T’ha tocat la tretzena, dolentota! La tretzena gota de dips! Mireu-la! Quina por, ui…
No, dona, no, que era broma! Ni ets dolenta (bé, si de cas, només una mica) ni em fas por. Algú que, com a declaració de principis, manifesta que "M’agrada riure" no pot fer por de cap de les maneres.
Vas aparèixer per la blogosfera enmig del desert de l’estiu, navegant a bord d’una pàgina absolutament original, divertida, enginyosa, fresca i, sobretot, tendra, d’una tendresa que es nota en els dibuixos, en el text (de vegades, brevíssim) i en els comentaris. I vas establir ràpidament una complicitat amb els teus lectors i seguidors feta de bombolletes de màgia, de pessics de somriures i d’una exquisida naturalitat. Ningú no se sent estrany llegint-te o comentant-te. I això es nota. I s’agraeix. I es busca.
M’has fet riure amb ganes en dies ensopits i la teva enorme imaginació m’ha transportat a mons plens a vessar d’optimisme i vitalitat. Ets com una petita bruixeta coqueta i presumida que juga a fer el món més amable i les persones més humanes.
En la meva particular crítica de blogs (parcial, subjetiva, íntima i personal) tu encapçales la categoria dels "mags imprescindibles" perquè, només amb la carícia d’una maga com tu, els dies més grisos es transfomen en una cascada de colors, de sentiments, de somriures i de tremolors que convida a submergir-s’hi sense pensar-s’ho ni un moment.
[@more@]
ea ea ea! namaga la millor!
Ui, per un moment he pensat que m’havia equivocat de pàgina, quan he entrat i he vist el dibuix típic de la Namaga!
Quin homenatge tan bonic que li has fet, Isnel! La veritat és que se’l mereixia des de fa temps. Un beset a totes dues.
Veus Isnel, ha anat bé que parlis del blog de la dolentota. No hi havia passat mai (per allò de les inèrcies). Ara ja el posaré a la meva ruta 🙂
I que eixerida que és la nostra Namagueta! I tal com tu dius, és una maga que se les inventa totes, o com les bombolletes del cava que et fan pessigolles de plaer i acabes rient a cor que vols. La Namaga és la meva ganyotaire preferida!
La namaga és un un oasi de frescor enmig de tanta desolació!!!
Un petonàs namaga!
Gairebé mig any ha hagut de passar entre l’ultima gota de dips, i aquesta d’ara. L’espera, ha valgut la pena. Tant per la homenatjada —a qui conec des de fa tan sols un parell de dies— com per l’homenatge en si; com sempre, exquisit.
Ho confesse: cada dia em deixe caure un munt de vegades per ca la Namaga buscant-ne la darrera ganyota. Aiiiiiixxxx, quina aprenenta de monstre més eixerida!
Jo vaig arribar a ca Namaga mitjançant un amic comú que teníem l’Ocapi.
Com tu ben bé dius, és un glop d’aire fresc que acarona amb tendresa,,encara que vulga fer-se la dolenteta amb el curset de monstre 🙂 Un besets ben gran per tu i per la namagueta :)))
Isnel ja sé que no toca en aquest pots pero referent al post anterior si tens temps passa’t per la pàgina d’atlantis on hi ha un article i uns enllaços molts bons sobre el tema.
http://sobreatlantis.blogia.com/
besets preciosa 🙂
Digues que si, Isnel, que la Namaga és com un tros de pa de bon matí (Namaga, aquest és potser el millor elogi que li puc fer a ningú).
I si, si, en Giorgio i la Namagueta… ejem, ejem!
🙂
«ejem ejem»? com que «ejem ejem»? què vol dir això de «ejem ejem»? Ui ui ui…
No havia passat mai. Gràcies per la descoberta.
És una delicia.
Petons.
jo tampoc hi havia passat mai (darrerament no estic gaire al cas) però me l’apunto!!
glups!
doing! dooing!
iepa! iepa! eipa!
m’emociona molt saber que disfruteu en aquest blog, moltes gràcies a vosaltres a tooots i a tu Isnel un petonet, per cert M’ENCANTA EL 13 i els ejem! ejem! també 😉 molt sovint sou vosaltres que em doneu un fil per fer una calceta, ai! dic una vinyeta!
i aprofito per dir-vos que sóc de les que necessiten grans dosis de tendresa i rialles!
Ejeeem! Ejem!! Visca la Namaga!!!!!!
La veritat és que és única!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Molt d’ejem ejem veig jo per ací… 😉
Gràcies Isnel per fer-nos descobrir tresors amagats en l’univers blocaire.
Giorgio, tu sabràs què vol dir ejem, ejem, no??? Bé, tu i la Namaga!! Ejem, ejem!!
:-))
Isnel, l’hem liada!
Sí, la Namaga et transporta a vés a saber quin món… Ais… 😛 Molts petons per totes dues!! 😉 ^^
ejem, ejem….jo volia dir que el Giorgio , ejem, com ho diria…últimament està per fer Haikus , i ejem..la Namagueta està per llançar floretes, ejem…com ho diria ???? ejem, millor que ho diguen Isnel i Dharma que han començat.. aiiiix que punxa sóc :)))) m’encanta jejeeje
Perdó volia dir «Dhamma» (perdóooo…aixxx no llig el que escric) :S
Uala Isnel !!!
Què bé, que hagis dedicat aquesta goteta de Dip a la Namaga !!
Quan la meva incipient fòbia social surt a passejar, previ permís de l’agenda que mana, per aquests dips de déu sol aturar-se a poques, poquíssimes cases… ca la namaga és una parada obligada, un lloc pintat de colors agradables que mai m’oblido de visitar.
Deixa’m tornar a reivindicar l’encant de les poques paraules, que aquesta petita fera s’encarrega de recordar-me sovint, mostrant-vos amb un sol mot el que m’inspira el que veig a ca seva: carinyo. També us ho puc dir amb tres paraules: carinyo, carinyo i carinyo.
Moltes gràcies namagaaaaaaaa
què, tú també reivindicant eh ? 😉 quiaa subtilesa…
Eiiiii! Que jo no he fet res… que jo no he sigut… que jo sóc un bon xiqueeeeeet…