Jet lag

Ja veus! Mès de mitjanit i jo tan panxa. Avui he creuat l’Atlàntic per tornar a casa. Però per mi, ara, són les set del vespre. I demà haig d’anar a treballar desprès de quinze dies de desconnexió total. No sè pas com m’ho faré. Però el que em preocupa mès, ara mateix, no ès pas el jet lag aquest dels nassos. Ara em preocupa la dieta, ja veus tu quina absurditat. Resulta que, en quinze dies, m’he aprimat vuit quilos (i falta que em feia, la veritat!). Però ara he tornat a casa i ja m’acabo de beure un parell de copes de cava i m’he menjat uns "jaumets" que van quedar de la festa del meu comiat que segur que m’han ajudat a recuperar uns gramets dels perduts. No vull semblar superficial, aviso. El que he vist aquests dies ja anirà sortint. Ara em preocupa això: com és que, quan estic sola, m’afarto de tot, i quan estic en companyia perdo quilos que és per escriure un article a aquella revista científica que ara no recordo com es diu? Quin gust tornar a trobar els accents oberts i la ce trencada! Repeteixo que tot plegat deu sonar molt superficial. Però he de pair tot el que he vist i viscut aquests quinze dies a Mart. Haig de contestar uns quants correus (91!!! n’hi havia!). Haig de recuperar les ganes de reincorporar-me al món. Haig de fer una reflexiò profunda sobre el que no estem fent bé. Haig de tornar a la realitat del meu món privilegiat. Haig de posar més llenya a la llar de foc, que se m’està apagant. Haig de preguntar-li a la Neu (la meva gata preferida dels meus tretze gats) què ha pensat aquests dies en què no m’ha vist per casa desprès de veure-m’hi tota la vida. Però, abans que res, us pregunto, amics i amigues, faig bé bevent cava i menjant "jaumets" (postres típics deliciosos d’un poblet muntanyós de la Selva) i recuperant a marxes forçades els vuit quilos perduts en aquest periple marcià-guatemaltenc en lloc d’anar-me’n a dormir i preparar-me per plantar cara a la dura realitat que m’espera demà? Em sento tan sola, perduda i enyorada que arrencaria a plorar i no pararia mai. Mai.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Jet lag

  1. init diu:

    Benvinguda!!!
    Què vols que et digui, si el cos et demanava cava i jaumets… on és el problema?
    😉

  2. pere diu:

    No facis cas de Brotau. Us llegeixo a tots dos. Tu parles de tu i ell parla de tu. Prefereixo l’original. Ell em porta a tu. Ell sempre porta a algú i això també té mèrit.

  3. canerot diu:

    i espero no perdre vuit quilos quan em passegi per mart-guatemala d’aquí a un parell de mesos!

Els comentaris estan tancats.