Ja ho ha decidit. Omplirà la banyera d’aigua calenta i hi escamparà una mica de sals d’aquelles que fan olor. Encendrà l’espelma de dins la gerra de vidre i mirarà per la finestra com es fa fosc i la tarda s’adorm. Engegarà uns moments les sortides d’aire i les bombolles l’envoltaran, fent-la sentir lleugera, neta, tranquil·la. Somriurà. Potser agafarà un llibre. El hobbit, d’en Tolkien. I se sentirà com si estigués a casa d’en Bilbo, una casa confortable i ordenada. Potser es prepararà un te abans d’entrar a la banyera. O s’acabarà el cava que li ha quedat després de dinar. Respirarà fondo. I sentirà la pluja a l’altra banda de la cortina i dels vidres. I somiarà en alguna tarda blava, una tarda que algun dia va estar plena de desig, de plaer, de sentits encesos i de cossos deixats anar. Es rentarà el cabell a poc a poc, sentint l’aigua perfumada que li rellisca per la cara, s’omplirà el cos d’escuma amb sabor de lavanda, estirarà les cames amb mandra, es passarà el sabó pels braços, per la panxa, s’entretindrà una mica damunt del pit, i oblidarà que ahir només va parlar amb la caixera del supermercat i avui amb l’estanquera que li ha venut el diari.
De fons, se sentirà un bolero: Si tú me dices ven…
[@more@]
…crec que és la millor tercera persona del singular que he llegit.
bé, no et vull molestar; gaudeix del bany 😉
Ai, els boleros, quina música més bonica…
Bona elecció, sí senyor, gaudeix del bany i canta aquest bolero tant bonic amb totes les teves forces que també t’anirà bé……………..lo dejo todooooooooo…
I el llibre també és una bona elecció. Deu ser molt bonica la vida d’ un hobbit. Jo també desitjo que gaudeixis del bany, i que deixis les preocupacions la pila de la roba.
L’olor d’espígol és molt relaxant i és ideal per fer un bany recuperador. Recrea-t’hi una estona…
Gaudeix del bany, del bolero i del que vingui.
m’agrada com il·lustres els teus posts…però llegint les teves paraules me n’adono que no és el dibuix el que em fa disfrutar d’aquest bany dolçet…
petonitos
…i, si vols, quan surtis del bany, escolta una de les primeres cançons de Lluís Llach: «Jo sé».
Sé que si sento el plor
de l’ocell quan vola,
ets tu que en algun racó plores,
que, com l’ocell ferit,
ple de sang al pit,
a l’arbre sec un niu implores.
Però jo vull ésser,
per a la teva tristesa,
com el polsós i vell armari
que guarda els mals records
entre la foscor
i t’impedeix poder tornar-hi.
Però aixecar-te no puc jo.
Pas a pas, el teu esforç
farà, només voler,
que en aquest teu desert
puguin néixer noves branques…
Obre el ulls i mira al front.
Trobaràs sempre quelcom
que vulgui el teu alè,
que digui: «Dóna’m fe,
vull seguir la caminada».
Sé que si enmig del mar
veig una gavina
lliscant dintre l’espessa boira,
ets tu que estàs cercant
un recer, un empar,
un lloc entre les roques.
Però jo vull ésser,
per a teva incertesa,
el cop de vent que trenca l’aire
i t’obre l’horitzó
per a reprendre el vol
que et portarà a la nostra platja.
Però aixecar-te no puc jo…
Ostres! Aquest és un dibuix real de la teva banyera!!! Fins i tot l’arruga de la cortina hi surt.
Espero que el bany, envoltada del que t’agrada (llibres, espelmes, escuma d’olor, sals de bany i gats…) t’hagi renovat per fora i per dins.
Avui la tarda era de colors d’acomiadaments, però eren colors feliços.
Gracies per estar sempre amb mi.
Isnel bonica et deixe un beset i passe demà que estic fet pols i acabe d’arribar, veig que m’he perdut tres post així que he de tindre el temps dnecesari per llegir-los bé, pero volia deixar-te el beset. Bona nit. 🙂
Un post i una imatge sensacional. Bona nit, maca.
I ara que ja m’he alçat, que no hauran quedat un poquet de sals per fer-me jo un banyet? aiii, primer els caramels i ara la banyera, crec que estic agafant-me massa confiances, semble la trasto ^_^
Saps m’encanten eixos moments de lentitud on tot es relentitza i el segons són segons i els minuts minuts i no un tren d’alta velocitat que no et deixa gaudir del paisatge. No solem tindre eixos moments màgics on es pot sentir i gaudir el temps, no massa vegades i quan els tenim la sensació és tan grata. M’has fet sentir eixa placidesa.. Si tu me dices ven.. jo vaig i em banye 😉 Molts besets per a tu i la trasto. Quin contrats el de les dos amb l’acceleració periodiística que parlaves dos post avall. Les fotografies han quedat precioses. Bon dia 🙂
De vegades sembla que un bon bany o una estona sota la dutxa hagi de fer que l’aigua esborri el rastre que els mals moments han deixat sobre la nostra pell… M’agradaria que tu ho haguessis aconseguit amb aquest bany tan agradable, Isnel. Petons
Vigila, que el Hobbit no acabi remullat…
arribo molt tard perquè estava fent feina. D’acord amb el pentesileas (més que res perquè sap el que es diu). I els cmentaris… pas mal, eh?