Viatge a Mart: «Salva-vidas»

"Salva-vidas" és la marca de les garrafes d’aigua de vint litres que unes camionetes traslladen per damunt dels carrers empedrats d’Antigua a la velocitat dels bombers que van a apagar foc. No n’he vist de cap altra marca: només "Salva-vidas". Sí, el meu Mart es diu Antigua, al cor de Guatemala. I disculpeu-me si no posso accents oberts ni ces trencades en aquest post, perqué al teclat des d’on escric no en té. I ja és molt que tingui teclat i una mica de connexió, perqué hem estat vint-i-quatre hores sense. Ara, aquí, són dos quarts de sis del matí i ja clareja. I a dos quarts de sis de la tarda ja fosquejará. Dotze hores de llum intensa, xafardera, vital, plena de colors, moguda, i dotze hores de foscor tranquil.la, molt i molt quieta i molt i molt silenciosa. I així tot l’any. La temperatura també és la mateixa durant les quatre estacions: al voltant d’uns vint graus. El "país de l’eterna primavera", en diuen. Per arribar-hi, moltes d’hores d’avió. En arribar-hi, un jet-lag de manual. Un jet-lag físic i un altre de psíquic. Un sacsejament d’emocions tan violent que m’ha deixat baldada. No menjo gaire, amb prou feines dormo, parlo poc. Només miro, observo, sento, enyoro, flairo, em canso, dubto… No parlo del país, ara, perqué el que he anat a fer a Guatemala ho podria haver anat a fer a Sudáfrica, a Nova Zelanda o a Wisconsin, depén d’on fos… ell. Peró resulta que ell és aquí. I, intentant barrejar, o, millor dit, combinar, la descoberta d’un país realment excepcional amb la descoberta més interior i íntima d’un mateix, em perdo. I, a aquest pas, m’ho perdré tot.[@more@]

Tweet