T’escric a tu perquè, de tots tres, ets des de sempre el rei que m’ha inspirat més confiança. En Melcior el veig massa vell i en Gaspar massa fartaner. Tu, en canvi, vas pel món amb un posat més misteriós, més màgic. I, a mi, màgia i misteri ja saps que em perden.
Però anem al gra. Escolta, Baltasar…
Quan tenia set o vuit anys, ja te’n vaig demanar un, te’n recordes? Et deia: li explicaré coses i el cuidaré molt bé. Però ara penso que devia fer molt mala lletra, perquè no me’n vas portar cap. Em vas deixar, en canvi, un amic invisible, això sí. Però no era el mateix i tu ho saps. Els amics invisibles et fan companyia. Però jo volia pessigolles i els amics invisibles no saben fer-ne. O no poden.
En l’adolescència, t’ho vaig tornar a demanar: compartirem els somnis, establirem complicitats, descobrirem el món plegats, ens regalarem llibertat; Baltasar, coi, que el necessito! Aleshores ja feia més bona lletra, però vas tornar a passar de mi. I em vas deixar discos d’en Miguel Bosé i d’en Perales.
Avui, t’ho demano de nou. Però, perquè no et tornis a equivocar, t’adjunto una foto. El vull així de fort, veus? Així de fort i així de valent. Perquè em dugui ben lluny, perquè em faci somiar, perquè m’envoli fins als núvols, perquè m’escolti, perquè es deixi amanyagar, perquè em faci sentir seva, perquè me’l senti meu, perquè m’ompli buidors, perquè em farceixi els silencis, perquè em faci sentir viva, perquè em sorprengui cada dia, perquè es quedi amb mi cada nit, perquè no agafi avions cada dos per tres, perquè no em digui mentides, perquè em pinti el món de blau…
Aquesta vegada, Baltasar, no t’equivoquis, pel que més vulguis, que passa el temps i encara farem tard, home!
[@more@]
M’imagino que parles del cavall, perquè el nivell d’exigència és molt alt!
De totes formes, si aquest Baltasar va ser capaç de portar-te un disc del Perales, és que té un cert punt de crueltat. No sé si me’n refiaria, jo…
Jo també en vull un com aquest !Si te’l porten ja ens ho faràs saber 🙂
Clar que un envoltori no és senyal de res… però vaja, si a sobre va amb el cavall incorporat, en plan Ken de la Barbie, millor que millor :P… perquè jo em quedaria amb el de sobre (potser una mica massa fibrat) encara que potser et dóna més satisfaccions el de sota…
oleeee! jo també vull un cavall així… ehemmm…
ostres, isnel, em sap greu… que jo sàpiga només et passa a tu, perquè ningú se m’ha queixat i els comentaristes habituals continuen dient la seua… 🙁
no sé què pot passar però gràcies per visitar-me de totes maneres 🙂
… un Madelman?
:S
quines coses de demanar tu, Isnel. Això no es demana, dona! això s’agafa ben fort amb les dues mans i no es deixa escapar!
🙂
Llegeixo el post. Em trec la camisa. Em miro al mirall. Faig com que estiro les regnes… El meu cavall no sé on para. Aquest any en Baltasar em tornarà a deixar a casa en una espera improbable.
En fi, que si no pot ser amb mi, que sigui generós amb tu.
No és guapo, però sembla simpàtic. 🙂
La meva dona en va tenir un d’aquests (no tant ben plantat, que el conec). Diu que se li clavava i que li agrado més jo perquè sóc més tovet. Des d’aleshores que no em crec res del què diu.
Ja sé que sóc envidiosa, però… JO EN VULL UN ALTRE!!! Encara que em conforme amb menys múscul. El cavall, perfecte 😉 Un beset, i sort!
Isnel??? D’on has tret aquesta foto meva??? Ja et vaig dir que soc molt vergonyós i que no m’agrada exhibir-me d’aquesta manera!
😉
Catxis la mar, Isnel! Si gairebé m’agrada per a mi. I això que no sé muntar a cavall…
Si el Baltasar compleix els teus desitjos aquest cop, Isnel, més val que estiguis preparada. Necessites un bon producte de neteja que sigui fiable amb les taques de silicona i esteroides que deixarà anar l’osset de peluix aquest (et deixo que em diguis envejós, perquè és cert: un dels meus somnis-secrets-però-no-tant és galopar amb un cavall on trenquen les ones del mar…).
Ei, Isnel, t’han portat aquesta vegada el que havies demanat?? Va, confessa… Si no escrius d’ací a uns dies, suposarem que la resposta és sí…
El tens, el tens…..??? JA ENS HO EXPLICARÀS! JEJE
Jo encara no he obert cap regal….. (ves a saber, que potser és carbó!). Però m’encantaria un cotxe… snif snif… (i a qui no? jeje) tinc unes ganes de fugir també, Isnel, però amb el meu cotxe…
ais. Un petonet i bons reis x tots!! :_)
recordes el teu post de fa un any. Jo sí.
*
😉
ui , hui n’he vist set o huit pel carrer i tots, tots tots eren com el teu Isnel O_O , debien anar tirats de preu o estarien de promoció ? segur que als dos dies ja no serveixen per a res, però dos dies donen per a molt , hehehe, :)))
Frederic ahí , ja t’havies fet la lipo???? aixx se m’ha escapat..no , no, és tot natural , hehehehe 🙂
Jo no em fiaria gaire d’aquest tio. Segur que et deixaria sovint pe anar al gimnàs. Ha de passar allí moltes hores. No creus?
