Trasto, has fet molt ben fet a no deixar-la sortir. Quan acabi d’endreçar la cuina no li trepitgis el terra acabat de fregar, eh? I fes-me un favor: quan s’assegui al sofà per descansar, vas i li fas un petonet de part meva. És que m’ha regalat un poema preciós…
Una rascadeta al llom per a tu, Trasto.
Jcr, elisenda, kyra, em sap greu… però ara diu que no, que la cuina ja la farà demà, o demà passat, que li ha passat una altra idea pel cap. Jo… és que em farà parar boja, aquesta, la tarda dels diumenges…
Un poema, elisenda? Ara fa poemes i tot? N’havia fet, fa temps, però ara diu que no li surten…
Vaig a veure quina en prepara…
Òstima, Trasto!!!
Ja ho vaig dir un altre dia, però ho torno a dir: si jo tingués una cuina amb aquestes vistes… m’hi passaria més estones.
Digues a la isnel que molts/moltes voldríem plorar amb els seus ulls. Enveja podrida, ja ho sé, però és així.
Endreçar …, pf, … i endreçar la cuina!!! …
Trasto, que sigui lleu 😉
Trasto, has fet molt ben fet a no deixar-la sortir. Quan acabi d’endreçar la cuina no li trepitgis el terra acabat de fregar, eh? I fes-me un favor: quan s’assegui al sofà per descansar, vas i li fas un petonet de part meva. És que m’ha regalat un poema preciós…
Una rascadeta al llom per a tu, Trasto.
Que sigui lleu, jo també m’hi tindria que posar un dia d’aquests però avui no que tinc mooolta feina. Un petó bonika.
Jcr, elisenda, kyra, em sap greu… però ara diu que no, que la cuina ja la farà demà, o demà passat, que li ha passat una altra idea pel cap. Jo… és que em farà parar boja, aquesta, la tarda dels diumenges…
Un poema, elisenda? Ara fa poemes i tot? N’havia fet, fa temps, però ara diu que no li surten…
Vaig a veure quina en prepara…
si et deixa molts pelets podries provar amb algo així… 🙂
petonets!
…potser té gana i es fa una mica de sopar; per què no?
Jo també he d’endreçar la casa i la meva vida.
Òstima, Trasto!!!
Ja ho vaig dir un altre dia, però ho torno a dir: si jo tingués una cuina amb aquestes vistes… m’hi passaria més estones.
Digues a la isnel que molts/moltes voldríem plorar amb els seus ulls. Enveja podrida, ja ho sé, però és així.