Fa vint-i-quatre hores que dono voltes a unes noves gotes de dips. Les tenia mentalment embastades. A la feina, aquest matí, no sé pas què devien pensar quan em veien mirant les teranyines tota l’estona… Si m’arriben a preguntar què buscava, allà dalt, no sé pas què els hauria dit. Perquè segur que m’haguessin pres per ximple si els arribo a explicar que tenia el pensament ple d’algú, amb nom de reminiscències medievals, que planta quaranta tomaqueres de cop, que organitza tifons prop dels formiguers, que de les roselles en diu paperoles i que, encara que no hagi vist mai, de vegades tinc la sensació que me’l trobaré a la cuina preparant el sopar…
Però llavors he aterrat a aquest univers sense fronteres, l’he anat a trobar abans de posar-me a parir les gotes del seu dip i m’he endinsat per les seves pàgines fresques, plenes de sorpreses, directes, delicades i… dedicades! M’he quedat de pedra! No, mentida. De pedra, no. Perquè les pedres no ploren.
Ara torno, més que res perquè ja no sé pas ni què escric…
(Déu, que algú m’expliqui pas a pas com dimonis es fa per posar un retroenllaç o un enllaç o com es digui! Si m’ho expliquen bé i amb paciència, jo ho entenc tot. O gairebé)
[@more@]
Si aconsegueixes averiguar-ho fes-m’ho saber, jo tampoc tinc ni la més mínima idea de com funcionen els retroenllaços aquests, i francament, estic encuriosit …
Sé de qui parles. Hi he anat. I el felicito. Ha fet una justícia que ni te l’imagines, perquè mira que costa que te les creguis, aquestes coses, isnel… 😉
Jo també sé de qui parles. Genial, veritat? Per cert, jo tampoc sé utilitzar els retroenllaços, però estaria bé aprendre’ n…
Jo un dia vaig fer un, seguint les instruccions de lamevaweb: Passos a seguir per fer el retroenllaç:
1. Llegim en un diari un article A sobre el qual també en vull parlar jo.
2. Copiem l’ «Enllaç permanent» d’aquest article A.
3. Anem a l’administració del nostre diari i escribim el nostre article B. Entre el text quan fem referència al article A hi posem l’enllaç que haviem copiat al pas 2. Ho podem fer amb l’icona de la cadena.
4. Activem l’opció de «enviar notificacions de retroenllaç».
5. Publiquem el article.
6. Ens preguntara a quins enllaços del article volem enviar retroenllaç, i sel·leccionem els que volem.
7. Si tot ha anat bé, al article A o sigui a l’altre diari, apareixerà un enllaç al nostre article.
El que no acabo d’entendre perquè fuciona.
(Part 1 del comentari)
Hola Isnel! Com que dius «… o un enllaç o com es digui» entenc que potser et refereixes als enllaços normals, no als retro. Com que hi dues coses diferents:
1) Els retro, sobre els que ja t’han contestat, i bé, són ccomplicats i serveixen NOMÉS per avisar el bloc al qual fas referència, que ho sabrà només si té l’opció de rebre el retroenllaç que li envies. Aquests retro no els veu ningú que visiti el teu bloc.
2) Els enllaços normals són la part de text del teu post que veu tothom (normalment d’un color diferent o subratllats) i qui hi clica «enllaça» directament amb la pàgina que tu hagis posat allà.
(part 2)
Per fer l’enllaç «normal»: selecciona el bloc de text que hagis escrit i vulguis fer servir d’enllaç, després clica la icona que té el dibuix d’una cadena, apareixerà una finestra amb dos camps: al camp ‘URL’, posa-hi l’adreça d’internet que vulguis enllaçar. Aquesta adreça pot ser:
a) la que hi ha al navegador quan ets a la pàgina inicial del bloc que vols enllaçar, o
b) quan enllaces 1 article directament, no el bloc sencer, l’adreça que surt al navegador quan cliques a «enllaç permanent» de l’article en qüestió (és interessant perquè et permet portar el lector a un article que no surti en la pàgina d’inici). Espero que s’entengui.
Ah, i m’agradaria saber a quin bloc et refereixes, no sé si l’he llegit mai amb les pistes que surten, però ho comprenc: acostumes a «mig» insinuar-ho (però podries insinuar-ho més al pobre «mig»).
Ei, molt bé Isnel, els enllaços! Amb tan bona alumna qualsevol és bon mestre. Ara que per l’abraçada ja valia la pena.
isnel, és que ell va de dur, però en el fons… 🙂 🙂
Sento Isnel, de res. A mi el comentari del Joan mig també m’ha servit per tenir més clar el significat del retroenllaç.
És en lleguatge morse (inventat, és clar)
jajajajajajajajajajajajajajajajajajaja!!!!!!!!!!!!!!!!!!!