Des de Mart amb desconcert

No puc escriure, ho sento. Ni aquí, ni al bloc que vaig dur de casa, ni tampoc no escric gaire als correus dels amics. Bloqueig? Massa sentiment? Mandra? No ho sé. No sé res. Només que l’aire d’Antigua no sé pas qué té que em penetra, jo diria que gairebé violentament, fins als replecs més amagats i foscos del meu interior. Ho dic així perqué així ho sento. Deia fa uns dies que el que he vingut a fer aquí ho podria haver fet a qualsevol part del món. Ara ja no ho sé. Uffffffffffff. Em sento fatal. Vull explicar com em sento i no puc. NO PUC!!! Vull enfilar alguna cosa mínimament llegible, literáriament parlant, i no me’n surto. Tinc ben bé la sensació de tenir una muntanya de fronts oberts al meu davant. Hi vull posar ordre, ni que sigui damunt del paper, amb una mica de grácia i de claredat, i semblo una adolescent en blanc el dia de l’examen de la selectivitat. No vull que m’oblideu i per aixó ho intento. Intento la comunicació. I no em surt. Ara ploraria com una idiota. I potser ho faré. Ja veus tu qué et dic![@more@]

Tweet