S’imposa un parèntesi, un temps de calma i recolliment, potser també un temps de poda, com fem amb els rosers i els arbres. S’acosten dies massa turbulents a l’interior de les Gotes, i qui les deixa caure vol fugir dels crits de desesperació, de vegades massa fàcils, que li ofereix aquest racó [tan poc virtual, ja, per sort!] per deixar-los anar. Hi ha una intensa inquietud ara mateix arraulida al teulat de ca la Isnel. Una inquietud que torna a aparèixer disfressada d’avió amb ales grosses, immenses, disposades a emprendre el vol, de nou, ben lluny, i per molt de temps. Al costat d’aquesta inquietud, però, n’hi ha una altra: una de petita, tendra, viva, carregada d’il·lusió, que té a veure amb un secret que es mig insinuava en aquestes pàgines al cor de l’estiu. Un secret que tindrà cara i ulls d’aquí a pocs mesos. I tot plegat, la inquietud desesperada per qui torna a marxar i la inquietud dolça per qui es prepara per arribar, forcen aquesta pausa, després d’un any i dos mesos de donar-se, rebre, experimentar, conèixer, abraçar, riure, plorar, sentir, escoltar, cridar, rumiar, criticar, opinar, enyorar, buscar, perseguir, esperar… per aquest món tan i tan entranyable.
M’imagino que no podré estar-me de llegir-vos ni de deixar de tant en tant algun comentari a les vostres cases. Potser també deixi anar algun pensament aquí mateix, perquè aquesta pràctica, ja ho sabeu, crea una addicció sense límits, una addicció dolça i càlida com mai hauria arribat a imaginar.
Però ara la Isnel ha d’aturar-se un temps… Per respirar fondo, per concentrar-se, per mirar de trobar un camí prou fressat cap al futur, per viure amb calma les dues esperes, per apedaçar descosits. Però també per inventar-se puntades noves sobre un teixit que ara mateix reposa, en blanc, sobre la seva falda. I d’ella en depèn que el dibuix que en surti sigui ple d’harmonia i emmarcat en un festival de colors alegres i vius.
Un petó.
[@more@]
doncs sí, la majoria de les vegades els resultats harmoniosos depenen sobretot de nosaltres i tinc la sensació que fas bé de plantejar-t’ho així.
En un acte purament egoista em sap greu que no estigues per ací (bé, una mica sí que estaràs… ja ho has dit…) però també veig que és una «pausa» i no un «me’n vaig» així que t’espere, t’esperem…
molts ànims amb tot, nina…
estarem per ací per si vols alguna coseta…
Que vagi tot molt molt bé, isnel. I que de les inquietuds en neixin esperances i realitats 🙂
Un petó i una abraçada 🙂
Podria dir-te, Isnel, allò del Serrat: «Estimada senyora, estic desesperat, visc en un purgatori, sóc una ànima en pena d’ençà que heu clausurat…» aquest portal de pau, aquesta porta oberta. Jo, que utilitzo el meu bloc per conjurar monstres i altres pràctiques bruixerils, no he pensat a tancar-lo, ni de bons tros: és bo per a la meva salut. Però comprenc que vulguis una pausa per reflexionar… Que la vida et sigui plena, Isnel. Que hi hagi felicitat (encara que, ho saps prou bé, això significa que també hi haurà dolor i mals moments). Serem molts i moltes els que esperarem que, en obrir cada dia el teu blog, hi hagi un nou post. Fins d’aquí a una estona, Isnel.
Molta sort en aquest camí que comences. Només espere que el resultant final de l’espera siga d’allò més complaent per a tu. Un beset, i ací quedem, esperant ja amb impaciència la teua tornada.
Vaja, home. Però cadascú sap quan ha de parar i perquè. Sort que encara ens visitaràs de tant en tant (i nosaltres farem allò d’anar venint a les Gotes encara que sapiguem que no hi ha res).
Que surtin molts colors de la teva tela blanca i torna aviat. I si necessites qualsevol cosa, ja ho saps, un S.O.S. i apareixerem.
Et desitjo el millor en aquest període de reflexió: que les esperes es facin curtes; que les idees apareguin clares; que la mà no defalli al fer les puntades; que aquestes siguin fermes… i un llarg etcètera de bons pensaments i intencions. Et trobaré a faltar… Una forta abraçada!!!!
No cal que em diguis res més per entendre’t, i tampoc no cal que afegeixi gaire res perquè m’entenguis. Comprenc el que necessites i trobo que fas molt bé de dedicar-te a esperar allò que arriba. Són coses massa importants per no dedicar-li tota la atenció i tot el recolliment dels sentits. Només vull que sàpigues que si no et trobo per aquí, notaré molt la teva absència. M’has fet molta companyia en molts dies riallers, i també en moltes nits fredes i solitàries. Que sigui com desitges. Un petó.
