Només porto ulleres per llegir i escriure. I com que això ho faig normalment a casa, quan surto a comprar no les agafo mai. I després, passa el que passa. Que compro tonyina en escabetx en lloc de tonyina en oli d’oliva, o m’he carregat quatre ampolles de litre i mig d’aigua amb gas en lloc d’aigua natural. I encara sort que em sé de memòria que el cafè descafeïnat sol anar en envasos vermells! Però ara ja em comencen a canviar els colors de les llets senceres, semi-desnatades o desnatades i vaig ben despistada.
Però avui ha estat el darrer avís. Tinc uns gatets petits que encara no saben que no poden fer les seves necessitats damunt d’un coixí que hi ha al sofà i que es veu que els va de conya per deixar la seva "petjada". Sé que ho aprendran, com ho han après tots els altres. Però, de moment, el pobre coixí acaba cada dia de pet a la rentadora. Doncs l’altre dia se’m va ocòrrer comprar un repelent que diuen que va tan bé per ensenyar als gats i als gossos on no vols que hi deixin res. Les lletres "REPELENTE PARA GATOS Y PERROS" eren molt grosses i les vaig llegir perfectament. Aquesta tarda, he agafat l’espray i m’he posat a vaporitzar com una beneita el coixí, el sofà i, de passada, mig menjador, per si de cas. De cop i volta, s’ha estès per tota la casa una insuportable pudor d’alguna cosa semblant al petroli i, a més, m’ha vingut mal de cap. M’he posat les ulleres i he llegit a les instruccions que només era vàlid per als exteriors i en llocs ben ventilats. D’una revolada, he agafat el nen, he obert totes les portes i finestres, he sortit de casa i no he tornat fins després de dues hores ben bones. Quin ensurt! Em pensava que trobaria tots els gats inconscients i, de passada, també inconscients els lladres que segurament haurien entrat en veure una casa oberta als quatre vents i sense ningú a dins.
Però no. Els gats encara són tots ben vius i, de lladres, ni un, ni viu ni mort.
Em diuen que potser em caldria una revisió de la vista. Però jo estic segura que la culpa la tenen els redactors de les instruccions dels envasos, que cada dia les fan amb lletra més petita.
De totes maneres us haureu fixat -i, si no, ara us ho dic- que he recuperat la meva antiga plantilla per al blog. Trobo que, a l’altra, la lletra era massa petita. O no?
Val, d’acord. Un dia d’aquests aniré a l’oculista. Si més no, quan vagi a un restaurant, no hauré de demanar al meu veí de taula que em llegeixi la carta. Quina mania que tenen alguns en escriure-ho tot tan petit! Quina mania!
[@more@]
Potser si que has d’anar a l’oculista… comença a fer por, això!
😉
Doncs amb les instruccions dels medicaments, que sols es poden llegir amb microscopi….
Quin fart de riure, isnel, quin fart que m’he fet! Fes el favor de revisar-te la vista, dona, que encara t’haurem de venir a rescatar un dia amb màscares antigàs. O li posaràs llaunes de tonyina als gats i menjar dels gats a l’amanida. Egggs! Ara, si no vols anar a l’oculista, jo m’ofereixo per llegir-te totes les cartes de restaurant que facin falta. Això sí, pagues tu, eh.
t’entenc, t’entenc, isnel… a mi em passa que no m’agrada gens portar ulleres i porte lentilles. Sense les unes o les altres no veig res de res. De totes maneres el meu problema és de lluny i per això quedava d’insociable quan no les portava perquè no saludava a la gent pel carrer. Clar! com que no veia a ningú!
De totes maneres abuse molt de les lentilles i això no és bo. L’oculista ja m’ha dit que em faça la idea que algun dia els meus ulls no les toleraran mes. Potser m’operaré… Deu ser genial obrir els ulls pel matí i veure bé!
ara m’has recordat a la meva mare perquè fa el mateix que tu… sort que jo també vaig a comprar i ens estalviem algun disgust 😉 i fes el favor, almenys, de posar-te les ulleres! i pensa que és millor anar a l’oculista que, posem per cas, al dentista, no? per cert, que vagi de gust el dinar amb l’omar 🙂
ups! me’n descuidava! gràcies per comentar això del canvi de plantilla… quan llegia allò dels teus talls de digestió anava pensant que hi havia alguna cosa estranya, però no vaig encertar a veure-la del tot… quina vista jo també!
