He vist que volia marxar, sense saber ben bé cap a on encaminaria el cotxe. I li he dit que no. Perquè plou i perquè, sense saber on es va, més val no moure’s de casa. Sembla que de moment ho ha entès. Però no sé pas si durarà gaire. Es veu que té alguna cosa molt endins que, les tardes de diumenge, la transforma. Se me’n fot. Que agafi un llibre. O que s’assegui a la vora del foc. O que em faci alguna carícia. Avui no sortirà. I ja s’hi pot posar fulles, si vol. Però avui no és el dia més indicat per anar a esbandir penes enlloc. Avui és un dia per quedar-se a casa i pensar, d’una refotuda vegada, què redimonis fa amb la seva vida. I ja està.
[@more@]
No siguis dura. De vegades la vida va i ve sense que el pensar hi pugui fer res per canviar-la (només de vegades). Per si de cas, però, massa poc adequat el llibre que li proposo?
…potser amb un parell d’assegudes d’aquestes troba el camí
Trasto, digues-li a la Isnel que fa temps que la vaig llegint, i que les tardes de diumenge, si vol, poden ser un somni. Només cal que s’ho proposi. Que la seva ànima i tot el que desprèn han de servir per alguna cosa més que per lamentar-se. Fas ben fet de posar-te al pas de la porta…
Jordi, jo també acabava de dinar, però aquest no és «normalment» el meu lloc. El meu lloc és al sofà, que s’hi està més tovet. Però com que la noia estava que volia sortir i que volia sortir, ja veus, m’he hagut de posar aquí perquè no sortís. No és el millor dia, ja t’ho dic jo, que la tinc aquí al costat… Besades, maco.
Jo, els diumenges a la tarda que estic sol i no sé què fer em poso a fer endreça: d’un calaix, d’un armari… I quan em canso men vaig al cine, que és el que faré avui segurament.
Una abraçada, isnel.
Isnel, vius a un lloc privilegiat, sortir a passejar quan plou una mica, tocar les fulles mullades, sentir l’ olor de la terra mullada, observar els cargols, els ocells i tota la pau que traspua és un plaer, un tresor que tens al teu abast…ja sé que el problema és un altre, però pensa que tens moltes cartes a la mà per jugar o no?. No ets pas un «trastu», tot el contrari. Osti, es que no sé que podem fer per omplir i alleugerir-te les tardes del diumenge. El primer pas, i això es cosa teva, a de ser obrir l´armari (el cor), i llençar tota la roba vella que només et porta mals records. A l´estiu vull l´armari plè de roba nova, blanca, neta i quan la tinguis ben posada, damunt hi poses una pinya d’ espigol, d’aquell, que ben segur, aplegues pels voltants de casa teva. Hem de pintar la barca i tornar a sortir a navegar !!!. 😉
M´embolico amb els accents, amb les «v», amb els pronoms, amb els accents….ho sento 🙁
però es que vaig anar a un cole de l´opus i mai he fet català. Demano clemència 😉
…però no pensis que em van abduir, no,no. Els hi vaig organitzar la revolució des de dins mateix. Vaig fundar la L.A.O (Liga anti-opus)…van avisar als pares 🙂
Trastoooo!!!
Bonica mevaaaa!!!
Aaaaiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, la meva coseta peludeta i suauuuu!!!
Mí-te-la ella, que bé que ha sortit, a la foto!!!
Fas molt ben fet, de dirigir-li la vida, a la isnel!!! Sí senyora, molt ben fet!!! I, a sobre, això d’escriure et surt la mar de bé (en deuries aprendre la temporada que vas ser al vaixell, ehem!).
Un pas de plomes ben suau, ben suau, pel teu nassarró.