Per raons que (encara) no vénen al cas, fa uns dies que miro molta televisió. Com que no suporto els anuncis, m’he convertit en una experta zappinguera i he descobert uns quants programes que em provoquen una vergonya tan gran que fins i tot me’n fa parlar-ne. Dels que més, dels que més, El diario de Patricia, a Antena 3 a quarts de vuit del vespre. Homes i dones anònims s’asseuen en unes butaques horribles de colors davant d’un públic increïble que l’única cosa que vol és veure en directe l’estripada d’uns personatges patètics de la mà d’una presentadora tenebrosa que fa temps va deixar aparcats els pocs escrúpols que tenia en algun barri de mala mort.
Hi ha de tot i hi passa de tot, en aquest programa esperpèntic, però el pitjor, per al meu gust, són els homes que demanen una segona oportunitat (o tercera, o quarta…) a la parella, després d’haver-li fet passar les mil i una. Normalment, la parella hi va enganyada i, de sobte, es troba amb un ram de flors davant dels morros esgrimit per un pseudopenedit infidel amb els ulls plorosos que vol passar pàgina. Vomitiu. I la presentadora que insisteix: Mujer, pero no ves qué cara de arrepentimiento…
Què cony sap la presentadora de l’infern que potser ha passat la dona entre les parets de casa seva, i del que potser passarà encara si cedeix. Amb quin dret s’infiltra en la intimitat d’algú sense avisar i davant les càmeres de televisió, segurament violant els seus darrers vestigis de dignitat. I ja no parlo de l’hora en què s’emet i que tots sabem que és un moment del dia en què molts infants estan sols a casa, esperant que els pares tornin de treballar.
M’imagino aquests personatges anant l’endemà a la feina, o al mercat, o a comprar el pa… Potser m’equivoco i surten tots plegats amb la cara ben alta, sense cap engruna de vergonya i contents d’haver sortit a la tele. Vés a saber…
Un altre dia parlaré dels periodistes que es guanyen la vida esbombant els esternuts, els orgasmes i els ulls de poll dels famosos. Amb la feina que hi ha pel món, tu!
[@more@]
Un dels problemes, isnel, és que bona part de la gent que mira els esmentats programes ho fan com si estiguessin veient un prorama de notícies i opinió. Per a ells, aquest és el món real, perquè els personatges que hi surten els resulten molt més identificables que els polítics, els escriptors, o els científics, que no passen de ser una mena de nosa que ocupa el temps al Telenotícies o al Telediario. I que a més els reafirma en la idea que tot va molt malament («això abans no passava»). I jo, que per a aquestes coses sóc pessimista de mena, penso que a més a més, aquests programes «creen ideologia», i no precisament ideologia, diguem-ne progressista…
Els presentadors d’aquests programes, per molt que ells diguin, i alguns per molta carrera que tinguin, no són periodistes, són presentadors i prou. El periodisme és una altra cosa.
Particularment trobo que són programes aberrants, però com ja vaig dir en un post de la Tina Vallès, em sembla, no m’afecta. Tampoc crec que generin ideologia si no que, més aviat, en són reflexe d’una molt determinada. I la gent que hi va, hi va orgullosa «delante de toda España» i a casa seva no es parla de literatura, ni de cine, ni de res suposadament culte. A casa seva es parla d’aquesta mena de programes i dels seus protagonistes. A mi no em sembla malament. No m’agrada, però és que me la sua, parlant clar. I fins i tot hi he rigut més d’una vegada amb aquestes històries surrealistes. No entenc perquè us hi encaparreu tant,o us ofenen. No estan pensats per a vos/nosaltres, estàn pensats per a la gent que li agrada això i, és la majoria. Segona opció: tancar la tele.
