Gotes de rutina

O gairebé. Perquè havia de ser a les vuit del matí a treballar i m’hi he presentat a les onze. També havia de treballar a la tarda i m’he escaquejat de valent. Vaig tot el dia amunt i avall com una somnàmbula, encara tinc mitja maleta per desfer, els missatges al contestador per escoltar i un munt de mails per contestar. L’únic de bo que he fet ha estat un guacamole que estava boníssim. La llàstima és que n’he fet per a un regiment. I a casa només hi vivim els tretze gats i jo. I a ells no els agrada. Perquè n’hi havia tres que em miraven molt atentament mentre pelava l’alvocat i exprimia la llimona i, quan s’hi han acostat, han fet un bufet que encara sembla que el sento. O sigui que, si a algú li ve de gust, que ho sàpiga. A part de tot això, el que he fet sense remei ha estat pensar, pensar molt. Ahir vaig aterrar a un país ple d’arbres de nadal il·luminats, d’aparadors enlluernadors, de cues de compradors compulsius i de nadales impertinents, provinent d’un racó de món on els nens de set anys sense sabates netegen les sabates dels altres i es passen el dia agenollats al carrer, o carreguen per la vora de les carreteres uns feixos de llenya que jo no podria ni aixecar-los de terra. No estem fent les coses gens bé, en aquest món. Gens ni mica. Em temo que hauré de fer alguns regals aquestes festes, però avui rumiava que els embolicaré amb paper de diari i un cordill. Res de papers setinats de colors i amb llacets llampants. S’han acabat les superfluïtats. Ja sé que els petits neteja-sabates se n’aprofitaran ben poc, del meu paper de diari i del meu cordill, però em revolta tant tot el que veig i veuré aquests dies que, si hi penso gaire, fins i tot el guacamole sembla que se’m belluga per dins. Les gotes de rutina d’aquestes festes que s’acosten són unes gotes ben injustes, ben absurdes i ben sobreres. I nosaltres tan feliços, ja veus.[@more@]

Tweet