Un lloro anomenat "Lorry", d’origen australià i molt llest, va desaparèixer fa tres mesos d’una reserva natural, i ara se l’ha trobat en una casa de Tel Aviv, en mans d’un home que assegura que és seu i que no l’ha robat. De moment, la policia israeliana ha allotjat el lloro en un parc zoològic, en espera que les autoritats judicials li facin la prova de l’ADN per aclarir la veritable identitat de la bèstia.
Després de llegir la notícia al Punt, entre el fum del cafè de primera hora i les engrunes del "mini" de formatge, he mig tancat un moment els ulls i m’he imaginat un món que, si ho sabem fer bé i ens hi posem tots i totes, potser encara és possible: canviar totes les estupideses que fem els humans per unes altres que, ben mirat, no fan cap mal. No sé pas què donaria ara mateix perquè, cada dia, les notícies que llegís d’Israel fossin com aquesta. I les de Bagdad, i les de Centreamèrica, i les de Tailàndia, i les d’Afganistan, i les d’Etiòpia… Ho sento pels lloros, però canviar les bombes per proves d’ADN als il·lustres espècimens de la seva família bé s’ho valdria.
[@more@]
jo crec que molt millor fer proves d’adn a tots els lloros del món, que enterrar els milers de morts que hi han a diari…