Benvolguda Isnel, subscric punt per punt el que diu el meu tocaio, i m’agradaria aprofitar el que diu l’Isnel per dir que el problema és la televisió en si, que allò que cal és fundar una secta i no parlar mai de la tele, ni per criticar-la irònicament. No sé si és Umberto Eco qui ha dit que la persona decent d’avui no surt a la tele, no parla de la tele. Com si no existís. Què ofereix la tele? Entreteniment subnormaloide? Pornografia sentimental, com la que descobreix l’Isnel? Telenotícies? Els guaperes que surten llegint notícies no són periodistes, per tot arreu (premsa,internet) hi ha més i millor informació per qui realment s’interessi per un tema.Ficció? Només cal esperar el DVD, o les pel·lícules per internet de banda ampla, d’aquí menys anys del que ens pensem. No hi ha cap raó per continuar veient la tele: veure-la «críticament» és una il·lusió: llenceu-la, o feu que la buidin de components electrònics, us tornin la caixa i la convertiu en test o en peixera.
Estic d’acord amb tothom, peò també penso que la Isnel ens vol fer veure la impunitat en què s’emeten aquests programes després d’aquella mena de pacte a que em penso que es va arribar l’any apssat sobre el codi ètic, sobretot pel que fa als més joves. s’ho passen pel forro i encara que no hàgimd e parlar de la tele sí que crec que s’ha de denunciar aquest no cumpliment del pacte. és aberrant. també sé que podem llençar les teles a mar i així els nens si es queden sols a casa no veuran tele sinó que llegiran. però el tema és un altre.
Benvolguda Isnel, (esborra el meu comentari anterior, aquest està corregi i ampliat) subscric punt per punt el que diu el meu tocaio, i m’agradaria aprofitar el que dius per dir que el problema és la televisió en si. Jo visc a l’estranger i veig la TV de les espanyes de tant en tant (passo del satèl•lit, no tinc tele a casa). Cada cop que ho veig em quedo fascinat, em venen ganes d’exclamar: l’horror! l’horror! com al final del cor de la tenebra, de Conrad. Mira, allò que cal és fundar una secta i no parlar mai de la tele, ni per criticar-la irònicament. No sé si és Umberto Eco qui ha dit que la persona decent d’avui no surt a la tele, no parla de la tele. Com si no existís.
…/…
…/…
Què ofereix la tele? L’entreteniment subnormaloide dels concursos? Pornografia sentimental, com la que ens comentes? Telenotícies? Però si els guaperes que surten llegint notícies no són periodistes! Per tot arreu (premsa,internet) hi ha més i millor informació per qui realment s’interessi per un tema. Ficció? Només cal esperar el DVD, o les pel•lícules per internet de banda ampla, d’aquí menys anys del que ens pensem. No hi ha cap raó per continuar veient la tele, entre altres coses perquè veure la tele, igual que fumar, fa pobre. Veure-la «críticament» és una il•lusió: llenceu-la, o feu que la buidin de components electrònics, us tornin la caixa i la convertiu en test o en peixera.
Àngel, quin codi ètic? Quina protecció dels menors? Si un nen veu massa la tele és per una dimissió més dels pares, que no li han creat cap alternativa. Per què esperen els pares que els altres (l’escola, l’Estat) els facin la feina? Ja em perdonareu que em posi d’exemple, però la meva filla té sis anys, a penes té mà per agafar el ratolí i ja navega per les webs de la Barbie, les Bessones, el Srhreck, Disney, Sesame Street… hi ha tot un món. El joc tradicional de retallar nines de paper avui es fa amb animacions de flash, i t’asseguro que entre internet i dvd té la quota de pantalla més que coberta. Demana tele, per molt que els amiguets de l’escola parlin de la basòfia del dia abans? No. És clar que convé tenir una tele a l’entorn, per exemple a l’àvia, per crear-li anticossos, però el fet és que es pot viure sense tele i ni tan sols els nens justifiquen comprar l’aparell.
A mi que ho facen les televisions privades, encara (tot i que pense que és pura merda), però que les televisions públiques, pagades amb els diners de tots, estiguen fent el mateix sí que em sembla completament inacceptable.
Sens dubte, allò que s’hi propugna és un nou model d’escola (per no parlar dels «triunfitos»). Ara els xiquets no fa falta que estudien. Ja saben que per arribar a ser algú en la vida no cal ser bon estudiant, simplement amb eixir per la tele, insultar i calumniar n’hi ha prou. Així de senzill, així de trist.
El diari de patrícia no és com el meu diari? O_O , si és de patrícia perquè no conta ella el que fa i deixa de fer ???? aixx no us entenc als humans ..ehh per molt que ho intente no us entenc *_*
Amb la televisió apagada -com quasi sempre-, avui un comentari [:)]: l’has clavat.