Com ja ha dit na Nimue, t’esperarem. I t’anyorarem.
Molta sort
M’hauria agradat dir alguna de les meves tonteries avui, però per fi diré una sensatesa: Que tinguis moltíssima sort.
No triguis, que la blogosfera serà molt avorrida si falten les gotetes!
acabo de passar per l’estació de’n joan i et diré el mateix: el descans sempre és merescut… i més per tot això que t’amoïna. Que vagi tot molt bé bonica, i molta sort 🙂 fins a la pròxima
En la pausa entre que la gota cau i arriba al terra poden passar coses meravelloses…Na Frannia espera que així sigui, na Frannia espera també el retorn. Cuida’t molt.
Penso que tradueixo el sentiment de tots els que passem de tant en tant per aquí si dic que et trobarem a faltar mentre no hi siguis, i somriurem amb un somrís prou intens i dolç com perquè el puguis percebre siguis aquí o allà, si per un casual (o no) reapareixes en forma de goteta per casa de qualsevol de nosaltres, o per aquesta casa teva, per on seguirem treient, per si de cas, el cap.
Molta sort, Isnel !! i molta calma.
Jo també aniré treient el cap per aqui… et trobaré a faltar !!!
cuida’t !
petonspetonspetonspetonspetonspetonspetonspetonspetonspetonspetons
Aquí ens trobaràs sempre que tornis.
Una abraçada.
🙂
Torna aviat, que ens fas falta!
Que te vaya bonito y la vida te sonría siempre.
Petons.
doncs fins ben aviat!
un petó
Res, que ja saps… un somriure
Isneeel… juu :___(
menu, que la pausa no sigui massa llarga, que aquí hi ha molta gent que té ganes de seguir llegint-te… ^^
un petonàs ben recobert de vainilleta! :__)
Isnel!!!!!!!!!!!
Agafa mooooltes forces! I reposa, i pensa, i somriu, i disfruta!!!!
Molta sort!!!!!!!!!!!!!!!!!!
(i no ens oblidis 😉 )
Isnel, recordo les mimoses que rebroten prop la tanca del teu jardí. No són arbres forts, ni imponents,ni tant sols esbelts…però van resistir podes i glaçades. Has observat la lleugeresa de les seves fulles?, el seu verd suau i matitzat?, la varietat de formes de les seves branques?, la súbtilesa de les seves flors petites, d´un groc intents?. No és més fort qui més aparenta, sino qui sap renèixer millor. Tu tens tota la sensibilitat, tota la vivesa de cor i tot el món interior que et farà possible reviure com la més esplendorosa de les teves mimoses. Ànims i molta sort! 😉
(i torna aviat, eh! )
Bé, et desitjo el millor per ambdues esperes i pots estar ben segura que esperarem en candeletes les noves gotes que vindran carregades de forces ben aviat.
Molta sort i sempre endavant.
Ja té collons que un nus a la gola no em deixi escriure el que em passa pel cap!
Gaudeix molt, isnel.
Només els que som adictes a les Gotes ens n’hem adonat (sense dir res, eh?) de que a Ca l’Isnel s’hi bullia quelcom que la feia més distreta i absent del que n’estem (mal)acostumats. I com a humans que som (alguns més que d’altres, oi?) tenim aquestes coses. Que hem d’aturar-nos a la vora del camí de les lletres. Va bé. T’anirà bé. I com que els que ens passegem a la teua vora t’estimem de veres, tot el que facis i decideixis ens semblarà bé, i aquí ens tindrás a l’aguaït i per sempre en candeletes. Un servidor t’ha llegit sempre, malgrat que no sempre t’ha pogut escriure. Tú ja saps el perquè. Avui, però, m’he vist obligat a fer un esforç. Paga la pena. Isnel, fins aviat. Un petó. T’esperem!
Que descansis, Isnel, et trobarem a faltar, sí, però tampoc m’acabo de creure que te’n vagis… del tot. I sí que anirem mirant, encara que sapiguem que no hi ha res.
Ejem… d’això… res, que ja torno a ser per aquí. He resistit quatre dies sense venir, i no vegis quin esforç, tu, ja no aguantava més.
caramb…
fa dies que intento deixar un comentari i no ho he fet perquè penso que no és cosa d’escriure amb tantes presses com vaig sempre.
Ara li robo una estoneta a la son, però tot i així em trobo que no sé que dir. Podria passar-me una bona estona mirant la pantalla i seguiria igual.
