Vaig trucar a un dels meus fills que viuen a Barcelona, el que no té tele al pis. Volia saber si havia vist el partit i com. Em va dir: l’he vist per la finestra. I jo vaig pensar: a veure si ara viu a París i jo sense saber-ho, com que aquest jovent corre món que dóna gust… Però no era això. Em va explicar que, des de la finestra del seu pis, que cau per la zona del Paral·lel, era ben bé com si estiguessin al camp. Entre les teles que es veien a través d’altres finestres, les ràdios que se sentien i els crits que s’escampaven per arreu, no es va perdre res. És ben bé que el Barça, em va dir ell que no és gens futbolero, fins i tot té el poder de recuperar la sensació que vius en un barri ple de gent. Al final, tothom va sortir a brindar als balcons i va veure les cares de persones que viuen ben a prop seu i que ell no sabia ni que existien.
En canvi jo, que visc en un lloc força apartat i solitari, no vaig sortir a brindar amb ningú. Però, des del jardí, veia tot l’horitzó, de llevant fins a ponent, il·luminat per desenes de llums de colors escapats dels coets que s’encenien a un bon grapat de quilòmetres de casa meva. A partir del gol de l’empat, el silenci de la nit es va esquerdar i jo, que tampoc sóc gens futbolera, em vaig emocionar i tot, pensant que una pilota i onze parells de cuixes molt ben posades ens agermanaven tant i tant. Després del trasbals polític dels últims dies (i del que ens queda!), em vaig sentir molt reconfortada. Quines coses que té, el futbol!
[@more@]
A veure si som gairebé veïns, amb el teu fill… jo també sóc de per allà. El futbol i les festes, en general, són un consol per a les petites i grans misèries de la vida política que hem de patir (i pair) cada dia.
Jo estava mirant la lluna, com de costum, i no va reflectir gens ni mica cap dels gols, ni el final del partit (ho sento pels aficionats).
Ara bé, això dels onze parells de cuixes ben posades… mmmm… Com em dius eixes coses a hora de dinar?!
Si, Finalment som un xic més feliços avui gràcies a unes cuixes ben posades. Està bé de tant en tant no pensar més enllà
Hi ha coses més importants en aquesta vida,ho se. Però aquella nit vaig perdre els nervis pel Barça…:p
Isnel, tens un fill sense tele al pis, i no ha sortit encara a cap programa de televisió? Pensa que amb una mica de promoció… 😉
He tornat.
😉
Nimue m’ha dit el mateix! Però jo estic entrant-hi sense problemes, no sé què hi pot estar passant. Deu de ser un problema del servidor.
Besets!
Estic començant a plantejar-me que tinc un problema… Aquests matí he hagut de preguntar com van quedar, no sabia el resultat, ni qui hi havia jugat, ni què s’hi jugava. Que potser visc en un món paral·lel? De vegades així ho crec…
Eps! Doncs no sé què hi pot estar passant. Nimue tampoc no hi pot entrar, però ja m’han deixat un parell de comentaris, així que no us passa a tots.
BON DIA!
no m’estranya pas que el teu fill sense tele vagi seguir el partit perquè jo, tot i tenir-la encesa, no parava de sentir els veïns retransmetre el partit… i quin partit… i sí, quines coses té el futbol!
Isnel, oi que em permets? gràcies.
Giorgio, jo també fa dies que en saber-te altre cop a lloc, intento trucar a casa teva, i tampoc em contesta ningú. Sense anar més lluny, ara mateix ho acabo de tornar a fer.
Isnel, Pensador, i resta d’amics que no trobeu la porta de ma casa:
Ja està (relativament) clar: amb Internet Explorer (IE per als sufridors), no hi ha manera de llegir el meu bloc. Després de solucionar el problema anterior (el DOCTYPE que estava fora de lloc, però que no creava problemes ni a Opera ni a Firefox), ara resulta que no sap interpretar una cosa tan senzilla com «eacute» (amb un & davant i un ; darrere), què la manera universal de mostrar «é» en pantalla.
Supose que, quan he tornar a crear el bloc, he canviat, sense adonar-me’n, algun punt de la configuració amb el w.bloggar, el programa que utilitze per fer els blocs. Però roman el fet que és només l’Explorer el que no sap presentar en pantalla el meu bloc!
En resum, que mentre no endivine quina xorrada en concret se li atravessa a l’Explorer, només seré visible amb Firefox o amb Opera (bé, i supose que amb 50.000 navegadors més). Així que ja sabeu…
I ho sent. Però és més culpa de Bill Gates que meua, eh? 😉
(Amb el teu permís, Isnel 🙂
i quin privilegi viure on vius!
Ja està solucionat! Bé, al menys jo ja puc entrar-hi amb l’Explorer. Però continua veient-se millor amb qualsevol dels altres dos, Opera o Firefox.
Besets!
Veure l’espectacle al pati interior enorme d’una illa de l’eixample també va ser divertit: tambors, crits, finestres tancant-se (algun madridista de mala lluna?) i coets. I uns d’un tercer tirant petards al pati del principal (aprofitant per saldar comptes i venjances??). Un somriure amb gust a victòria 🙂
Ai el futbol, el futbol, tant patiment i tantes alegries…
Salutacions des de Dublin.
Jo vaig ser a 100 metres de Canaletes, perquè els meus pares viuen allà i vaig veure-hi el partit. Va ser una bogeria, a 100 metres, i no vaig voler acostar-m’hi més. Fins i tot vaig haver de salvar un borratxo perquè no l’atropellés un altre borratxo amb la seva moto. Jogo bonito però festa desfassada.
Bones Isneeeel!!!!
Doncs jo me’n recordo d’anar a celebrar O’Conneletes… a l’Spire Tower del carrer O’Connel de Dublin!!! Erem uns 300 cules (la majoria catalans, pero et sorpendries la d’Irlandesos i gent d’altres paisos que hi havia) tothom cantant i cantant i cantant fins que se’ns va secar la gola i vem haver d’anar a fer pintes…
Jo vaig dormir dues hores aquella nit i me’n viag anar a treballar!!!!!