Avui te’n deixo un jo, de comentari, apa, perquè estiguis contenta.
No cal que anem cremant les teles per les cases, però si que faria falta una mica més d’educació televisiva: conec pares que deixen una tele encesa a l’habitació dels fills perquè no plorin o gent que la deixa encesa perquè fa companyia. La culpa no és de l’aparell, és nostra.
Personalment des que he descobert els blocs miro menys la tele.
Isnel, hauré de llegir (encara) més el teu blog perquè sento com la teva dolçor i la teva correcció van convertint-me en millor persona, i no és conya. He passat per aquí, he vist pocs comentaris i he dit «o ara o mai», abans que vingui la multitud d’amics, que hi ha tanta competència per captar la balsàmica atenció de la isnel… Peco d’ira, ja ho sé… Dius «si un govern exigeix una determinada actitud als responsables de les teles i aquestes no les compleixen» s’ha de poder protestar, però cap govern pot fer res contra els pares que menciona l’Antoni de Sant Pol al comentari 21. …/…
M’estalvio el problema doncs fa gairebé quatre dècades que no tinc cap tele, només faig un cop d’ull algun cop que vaig d’hotel, però la trobo avorrida a morir i no em dura ni deu minuts. Quan tenia nens tampoc n’hi havia a casa, i sembla que han sortit força normals 🙂 Una altra cosa: jo penso que la novel·la del Conrad s’hauria de traduir per «cor de tenebres» i no per «el cor de les tenebres».
Ah, i jo estic plenament a favor de la tele. M’encanta la tele. M’agrada molt la imatge en moviment i a la tele hi he après un munt de coses. Hi ha pelis magnífiques, entretingudes, dolentes, vulgars, fascinants, avorrides, plenes… documentals espectaculars, bonics, entretinguts, educatius… Programes infames, cutres, entretinguts, algún de bo… Hi ha un munt de gent i de mons diversos que hem fan reflexionar sobre la condició humana, em fan ser crític, em distreuen, m’alliçonen, em fan tornar un ogre maleducat (quan els insulto)… La tele és emocionant te la miris per on te la miris. Que només m’interessa un 4 % de la tele? Si, també és cert. però quan tinc necessitats anímiques, siguin les que siguin, sempre hi puc trobar resposta. I si no, no me la miro, faig una altra cosa. Ja sé que em matareu, ara, però… VISCA LA TELE!!
Gràcies Isnel!! Estàs convidada a escriure-hi, si vols. Tothom hi està convidat. Aquest 72,5 % sembla el resultat de les eleccions egípcies, Hosni.
Fa molt poc que estic enganxada als blogs i com ha dit algú per aquí, també miro menys la tele ara-sobretot al vespre que és quan tinc temps-, aquests programes en concret els trobo horripilants per dir-ho d’alguna manera.
Però perquè no? No és la televisió una altra manera de disfrutar del temps lliure? No tothom te les mateixes necessitats, ni ne les mateixes possibilitats (em refereixo a internet) En part estic d’acord amb la dhamma.
Ah! i trobo que és molt gratificant i dóna molta vida al teu blog el fet que responguis als comentaris, es clar que …quina feinada noia!!!
Endavant.
Durant més de cinc anys, intensos i meravellosos, vaig viure sense tele. Ara ja fa mesos que m’ho torne a plantejar, però és que la parabòlica em va tan bé per a estudiar llengües… ai, no sé què en faré… potser dessintonitzaré les emissores «aborígens» per evitar les escasses temptacions…
Jo mai he acabat d’entendre com pot ser que les persones que van allà a explicar les seves misèries, sapiguent com va el programa, no s’esperin la sorpresa que els té deparada el programa.
Tot i que avorreixo aquests programes i em fan sortir de polleguera, reconec el mèrit que tenen: satisfer una grandíssima part de l’audiència que els mira. És justament aquest fet el que em preocupa, comprovar que realment hi ha molta gent enganxada a aquests programes. Perque a mi aquesta teledeixalla me la sua de canto, tanco la tele i em quedo tant ample.
m’he equivocat en l’enllaç, crec qu ara anira bé.
