraure res a la gata que al cap i a la fi és un animalet i actua per instint, però… pobre pardalet!!
(m’agrada molt el canvi d’aspecte!)
Ostres! Em sembla que estaria traumatitzat per uns quants dies (encara recordo l’incident del conill).
El canvi de plantilla a què és deu?
Ostres, Isnel! Perquè no em veus, però estic vermell com un tomàquet! Moltes gràcies.
vaja, pobre ocellet.. qui sap si la llum li va fer pensar que sortiria fora, a l’aire lliure.. en fi, tots naixem i morim alguna vegada, oi?
(aquests dies no estic massa optimista, ho reconec..)
i m’agrada molt aquesta plantilla isnel 🙂 que per cert, quan entro per l’explorer em passa el mateix que el dhamma, però pel mozilla es veu perfecte i quadrat, potser el pot ajudar.. abraçades maca!
Ara estic el doble de vermell! 🙂
Aquesta gata ja la tenies o és la que vas acollir fa uns dies? Què n’és, d’ella? Besets.