El blau del llac Atitlan (Guatemala)
I, de nou, el blau amb el blau. Allà. Aquí, un buit. I cansament. I desig de tirar pedres a l’aigua blava, amb força, amb ràbia. I d’ofegar matinades fredes a l’aeroport, comiats espessos i mirades desviades. I esperar.
[@more@]
Ofega totes les matinades fredes i no deixis que les mirades t’esquivin més. No s’ho val… Torna al llit una estona amb la Gaieta. Descansaràs i et donarà l’escalfor que has perdut amb el viatge. Un petonàs
Isnel, hi hà poblets molt petits per on vius?. Quan vaig per Girona el que m´encanta és passejar per pobles amb poca gent i fer conversa amb els del bar,del forn, dels queviures….són moltes vides diferents i totes amb les seves aventures, les seves miseries, els seus encants…s´aprèn molt passejant.
Una cosa, si als enllaços hi poses:»target=»_blank», després de l’adreça de la web, s’obren en una finestra nova i va millor. Així veus:
Gotes d’Isnel
…he posat l’exemple sencer i ha quedat com un link i no es veu, ho posaré escapçat:
…»http://www.lamevaweb.info/705″target=»_blank»>Gotes d’Isnel
Aquesta matinada m’he despertat a l’hora en què un avió s’enlairava i t’he buscat entre la gent, a prop de casa, per abraçar-te. Que descansis molt, amb el desig que, quan despertis, trobis forces per deixar de d’esperar fantasmes i et llencis a buscar realitats noves i fantàstiques. Un petó potablava.
Nomes passava per desitjar-te un bon dia plàcid i cristal.li com el llac de la foto, una abraçada bonika!
Hi ha algunes fotos que poses que em fan vebir ganes de viatjar molt, molt, molt.
Aquesta n’és una 😉
Ei, Isnel!!!
Fa estona que navego en una nau espacial que m’ha preparat el/la selenita i s’hi va de conya!
Acabo de passar per la Lluna i t’he arreplegat un cabàs de pedres llunàtiques i mil·lenàries.
A quina hora quedem, per apedregar junts l’aigua blava?
La reina del PP (Power Point) amplia el seu regnat i ara ja és comptessa del Photoshop. que apedreguis bé amb el Lloro l’aigua blava, encara que sigui la més propera.
només dir-te que soc, som aqui.
Tristany, així?
ja mi banyaria jo.. en akesta aigua tan blava… quiones ganes de que arribi el bon temps…
Venen ganes d’anar a la platja i de que arribi l’estiu! amb el bon temps que semblava que faria aquesta setmana santa ;(
Una abraçada
La ràbia cal tirar-la i si ho has de fer amb pedretes fes-ho, però també ho pots fer asseguda vora al mar, quieta i mirant lluny, molt lluny fins que notes que el teu esperit s’aquieta i et notes l’ànima fresca. Una abraçada d’escuma. I besets als teus gatets 🙂
Entre les pedres del joan i l’aigua de la foto, m’han vingut ganes de fer saltar unes quantes pedres damunt de l’aigua, a veure cuants salts fa… com quan erem petits…
Molt hàbil, missenyora, molt hàbil!!!
Però no m’heu contestat, bella dama!
Mecatxis…
La foto és …bestial !!
Hi faria un viatge ara mateix… però de moment em conformaré amb el viatge mental, clar…
Una a braçada ;)!
Isnel, només era per dir-te bona nit i millor matí.
Vinga Isnel sí, fem el que diu Plandiura, tirem pedretes a la mar a veure quants salts fan tots junts i veuras com ens ho pasem bé. Un beset 🙂
Esperar i esperar… ganes de viatjar, de moure’t d’aquí cap allà, veient paisatges com els de la fotografia, però esperar i esperar…
si t’ha de fer sentir millor, no sé si dir-te que tiris alguna pedrada, sense ferir ningú…
ara ve el bon temps i tot s’aclarirà
🙂
Un lloc meravellòs, pel que veig a la fotografia. Però no omplis l’ aigua de coses tan horribles. Destrueix completament els mals records, en comptes de llençar-los o ofegar-los. Sé que és difícil, perquè són com un càncer maligne. Però s’ ha d’ intentar.