Espero que les raons que fan que miris la tele no durin massa temps, no sigui que acabem perdent una blocaire imprescindible. (Té tant poder la tele!!)
Estic convençut que de tots els convidats que surten en una tarda, el 90% son actors o la història està «amanyada». És que no em puc creure moltes de les histories que surten i menys que la gent vagi allà enganyada.
I una altre cosa, has vist com ara gairebé tots els que surten son sudamericans? És que ja no saben a qui explotar?
Doncs sí, poca feina tenen aquesta gent… Si haguéssin de fer un treball de recerca no estarien assentats a aquells sofàs de colors estridents i horribles!!! Mare meva… Com diuen ara: «Un poquito de porfavor…»
Petonssss!
Doncs no saps pas la quantitat de noies molt joves que veuen aquest programa i que l’admiren… I has d’anar molt en compte en carregar-te’l perquè, si ataques fort i sense massa mà esquerra, aquesta és una raó més perquè elles encara se’l mirin amb més fruïció.
Deplorable, vomitiu, depriment.
La televisió privada espanyola fa molt de temps que va deixar de ser un mitjà on trobar cultura i informació… L’estat espanyol és un dels pocs d’Europa que no tenen un consell que controli els continguts de les privades (respecte la tele-brossa) i que eixigeixi uns mínims ètics, amb un codi deontològic comú… A Catalunya tenim el Consell Audiovisual Català, però no té poder… nomès pot fer informes per recomanar que això o allò altre no s’hauria de fer…
I bé… si les televisions privades estan així, crec que les públiques encara estan pitjor perquè s’obliden sovint del servei públic que ofereixen, i dels continguts ètics i culturals que haurien de donar. Perquè les tv públiques és com el metge o el professor, el paguem entre tots… i volem que sigui bó, no?????
Arran de l’exemple que has posa’t es veu com han degradat els contiguts de la TV espanyola… i no hi ha ningú (el govern, per exemple) que faci res… per desgràcia 🙁
Ai… ai… s’ha de saber què veure! jo només miro les notícies (a Tv3 i prou), The Simpson, el Doraemon (quan puc) i Shin Chan (quan me deixen) i ben feliç que sóc eh!! Els programes tipus «diaro de patricia» és que no els aguanto, no puc, no puc, tinc milions de coses millor per fer que mirar allò… Un petonarro!!
potser serà esperpèntic veure un home que, efectivament, vés a saber quina mena de vida li ha donat a la seva (ex)parella, demanant l’enèsima oportunitat, però, i què hi fa ella, allà? ja no hi ha el sentit de pudor de la vida íntima? precisament jo no sóc un model victorià, però és que tinc molt clar on acaba l’esfera de la intimitat. i és clar que un programa de la tele és a anys llum. lamentablement, preval el gust morbós de veure les misèries alienes que mirar-se directament als ulls.
La tele té de tot, com qualsevol cosa del món. O és que no s’editen llibres dolentíssims, també? Hi ha gent intel·ligent que es distreu amb programes de bestieses, tots-totes tenim dret als nostres moments ximples. Aquest programa, en concret, la Patrisssia, a mi em va vergonya aliena, tanta que ni el puc mirar, però sé de molts avis i àvies que el segueixen, ja sé que és pornografia sentimental, però, què hi farem, així és el món i qui estigui lliure de pecat que tiri la pedreta (i amagui la mà). Respecte a ‘la nostra’, em sembla que cal ser una mica crítics i admetre que va a pitjor, fa molt de temps. Per cert, explico una cosa, però en un altre trosset, que se m’acaba…
Mira, Isnel, abans que mirar programes d’aquest tipus et recomano que, per molt que odiïs la publicitat, et gravis un video amb dues hores d’anuncis de detergents i te’l miris fins que et vinguin ganes d’escriure un nou post o de fer qualsevol altra cosa de les que de debò valen la pena. Al principi et costarà, però, creu-me, a la llarga et farà bé.
