O sigui, que me’n vaig a treballar (ho dic per allò que ens canta en Serrat). I, després, quan torni de dignificar-me, intentaré dignificar-me de debò amb una altra feina que sí que haig de fer amb dignitat. És a dir, i dignament us ho dic, que potser estarem uns dies que no ens veurem. O sí, perquè potser ho engego tot a fer punyetes i ni dignificació, ni dignitat ni res.
I que és maco veure sortir el sol quan et revesteixes de dignitat per anar a dignificar-te… I els llençols abandonats tant d’hora ja et poden anar cridant, ja… Ni et passa pel cap tornar-hi per deixar-te abraçar, ara que encara estan calents… No, i ara! La dignitat abans que res i abans de tot. I les altres coses, al foc, que per això el van descobrir, per llençar-hi tot el que no és digne. I per escalfar-te una bona tassa de cafè amb llet abans de les set hores llarguíssimes de dignitat dignificadora. De totes maneres, amb el microones, qui vol el foc, ara?
Encara que ho sembli, no estic pas emprenyada. Només estic buscant el millor vestit per anar-me’n a dignificar amb dignitat. I no el trobo.
[@more@]
Busca bé dins l’armari, Isnel.
Bon dia 😉
Algunes feines dignifiquen. Altres no. Altres com jo, no tenen amb què dignificar-se. Pero em comença a agradar un xic això de l’atur… em dona temps per fer altres cosetes… no menys interessants…
A dignificar-se s’ha dit!!!
Jo em dignifico des de casa… ja ho te això de treballar allà on vius… ets digne… però només per a tu mateix… quina dignitat més limitada eh?
Bon dia!! XD
Isnel a tu no et cal cap vestit per dignificar-te, que no veus que ja el portes a sobre? 😉 Si no ens veiem en uns dies abraçades fortes.
que passis un bon dia, o que l’hagis passat. si treballes per dignificar-te, penso que pots plegar quan vulguis, ja n’ets de digna.
fins aviat
Segur que en tens algun, de vestit!!! I si no ens veiem en uns dies, no triguis gaire, eh?? (jo sí que estaré fora des del dijous fins el dilluns xDDD)
Espero que ens veiem de nou ben aviat i que hagis tingut un bon dia, ja que veig que has matinat bastant.
Avui m’has fet riure! 😀
no sé pas si el treball dignifica, o si som nosaltres que dignifiquem el treball.. però sigui com sigui espero que hagis tingut un bon dia, i que passis una més bona setmana, encara que no et passegis per les teves gotes; si és per bé, allà on vagis serà bon lloc. abraçades!
Jo sempre he pensat que allò que dignifica de debò les persones són les vacances, però tu tranquil·la, que encara que anessis despullada, series una persona ben digna, perquè no et cal cap mena de vestit per estar digna. Que tinguis una setmana dignament serena.
Jo m’he dignificat a les 15:00 quan he sortit de la feina i, per cert Omar, he anat a treballar ben negre, no tenia ganes de fer-me veure.
jo pensaria un personatge i el disfressaria… 😉