Més val que demanis un de normalet…
Bicos i petons.
si els reis poden ser tot lo màgics que vulguin…. però de llestos no massa 😉 sort noia!!
Bé, jo com que agafo avions cada dos per tres ja no puc ser… en tot cas ja ens diràs què et porten, ja que en anteriors anys en comptes del que demanaves si van ben lluïr.
què… te l’han portat??
De tota manera et recomano un que tingui més desenvolupat i exercitat el motor del cos… el cor!! (o què us pensàveu???)
isnel, ho sento, el de la foto es un retoc fotogràfic fer pels de la Zarzuela. No existeix. 😀
Sóc el rei Baltasar, de retorn cap a casa. Em vaig estar dues hores mirant la foto que m’adjuntaves (Adjuntar! Quines paraules més rares que feu servir últimament els mortals!) i no en vaig treure l’aigua clara. També vaig llegir la teva carta no sé pas quantes vegades. I, noia… De vegades t’expliques ben malament. L’any que ve, per si de cas, em fas un dibuix en lloc d'»adjuntar-me» una foto, vale????, que m’hi entenc més bé, jo, amb els dibuixos. I m’hi poses només una cosa, una de sola, sents? O el paio o el cavall. I així anirem sobre segur. Apa! Que siguis molt feliç aquest 2006. Ah! I perquè vagis aprenent a escriure més clar i català, et deixo un diccionari. Sí, sí, ja sé que en tens… Però aquest és diferent, és el diccionari dels desitjos… És màgic… Ssssssssstttttt, però no ho diguis a ningú, que en tenim molt pocs i els deixem amb comptagotes. Tu mira bé la pàgina dels desitjos pel mes d’abril. I ja no et puc dir res més. Vinga, bufona, una abraçada, que és tard i vol ploure.
jo crec que hauries de fer un tomb pel plató de «pasión de gavilanes» a veure si el trobes allà…el cavall.
Na Frannia també en volia un quan era petita…de cavall. La seva major preocupació era com entraria a casa si vivia a un segon pis i no cabia dins l’ascensor així que quan en Melcior no li dugué, ho va entendre. Ho ha entès sempre, i ara creu ja no vol cap cavall que faci totes aquestes coses que dius. Fa temps que demana altres coses. Sembla que aquest any Melcior l’ha escoltada…
i jo que t’anava a dir que si t’ho portaven que m’avisessis perquè faria l’impossible per portar-me bé aquest any… i demanar-ho també.
Però aquest home i el cavall «reals» no els necessito (potser per recrear la vista de tant en tant i prou)
ara, aquest mar i aquest cel, ufff, això si que no té preu!
una forta abraçada
ostres…
deixa’m fer una referència al comentari d’en pere… és que m’ha fet molta gràcia…(me l’imaginava…)
pere, estic segura que si l’isnel hagués de triar entre el de la postal o algú com tu, es quedaria amb tu…
la bellesa és efímera, però hi ha altres valors més importants en les persones que perduren per sempre i tu els tens
(i entre tu i jo, isnel, et diré que en pere no està gens malament)
ufff… ja veig que els reis ja no em portaran res l’any que ve, doncs ja he fet la primera dolenteria: xerrar més del compte…
(i és que no ho puc evitar…)
els comentaris entre dones s’haurien d’autodestruir en deu segons…
ara sé que em posaré vermella si el vegi… però confio en aquests valors interiors dels que he parlat i sé que ajudaran a entendre la situació
en fi, ja callo per avui perquè ja he xerrat massa… tanco i vaig a dinar… però, entre tu i jo, et diré que només conec la versió amb camisa
Molt simpàtic, Joan, aquesta me l’apunto i ja te la tornaré amb escreix!!! Ah! I no, encara no m’havia fet la lipo.
Isnel, en tens més fotos meves amb poca roba??? Ups! QUin perill!!
Uis, isneeel!!! El cavall o el noi??? Jo aquest any feia de guardespatlles del rei baltasar i vaig sentir que li demanaven 3 xicots, ell va dir que encara n’hi quedaven 5… Però suposo que deus parlar del cavall, sinò ja te l’hagués portat… 😉 Potser de cavalls allà a Orient en tenen molt pocs… Qui sap, Isnel…
Per cert, el noi de sobre el cavall es mereix que se’l mirin, eh!!! ^^ XDD
Petons, wapa!
No sabia gens que al Frederic li agradés cavalcar per la platja de Roses…. 🙂
Jo també pensava parlaves del cavall… perquè vols dir que un home així existeix??????????
🙂
Em faig una volta pels comentaris i em descobreixo … Què deu pensar la isnel, mar? I davant de tothom… En fi, espero que els Reis t’hagin portat una mica de carbó, que tens la llengua molt llarga.
Isnel.. que va, no ha arribat per reis, el cotxe..
Però m’han dit, que arribarà! tinc pressupost x un cotxe de segona mà! uÉ!!! :__)
muak!
He vist que m’han tornat a fer una foto sense adonar-me’n. Ah, i no sóc un cavall…
jeje