Gotes de colors

M’acaben de fer saber que hi ha algú que està agafant mania al blau. Molt bé. Doncs no parlaré més del blau… en uns dies. Parlaré del verd. Del verd brillant de la bufanda de la meva companya de feina (uf!). Del verd platejat de les oliveres de l’Empordà (uau!). Del verd llimona d’un marc de l’any de la picor on hi ha els meus avis el dia del seu casament (snif). Del verd tendre dels raïms de demà passat a mitjanit. També parlaré del vermell. Del vermell roent de la meva xemeneia fa uns dies (ai!). Del vermell magenta d’un ull d’un meu gat (amb qui s’haurà barallat?). Del vermell del grill del forn quan, aquest migdia, gratinava els macarrons (mmm!). Del cel d’aquest capvespre (encès encès!!!). Del groc. Del groc de la lluna d’abans d’ahir (sublim!). Del groc confortable d’una platja tranquil·la un dimecres de finals de juny (perfecte!). Del groc d ‘una rosa (el meu color preferit de rosa, glups! Glups perquè no sé qui em va dir un dia que el color groc en les roses és senyal de pèrdua, d’abandó, de distància). Del rosa. Del rosa d’un jersei que, fa uns anys, em va acompanyar als cims més alts del país (uns anys, no, SEGLES!!!). Del rosa de la camisa de l’Emilio d’Aquí no hay quien viva (que tinc al davant ara mateix mentre busco metàfores coloristes). Del blanc. Del blanc de la neu un dia que vam quedar aïllats durant dos dies al refugi d’Ulltdeter (fa, també, SEGLES!!!). Del blanc de la gelada d’aquest matí, a quarts de vuit, quan me n’anava a treballar i em preguntava per què caram em vaig haver de polir tots els dies que em quedaven de vacances per anar a Guatemala a veure el blau. Blau! Ai, ho sento. O no. [@more@]

Tweet