Comentari a un comentari de Un Salt al món

No puc afegir aquest comentari a un comentari del Salt. Potser és massa llarg. Miro si aquí se m’hi posa. Un cop de sort, sí. Una conjugació dels astres… bé, potser també. Però, per damunt de tot, Asterope, hi ha (encara que et sembli massa terrenal, que no ho sé), l’esforç, el treball i la constància. Uf. No sé pas què semblo. Però, mira, ara mateix és el primer que em ve al cap. I a acollida voldria dir-li que estic una mica d’acord amb Asterope pel que fa a la llengua. Com ja vaig dir fa uns dies en un dip d’aquests que llegim amb tanta avidesa, no em sembla pas malament que Ferran Torrent publiqui ara en castellà. A un pintor, a un escultor, a un músic, a un dissenyador, a un arquitecte (a qui sigui del camp de la creació) catalans, se li exigeix que pinti, esculpeixi, faci música, dissenyi o aixequi cases en català? A mi em sembla que la llengua la podem dur a la bandera que més ens agradi, i l’expressió, la creativitat, en definitiva tot allò que tenim a dins i que volem treure per fer-ne partícips als altres, la podem dur amb la bandera que més ens convingui perquè tothom ho pugui entendre. Una amiga escriptora, farta que, després de quaranta llibres publicats, cap editorial la volgués traduir, es va decidir a escriure en castellà: tinc ganes, em deia, que també em llegeixin més enllà de l’Ebre, tinc ganes de saber si els meus llibres també agraden als nens i nenes (és autora de literatura infantil i juvenil, la meva amiga) de Santiago de Compostela, de Getafe, de Tobarra o de Nerja. I s’hi va posar. Al cap i a la fi, ella, a contracor això sí i per obligació també, va aprendre a llegir i a escriure en castellà. I García Márquez o Neruda, per exemple, li han fet posar la pell de gallina en la seva llengua original. Mare meva, com m’enrotllo![@more@]

Tweet