Vull fer una referència als comentaris sobre el teu blog que ha fet TdQ, crec que amb una mica de malèvola-simpàtica ironia punyent. Una de les coses bones del teu blog, Isnel, és la deferència que tens de contestar, això converteix l’espai en un diàleg constant i no en un monòleg brillant, com n’hi ha tants. Crec que has creat escola, molta gent, ara, en vista de l’èxit, respon. I això esperona a enviar més comentaris, sabent que el bloguer o la bloguera els llegirà, és un joc, un bon joc. Endavant, felicitats…
Acabo, que no em vull fer pesada.
Aquesta es una de les coses que em perdo al estar a Irlanda, ara, no et pensis pas que em fa res perdre-m’ho eh!
Salutacions i bona Diada.
I jo que no tinc molte ganes de calfar-me el cap ara véns tu i ens parles de la telei de la tal Patrícia 😉 . Jo no he vist mai aquest programa , el meus pares sí, están enganxats totalment. però bé en faig un idea perquè hi han hagut i hi han de semblants. I clar com no controle massa el meu cap, ell comença a pegar-li voltes a les coses i aleshores comença a fre-me preguntes i jo pensa que te pensa i ara mateix si mire des de la terrassa de casa veig a les meues veïnes assegudes prenent la fresca. Hui en són coinc o sis, i uns metres més enllà a la portalada hi ha un altre grupet i més enllà un altre i saps què fan? donc fan el diari de Carme, el diari de Miracle, El diari d’Empar i fins i tot el meu i el de tothom que passa o viu al poble. I què han fet sempre? doncs el mateix. Vull dir a la gent sempre li ha agradat saber què fan i no fan els altres. abans no hi habia teles i les programacions no eixien del poble o en tot cas al poble veí. ….
Ara la programació és més ampla. Ara crec que vendre la teua vida íntima per a mi almenys és no valorar-te o no saber fer-ho. I també em pregunte si simplement no és tot una comèdia i en realitat paguen la gent per fer eixes coses. XD quin comentari sóc? el 59 o 60 i damunt quasi escric tot un diari, jejeje….
A mi m’agrada i m’enamora el diari d’Isnel, què vols que et diga ? :))) besets
Si és el que jo dic sempre. La televisió només té sentit quan està endollada a una PlayStation o similars.
I per veure «perdidos»
Vagi bé
Bon diiia Isnel. Si que fa un molt bon dia. I l’Escurçó negre era bonissim. També m’agrada molt el Si ministre i Els Joves.
Un diàleg de l’Escurçó:
-Bàldric?
– Senyor?
– T’has guanyat unes vacances curtes. Què? T’han agradat?
Per al·lusions… El meu post sobre Isnel no era en absolut negatiu. Incidia en el tema dels comentaris, que em sembla una de les seves principals virtuts. Ara bé, tinc una curiositat malsana que no em puc estar de reivindicar: Isnel, ¿Et costaria molt de posar un comptador de visites? Aquest ja m’està bé: http://www.webstats4u.com/
Per fi he pogut connectar!! Els caps de setmana, aquests de la mevaweb.info sempre ens fan el mateix!!
Visca, visca ja ha tornat la llum a la mevaweb …però com és possible que s’espatlle tot jus entarnt a l’11 de setembre…no deu ser una confabulació de la Patrícia aquesta (és un programa de tv espanyola? )
Besest de bona nit Isnel :)))
Bon dia Isnel ^_^ què estàveu a les fosques? encara com que els gatets t’hauran guiat per la foscor ^_^
de veritat que els humans fan eixes coses a la televisió? però són humans? no sé no acabe d’entendre com caben tantes coses i tanta gent amunt i avall en un lloc tan petit…i mira que els pigmeus són petits …. ^_^
Osti !! M’estava rellegint els comentaris i m’ha semblat intuir-hi una mica de «pique” amb el Tdq. El cas és que de rebot hi apareix en Turrai (comentari 65) i no m’agradaria que els que no hagin llegit el meu post es puguin pensar que són com el personal del que parla en vititza (comentari 80).
Diria que la expressió “el Turrai també insinuava…” no és la més apropiada. Simplement em preguntava -porto tres mesos en el món blocaire- si la complicitat entre tu i els teu comentaristes era prèvia al món dels blocs o no. Ja m’ho vas explicar i em vaig quedar la mar de “tranquil”. I cap problema !!
Ja sóc un còmplice més.