Trasto, bonica, que bé que tornis a escriure tu 🙂 Digues-li que l’avió tornarà, però que també ha de mirar-te a tu, i la Gaieta, i la Neu, i l’Okupa… I els arbres del jardí, i les formigues que ja surten, i els dies que es fan més llargs i els amics que s’estimen… Quan ens concentrem en una sola idea/persona/cosa, ens en perdem moltes d’altres, i segurament no s’ho val… Una manyagadeta perquè la compartiu les dues
És com el Petit Príncep buscant l’avió d’en Saint Exupéry suposant que el llibre hagués anat a l’inrevés…
A mi m’agradaria agafar un avió cap a l’asteroide B612, algú s’apunta?
Quan estigui molta estona mirant per la finestra, Trasto, bota-li a damunt. Segur que tens alguna jugueta per entretenir-la (un bocí de fil, no ho sé…).
és una pena amb aquests dies tan bons que fa; sortiu al pati!
Els avions no els podem abastar amb la mà, serveixen per remoure els somnis i els records,i gairebé per res més. Cal cercar en la terra, fer com l’arada que s’hi clava i la remou, que n’obre les entranyes i els misteris, que ens permet escoltar la remor dels terrossos desfent-se i que ens deixa olorar la seva sentor ancestral. Cal embrutar-se les mans en la recerca si volem trobar el petit tresor que, ben segur, guarda per cadascú de nosaltres.
Trasto, bonica, que bé que tornis a escriure tu 🙂 Digues-li que l’avió tornarà, però que també ha de mirar-te a tu, i la Gaieta, i la Neu, i l’Okupa… I els arbres del jardí, i les formigues que ja surten, i els dies que es fan més llargs i els amics que s’estimen… Quan ens concentrem en una sola idea/persona/cosa, ens en perdem moltes d’altres, i segurament no s’ho val… Una manyagadeta perquè la compartiu les dues
És com el Petit Príncep buscant l’avió d’en Saint Exupéry suposant que el llibre hagués anat a l’inrevés…
A mi m’agradaria agafar un avió cap a l’asteroide B612, algú s’apunta?
Jo crec que o bé busca les tres maletes vermelles o cerca aquella raquel que canta la canço …
Doncs ja em diras com ho faras Isnel per treure-li la torticulis. Et recordo que la Trasto viu molt, però molt a prop d’un aeroport?
Quan estigui molta estona mirant per la finestra, Trasto, bota-li a damunt. Segur que tens alguna jugueta per entretenir-la (un bocí de fil, no ho sé…).
és una pena amb aquests dies tan bons que fa; sortiu al pati!
🙂
Els avions no els podem abastar amb la mà, serveixen per remoure els somnis i els records,i gairebé per res més. Cal cercar en la terra, fer com l’arada que s’hi clava i la remou, que n’obre les entranyes i els misteris, que ens permet escoltar la remor dels terrossos desfent-se i que ens deixa olorar la seva sentor ancestral. Cal embrutar-se les mans en la recerca si volem trobar el petit tresor que, ben segur, guarda per cadascú de nosaltres.
Ja ho veieu… Ja ha abandonat la finestra, de moment…
Continuo dient el mateix que et vaig dir l’altre dia… Pensa-hi, maca. Una abraçada molt forta en aquesta nit de recerca d’avions.
No, isnel, no. La Raquel de l’elisenda, que vet-ho ací em va semblar la meva, o almenys me la va fer recordar …