Fa un moment he anat a mirar el perquè vaig tancar el meu blog… Necessitava respirar…
omple el teu espai d’aire fresc, i de colors vius i alegres, i de sons màgics, i de somnis fets realitat…
un petó
Hola, Isnel!
El teu parèntesis m’ha pillat en plena mudança i no en sabia res. Espere que els núvols passen aviat, que tot acabarà bé, i que no tardaràs a regalar-nos la teua companyia.
Una abraçada de bons auguris!
ja ho veus t’enyorem força,
t’envio una abraçada monstruosa
i un dolç petó
Isnel…amí els teus escrits em fan posar la pell de gallina.
m’encanten els escalfreds que les paraules que llegeixo fan correr pel meu cos i me’l fan sentir.
només un cop té deixat un comentari…que segur no has llegit.
(crec)
i ara tnvàs.
feia temps que no et llegía.
el teu vici d’escriure ha estat el meu de llegirte.
i si tots els vicis fossin com el teu…el món giraría amb molta més calma, dolçor i pau.
si vols lligar «caps» només llegeix els dos ultims comentaris de la següent direcció:
http://gotes_disnel.blocat.com/post/705/24156
molts, molts petons..així com gotes caient pausadament
desitjo que tinguis molta sort i tot et sigui així..alegre de colors!
Torna aviat, Isnel. I siguis on siguis, que no t’ acompanyi la boira i que el dia et sigui ben clar, com jo sempre dic.
Un petó ben grós!!!
Vinc per aquí de tant en tant, però vinc. I m’agradaria poder tornar-hi (felicitats pel bloc!). Evidentment el més important ets tu, ara amb les teves pauses. Així que, pels teus dos motius, molta sort i moltes felicitats!
i un altre de part meva!
Jo també te’n faria un altre, però acabe de menjar allioli i, és clar, em pense que millor no… 😉
puaaff! és nota la olor des d’aquí Giorgio el Allot
Doncs aqui estarem esperant la teva tornada per tornar a compartir lectures i emocions.
Un petó i una abraçada, Isnel!
Ei, Isnel! Que et trobàvem moooolt a faltar, no trigues molt a tornar a aparéixer, eh? Un beset, i que siguen més pessigolles que cops de peu a la panxa!
No trigues molt més, Isnel, que et trobem a faltar! Un beset.
Ui, un dels comentaris abans no s’havia publicat i ara sí… glups…
Isnel, a veure si tornes i animes als que no tornem (com ara jo)
encara no…? 🙁
Isneeeeel, on eets?
«A la panxa del bou on no hi neva ni plou,
quan el bou farà un pet,
sortirà …
qui havia de sortir?
mmm a veure deixe-me rascar la closca, rac rac rac
sortiraaaa la Isneleta?
I si amb això no funciona:
– passaré al plà B – La manifestació
i si tampoc funciona …
– passaré al plà C – Un atac massiu de petons i flors
i si tampoc funciona
– passaré a pensar el plà D
funciona, namaga, funciona, ho sé de primera mà!
A la panxa del bou no hi és, al menys no la veig per allà, ep.
Isnel, a veure si tornes que això està molt ensopit sense les gotes… vinga, que ja ve la primavera.
Isnel, tothom ho sap i després d’un silenci respectuós em toca recordar-t’ho: els arbres van florint anunciant els nous fruits, la tramuntana s’endú les fulles velles i trenca les branques malaltes, el sol, més alt a l’horitzó, escalfa cada dia una mica més, els ocells tornaran aviat a fer els nius i a pondre ous… I tu?
I nosaltres?
Respira tot el que necessitis i dibuixa tan om calgui. Però torna aviat. Bé, quan vulguis. Petons
Respira tot el que necessitis i dibuixa tan com calgui. Però torna aviat. Bé, quan vulguis. Petons
Vaja, que tothom torna a la blogosfera, ja era hora, no hi ha res pitjor que fer coneguts per aquí i que desapareguin sense deixar petja, petonets, Isnel, fins aviat, doncs, gotetes de primavera ben aviat, espero.
Tot bé?
Isnel… gràcies per donar senyals de vida… això vol dir que estàs bé! Fins molt aviat (espero). Petons i abraçades, maca!
isneeeeel! 😀
juuuu! trobo a faltar la teva màgia… :/)
smuacks!
Isnel, guapa, t’he deixat un missatge a casa meva. A veure si hi estàs d’acord.
Tranquil·la, que tu això en un plis-plas ho tens enllestit. Pren-t’ho amb calma. Ah! i moltes gràcies per acceptar (mil petons). Estic segur que som molts els que estem contents.
Quan dius cara i ulls vols dir cara i fulls?
No he llegit tots els comentaris, per tant no sé si ja has contestat a aquesta pregunta.
Fins aviat