Viatge a Mart: tremolors

La primera nit ja m’ho va semblar, que el terra tremolava i que ell lit es desplacava. Peró no vaig dir res a ningú, perqué tenia por de semblar una exagerada o una paranoica. Peró avui es veu que sí, que ho ha fet fort i que ho ha sentit tothom. Menys jo. Avui no he notat res. He dormit d’una tirada, de les nou del vespre a les cinc del matí, unes hores un pél rares si voleu, peró encara no hi ha manera d’agafar l’horari d’aquí. A les cinc m’he llevat i he vist com despuntava el dia. Una estona més tard he comencat a fer una immersió pel país. He sortit d’Antigua i m’he passejat per una série d’"aldeas" que m’han ensenyat tantes coses i m’han provocat tants tremolors, aquest cop d’una altra mena, que encara sóc incapac de concretar. Peró el tremolor gros, el fort, la réplica que ningú no vol que arribi mai, surt de mi, de dins, del meu interior més amagat. Tot plegat és una barreja tan forta (el que veig, el que sento, el que vull, el que estimo, el que em desespera, el que m’espera, el que enyoro, el que em fa pánic, el que m’asserena), i tan rápid ve la serenor i marxa, i apareix la por i es fon, i em ronda la tranquil.litat i fuig, van i vénen tan rápids, tots aquests sentiments, que no tinc temps de res. De res. Ni de fer-me preguntes. Només de tremolar immensament, perqué el món és tan petit que sembla mentida, i la persona és tan gran que fa por.[@more@]La primera nit ja m’ho va semblar, que el terra tremolava i que ell lit es desplacava. Peró no vaig dir res a ningú, perqué tenia por de semblar una exagerada o una paranoica. Peró avui es veu que sí, que ho ha fet fort i que ho ha sentit tothom. Menys jo. Avui no he notat res. He dormit d’una tirada, de les nou del vespre a les cinc del matí, unes hores un pél rares si voleu, peró encara no hi ha manera d’agafar l’horari d’aquí. A les cinc m’he llevat i he vist com despuntava el dia. Una estona més tard he comencat a fer una immersió pel país. He sortit d’Antigua i m’he passejat per una série d’"aldeas" que m’han ensenyat tantes coses i m’han provocat tants tremolors, aquest cop d’una altra mena, que encara sóc incapac de concretar. Peró el tremolor gros, el fort, la réplica que ningú no vol que arribi mai, surt de mi, de dins, del meu interior més amagat. Tot plegat és una barreja tan forta (el que veig, el que sento, el que vull, el que estimo, el que em desespera, el que m’espera, el que enyoro, el que em fa pánic, el que m’asserena), i tan rápid ve la serenor i marxa, i apareix la por i es fon, i em ronda la tranquil.litat i fuig, van i vénen tan rápids, tots aquests sentiments, que no tinc temps de res. De res. Ni de fer-me preguntes. Només de tremolar immensament, perqué el món és tan petit que sembla mentida, i la persona és tan gran que fa por.

Tweet