L’altre dia pensava que l’educació i les carreteres tenen moltes coses en comú. D’una banda, de la banda de les carreteres, què en fem, d’intentar millorar la seguretat a base de carnets per punts i mil pedaços més si abans no solucionem el tema de les carreteres mal fetes?
I de la banda de l’educació, què en farem, de noves lleis de tots colors si abans no ens proposem treure tots els nens i nenes dels barracons que encara hi ha escampats pel territori?
I és que acabava de sortir d’una escola nova, esplèndida, ampla, amb vistes, pública. Una escola que tothom demanava des de feia dotze anys mentre centenars d’alumnes feien tota l’escolarització bàsica en barracons.
La meva activitat em porta a visitar escoles de tota mena per Catalunya, el País Valencià, Andorra i les Illes: escoles públiques, privades i concertades, escoles laiques i escoles religioses, escoles petites i escoles grans, escoles noves i escoles antiquíssimes. I és l’espai on es mouen aquests nens i nenes, el sostre que els aixopluga i les parets que veuen cada dia, un factor tan important per a la seva educació com ho poden ser els mestres, les lleis o els llibres. I això es nota en les seves cares, en el seu tarannà, en el seu estat d’ànim, en la lluïssor dels seus ulls, en l’espontaneïtat dels seus gestos, en l’aprofitament que fan del que se’ls ensenya, en tot.
L’altre dia, sortint d’aquella escola nova, fins i tot als mestres se’ls escapava un somriure de felicitat que jo no havia observat en els altres anys en què els havia anat a visitar als barracons. I ja no parlem del somriure dels nens i nenes, que m’ensenyaven l’aula i el paisatge tremendament obert que podíem veure a través de la finestra com si acabessin de rebre el millor regal de Reis.
Em sap greu per tots els altres que hauran passat nou anys de la seva vida (i quins nou anys tan essencials!) en una mena de vagons de tren que, per més acollidors que es vulguin fer, no són el millor lloc per aprendre allò que t’ha de fer servei la resta de la vida.
Prou de barracons, ja, home! Que segur que hi ha d’haver diners en algun lloc perquè cada nen i nena de Catalunya pugui tenir un lloc ben digne per estudiar. Gairebé m’atreviria a començar a fer una llista d’on es podrien estalviar aquests diners.
(Un altre dia ja parlaré de les carreteres…)
[@more@]
Si vols t’ajudo, a fer la llista. Que no haguèssin fet el mailing amb la proposta de l’estatut (que votarem aquest diumenge) en castellà i en català, i que ningú s’ha llegit. Calers llençats. Si és un tema interessant, que deixin els periodistes informar-ne. I els sortirà gratis
Els xiquets de Catalunya, els xiquets de la Comunitat Valenciana i els xiquets de qualsevol part, perquè per desgràcia els barracons s’han popularitzat més que l’arròs amb llet!
En el meu cas, em veig obligada a fer classe de música cada dia en una aula moooolt reduïda, tan reduïda que quan vull fer una activitat de moviment o una dansa amb els meus alumnes, hem d’acabar ballant allò de «bailar pegados es bailar…». I no és que no hi haja al col·legi una aula de música de dimensions adequades, com ha de ser, el que passa és que aquesta aula ideal és un barracó que hi ha al pati, al costat del que hauria de ser el gimnàs, però que no podem utilitzar perquè està en ruÏnes. Un barracó i en ruïnes! I l’ajuntament no fa cas de les demandes… Què et sembla el panorama?
Jo vaig estudiar 6è de bàsica en un barracó, mentre ens acabaven de construir el nou col·legi, que vaig estrenar, recordo, amb la mateixa il·lusió que si em canviés de casa. Part del batxillerat també el vaig haver de fer en barracons, perquè l’antic institut es va ensorrar. I, encara, els primers anys de la carrera també els vaig cursar en una facultat prefabricada. O sigui, que tinc experiència de barracons i t’asseguro que no són el millor lloc per estudiar i enamorar-te de l’escola, no.
Per cert, Isnel, em permets que faci servir la teva pàgina un moment? Sí, gràcies. Algú em pot dir si té el mateix problema que jo? Quan intento entrar en la pàgina principal de blocat per penjar un escrit, no em funciona: l’ordinador es penja. El curiós és que només passa amb aquesta adreça. Per la resta, puc navegar sense problemes.
D’això, … si no és molèstia … quan s’hagi estalviat algun euro d’aquests, i si en sobra un cop eliminats els barracons -que cada cop nh’i han més, a sobre!-, estaria bé destinar-ne algun per la nova biblioteca de la facultat … que fa ja molts anys de la primera pedra … 🙂
Un somriure – i avui he passat per davant de l’antiga escola bressol, ara són pisos de luxe ….
Omar i la resta, a mi també em passa, a vegades. I també que no se m’obrin els comentaris. Coses de la xarxa.
Respecte als barracons i moltes altres coses, de vegades crec que el país pateix una mena de síndrome de nou ric, d’aquestes persones que es compren un cotxàs i després no tenen diners per menjar. A l’escola es correspondria amb aquelles famílies de les quals es comenta:
‘No paguen el material ni els llibres, però el nen té una bona play-station, o se’n van anar a Euro Disney pel pont o…’ . Doncs a nivell de país, igual.
Fa falta voluntat política per destinar els diners on s’han de destinar (i no malgastar-los en el que ja sabem), però també fa falta «tenir» els diners necessaris, els que hem guanyat amb la suor del nostre front i se’n van a fer una terminal arxibilionària a Barajas, per exemple. Per això demanàvem el Concert econòmic i ens han donat el que ens han donat. Les engrunes. Ara cadascú, el diumenge que triï.
suposo que és un tema complicat lo dels barracons.
Omar, a mi em passa de vegades, se’m penja i quan faig «actualizar» em duplicat el post i he d’esborrar un. No passa gaire, per sort. D’altre banda no tinc cap més problema amb el blocat.