Jo vaig dur ulleres dels 6 al 16 aproximadament i, possiblement, als 10 ja me les hagués pogut treure perquè el defecte s’havia corregit, però no ho vaig saber fins a l’adolescencia. El trauma d’haver estat nina quatre-ulls i adolescent gafotas no em deixa ara posar-me-les i les necessit també, n’estic segura. A la darrera revisió, ja fregava el límit. Però no, em resisteixo! T’entenc, Isnel.
Sí que és millor aquesta plantilla, isnel, sí que és millor. Sobretot pels qui traginem problemes de vista i hem de tirar mà d’ulleres. Je.
Isnel, ja fas bé de fer lletra gran. A mi, els minimalistes m’han fet sempre mala espina (i mira que conenc dissenyadros afèrrims!). Entenc que a vegades l’espai marca i no es poden fer lletres de pam; però vaja, entre un cos 8 i un 12, els que hem fet quarant ho notem. Hi ha blogs que no m’aturo a mirar precisament per això; perquè he de treure la lupa del calaix! I la tinc esquerada! El dia que no fa gaire em van dir que tenia «pervicia» (s’escriu així?), em va caure el món a sobre. Primer creia que l’home (l’oculista) m’havia descobert els meus desigs més pregons i inconfesables (jo ja veia que a través de l’iris de l’ull no podia ser; però com que tenen aquestes maquinotes que et fan posar el cap a dins; al millor m’havia fet un escàner del cervell en un segon !?). Uf! En fi, quan després em va aclarir que pervicia volia dir «vista cansada» vaig quedar tranquil, però amb una factura de collo de mico a la butxaca i unes noves ulleres que ara ja veig que m’he de canviar de nou. Així, doncs, lletra gran i la xocolata espesa!
Isneeeeeel!!
Em veus???? 😀
Si amb lo maques que queden les ulleres!!
Et fan mes intelectual, interessant… jo des que em vaig posar ulleres que gairebe me les trec mai ja… Tot i que encara m’hi veig sense elles…
Per cert, tens rao… aquesta era la plantilla original, la de quan vaig començar a passar timidament per les gotes… I ara me’n adono com passa el temps entre els blocs eh??
Una abraçada des d’Eire!!!
A mi m’agrada mes aquesta plantilla, porta molt bons records i molt bones lectures. Amb menys temps per a comentar pero deleitat de poder seguir llegint el bloc.
Pel que fa a la vista a vegades en certs productes talment es com si ho fessin expressament per a que ningu ho llegeixi.
Abraçades tambe des d’Irlanda!
Que cruels que són, eh, Isnel? Ho fan a mala llet, això de la lletra petita, que t’ho dic jo! Em pense que una bona revenja seria visitar l’oftalmòleg i demostrar a tots que, per molt que ho intenten, no podran amb tu!
🙂
Besets!
I on dius que venen aquest repel.lent? És que hauré de comprar també una tonelada, però a poder ser, d’interiors!
I vigila que segons on els envasos del cafè descafeinat són de color blau! recordes?
Que vols que t’acompanyi a ca l’oculista???
Veig que ja fas com jo: que ja no ens podem deixar les ulleres a casa, vull dir. Quin ensurt que deuries tenir, no? Encara bo que tot ha acabat en res, sense lladres ni altres malvestats.
La culpa sempre és de la lletra petita, Isnel. Sempre, sempre, sempre! Ostres, i ara recordo que jo també he d’anar a Ca l’oculista (:P) que quan vaig anar a la revisió pel carnet de conduir ja no en vaig encertar ni una. Només aquella A més gran. En fi, ja ho veus, mal de molts… Doncs això.